Katharine Coman

Plantilla:Infotaula personaKatharine Coman
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 novembre 1857 Modifica el valor a Wikidata
Newark (Ohio) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 1915 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Wellesley (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de mama Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Michigan Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria, història econòmica, industrial history (en) Tradueix, economia i sociologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, escriptora, professora d'universitat, historiadora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorWellesley College Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaKatharine Lee Bates Modifica el valor a Wikidata

Katharine Coman (Newark, 23 de novembre de 1857 - Wellesley, 11 de gener de 1915) va ser una activista social i professora estatunidenca. Va desenvolupar la seva carrera al Wellesley College, Massachusetts, una institució exclusivament femenina, on va crear nous cursos d'economia política, en línia amb la seva creença personal en el canvi social. Com a degana, va establir un nou departament d'economia i sociologia. Entre altres obres admirades, Coman va escriure The Industrial History of the United States i Economic Beginnings of the Far West: How We Won the Land Beyond the Mississippi. Va ser la primera dona professora d'estadística dels Estats Units, l'única dona cofundadora de l'American Economics Association i autora del primer article publicat a The American Economic Review. Defensora del sindicalisme, de l'assegurança social i del settlement movement (moviment dels assentaments), Coman va viatjar àmpliament per dur a terme les seves investigacions i portava els seus estudiants a fer visites de camp a fàbriques i cases de veïnatge. Va compartir llar amb la poeta Katharine Lee Bates.

Primers anys de vida

Coman va néixer el 1857, filla de Martha Ann Seymour Coman (1826–1911) i Levi Parsons Coman (1826–1889) a Newark, Ohio.[1][2] La seva mare s'havia graduat en un seminari femení d'Ohio i el seu pare s'havia educat al Hamilton College, per la qual cosa Coman va rebre gran part de la seva primera educació a casa. Va assistir a la University of Michigan durant dos anys, va deixar la universitat per ensenyar a Ottawa, Illinois durant dos anys i després va tornar a la universitat.[3] Va obtenir el títol de Bachelor of Philosophy (PhB) l'any 1880, sent una de les poques dones a aconseguir-ho.[4] Va rebre la influència de l'obra de John Stuart Mill, fet que és evident en la seva obra posterior com a economista i historiadora.[4] Coman va assistir a conferències sobre socialisme mentre viatjava per Londres. Més endavant en la seva carrera, es va veure influenciada per Alfred Marshall (1890), Francis Amasa Walker (1883) i el darwinisme social.[4] Durant la seva estada a la Universitat de Michigan, Coman va estudiar sota la direcció dels professors Charles Kendall Adams, de l'Escola Històrica Alemanya; James Burrill Angell, aleshores president de la universitat; i Henry Carter Adams, un reconegut estadístic.[4]

Wellesley College

An etching of Wellesley College circa 1881.
Gravat del Wellesley College cap al 1881

Després d'obtenir el seu PhB, es va incorporar al cos docent del Wellesley College, una universitat privada per a dones de nova creació a Wellesley, Massachusetts. Angell la va recomanar per al lloc, destacant el seu talent per a l'ensenyament.[4] Primer va ensenyar retòrica en anglès,[1] i el 1881 va passar a ser instructora d'història.[5] El 1883, va ser promoguda a professora titular d'història.[1][4] Com que Coman creia que l'economia podia abordar els problemes socials, va instar l'administració de Wellesley a oferir assignatures sobre la matèria, i el 1883 va impartir la primera classe d'economia política de la universitat.[4] Coman va ser la primera dona nord-americana a ensenyar estadística, i Wellesley es va convertir en l'única universitat femenina dels Estats Units a oferir cursos d'estadística abans del 1900.[4][6]

Coman va desenvolupar i impartir diversos cursos nous d'economia, història i retòrica, incloent-hi Estudi Estadístic de Problemes Econòmics, Història Industrial dels Estats Units i Conservació dels Nostres Recursos Naturals, tots ells emmarcats en perspectives sociològiques relacionades amb la justícia social.[4] Per tal d'ensenyar als estudiants la utilitat pràctica d'aplicar la teoria econòmica als problemes socials i econòmics del món real, Coman acompanyava els seus alumnes en visites de camp a les cases de veïnatge de Boston, a reunions de sindicats, a fàbriques i a tallers d'explotació laboral (sweatshops).[7] El 1885, a l'edat de 28 anys, va esdevenir professora d'història i economia.«Katharine Coman: America's First Woman Institutional Economist and a Champion of Education for Citizenship». [Consulta: 3 juny 2026]. Aquell mateix any, va rebutjar l'oferta d'un càrrec com a degana de dones a la Universitat de Michigan, manifestant que preferia quedar-se a Wellesley i continuar ensenyant.[4] Va ser degana en funcions de 1899 a 1900, període durant el qual va establir un nou departament d'economia i sociologia, assumint-ne la direcció el 1900.[3][4]

