Karl Flodin
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 juliol 1858 Vaasa (Finlàndia) |
| Mort | 29 novembre 1925 Hèlsinki (Finlàndia) |
| Formació | Conservatori de Leipzig (1883–1884) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Hèlsinki Buenos Aires |
| Ocupació | compositor, pianista, periodista, musicògraf |
| Gènere | Música clàssica |
| Alumnes | Jean Sibelius |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Cònjuge | Adée Flodin |
| Pare | Ferdinand Flodin |
| Parents | Hilda Flodin, cosina germana |
Karl Theodor Flodin (Vaasa, 10 de juliol de 1858 - Hèlsinki, 29 de novembre de 1925) fou un compositor i musicòleg finès de pares alemanys.
Estudià al Conservatori de Leipzig i exercí per espai de molts anys la crítica musical a Hèlsinki, traslladant-se el 1907 a Buenos Aires.
Entre les seves composicions hi figuren:
- Cortej, per a instruments de vent;
- música escènica pel drama Hannele de Hauptmann;
- Helena, escena lírica inspirada en el Faust, per a soprano i orquestra, així com nombrosos cors per a veus d'homes i dones.
Com a musicògraf se li deuen:
- Finnischen Musik (1900);
- J. Sibelius (1901);
- Die Enlwicklung der Musik in Finnland (1903);
- Die Erweckung des nationalen Tones in der finnischen Musik (1904);
- Wegelius (1916).
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 382. (ISBN 84-239-4524-3)