Segons la historiadora Melinda Ponder, Coman era una professora popular.[8]:66 Dues de les seves estudiants, Helen Frances Page Bates i Helen Laura Sumner Woodbury, van ser de les primeres dones nord-americanes a obtenir un doctorat en economia.[4]:994 Woodbury és reconeguda com una historiadora important del treball i una destacada economista,[9] mentre que Helen Bates es va convertir en una coneguda treballadora social.[4]

Es va retirar de l'ensenyament a temps complet a Wellesley el 1913[10] esdevenint professora emèrita.[11] En un article sobre el sopar de comiat celebrat en el seu honor, el New York Times va publicar: "La senyoreta Coman ha estat tan estretament vinculada a la història i al desenvolupament de Wellesley durant tant de temps que tot el col·legi sent profundament la seva pèrdua."[10] Coman va continuar investigant i escrivint fins a la seva mort el 1915.[4]

Els documents personals de Coman es conserven als Arxius del Wellesley College.[12] El 1921, la universitat va establir la Càtedra Katharine Coman d'Història Industrial per homenatjar els seus serveis.[1][4]:1001

Obres destacades

Coman i Elizabeth Kendall van coescriure el llibre de 1902 A Short History of England for School Use, basat en la investigació que Coman va dur a terme a Anglaterra entre 1886 i 1894. Coman va publicar The Industrial History of the United States l'any 1910, la primera història industrial dels Estats Units.[3][4] Es va reimprimir nou vegades abans de 1915.[3] El seu article de 1911, "Some Unsettled Problems of Irrigation", va ser el primer article publicat a la revista de nova creació The American Economic Review.[4]:36

La seva obra de 1912, Economic Beginnings of the Far West: How We Won the Land Beyond the Mississippi, va ser considerada pels acadèmics contemporanis com la seva magnum opus.[5]:xi[2]:166[a]. També es va considerar com "un dels fruits més importants de la Carnegie Foundation for the Advancement of Teaching.[13] El llibre descrivia la història econòmica de l'Oest americà. [b]

En aquesta obra, Coman descriu els processos històrics econòmics que van portar a fer que el Llunyà Oest quedés sota el control dels colons. Va trobar que els colons tenien més èxit econòmic que els exploradors, els comerciants de pells, els trampers i els indígenes americans perquè els colons bastien assentaments permanents, es reproduïen a un ritme més alt i establien xarxes de col·laboració.[14]:354

L'activista del moviment dels assentaments Jane Addams, que era una amiga íntima, va instar Coman a investigar els programes d'assegurances socials a Europa per tal d'establir programes similars als Estats Units..[3] Coman va estudiar les assegurances socials a Anglaterra, Espanya, Dinamarca i Suècia, però la seva mala salut li va impedir continuar la investigació..[3] El seu manuscrit, "Unemployment Insurance: A Summary of European Systems", es va publicar després de la seva mort el 1915.[3][c]

Activisme social

Coman era una apassionada de les qüestions socials i econòmiques,[8][4] especialment de l'educació de les dones, la pobresa, la immigració i el treball.[2][3][4] Al llarg de la seva vida, va participar activament en moviments de reforma social, especialment en el moviment obrer i el moviment dels assentaments (settlement movement).[2][3][4] Va exercir com a presidenta de la junta electoral i presidenta del comitè permanent de la College Settlements Association Nacional l'any 1900.[3] Coman va organitzar un grup de dones immigrants que treballaven en tallers d'explotació laboral (sweatshops) a Boston,[2]:166 anomenant el grup "Evening Club for Tailoresses" (Club de nit per a sastresses),[3] i va intentar fundar un taller de sastreria que pogués ser una alternativa a aquests tallers d'explotació.[3] Va ajudar a organitzar la vaga de treballadors del vestit de Chicago de 1910, que va implicar 40.000 treballadors de fàbriques.[15][16] Coman també va treballar amb la Women's Trade Union League. Treballant amb la seva amiga economista i sociòloga Emily Greene Balch i altres dones, Coman va cofundar Denison House el 1892, una casa d'assentament per a dones universitàries situada a Boston, actuant com a la seva primera presidenta.[2]:166[3] Denison House va proporcionar un centre per als activistes laborals de Boston, i es creu que va ser la primera casa d'assentament de la costa est.[3][1]

Vida Personal

una dona de mitjana edat amb ulleres
Katharine Lee Bates, autora de la lletra d' "America the Beautiful"

Durant 25 anys, Coman va viure en un "matrimoni de Boston"[17]:192 amb la professora de Wellesley i poeta Katharine Lee Bates,[18]:190 autora de "America the Beautiful". Aquest tipus de relacions eren tan comunes entre el professorat de Wellesley que s'anomenaven "matrimonis de Wellesley".[17]:185, 191–192 Coman i Bates compartien una casa que van anomenar "the Scarab" (l'Escarabat) amb la mare de Bates, Cornelia, i la seva germana, Jeannie.[19]:153 Es diu que les dones gaudien de la vida juntes com una família.[19]:176 Coman viatjava freqüentment per a les seves investigacions sobre història econòmica; va visitar Europa, l'Oest americà, Escandinàvia i Egipte.[4] Bates la va acompanyar en molts d'aquests viatges.[1] Alguns estudiosos creuen que les dues dones eren una parella lèsbica.[20][17]:196[d]

Malaltia i mort

Coman va descobrir per primera vegada una massa mamària al seu pit esquerre a la tardor de 1911 i es va sotmetre a dues cirurgies en els mesos següents. En aquella època, els metges no entenien la naturalesa del càncer de mama, les seves causes o els seus tractaments, per la qual cosa el pronòstic per a Coman era dolent.[21] Coman va morir a casa seva el gener de 1915 a l'edat de 58 anys.[1][21]:62 En el moment de la seva mort, Coman havia estat treballant en una història industrial de Nova Anglaterra.[4]:1001[22]

Durant la malaltia de Coman, amics d'ella i de Bates —molts dels quals també tenien «matrimonis de Wellesley o de Boston»— van treure Coman a passejar i a fer visites, i la van convidar a allotjar-se a les seves cases de camp. Preparaven àpats per a Coman i Bates, portaven flors i verdures fresques, i feien tasques i serveis per mantenir alt l'ànim de Coman. Bates va fer una crònica de la malaltia de Coman al seu diari, anotant les visites a l'hospital, els procediments quirúrgics i detalls sobre el dolor i el patiment de Coman.[21] Segons la historiadora del càncer Ellen Leopold, en els dies posteriors a la mort de Coman, Bates va escriure un memorial per a ella que estava dissenyat per ser distribuït de manera privada entre els amics més propers i la família de les dones.{[21]:61[23] Leopold creu que el llibre, For Katharine Coman's Family and Innermost Circle of Friends, és la primera narrativa sobre el càncer de mama en la literatura nord-americana.[21]:61 Cap al final de la vida de Coman, les dues dones es van acomiadar amb afecte recitant-se poemes i salms l'una a l'altra.[21][23][19]:176 Diversos anys després de la mort de Coman, Bates va continuar estant de dol i recordant el patiment de Coman.[19] El 1922, Bates va publicar un llibre de poemes sobre la malaltia de Coman, Yellow Clover: A Book of Remembrance.[20][e] El títol del llibre va sorgir del fet que les «dues Katharines», com es coneixia les dones, s'enviaven branquetes de trèvol groc com a mostra d'afecte.[24]

Valoració

Il·lustració del llibre de Coman
Il·lustracions del llibre de Coman de 1912, Economic Beginnings of the Far West: How We Won the Land Beyond the Mississippi.

Una ressenya del llibre de Coman Economic Beginnings of the Far West: How We Won the Land Beyond the Mississippi (1912) al San Francisco Chronicle afirmava que «l'autora és una d'aquestes noves dones que han demostrat el que es pot aconseguir en el camí de la investigació mitjançant el mètode, la indústria i una gran dosi d'entusiasme».[25] En una ressenya del seu llibre de 1913, l'economista Thomas Nixon Carver va lloar l'estil narratiu de Coman i la seva prosa viva.[26] També escrivint el 1913, l'economista Frederic Paxson va criticar el llibre, argumentant que hi havia errors fàctics i citacions inexactes, i que les dades del llibre ja estaven àmpliament disponibles a les biblioteques de recerca universitàries. Paxson reconeix a Coman el mèrit d'haver preparat una bibliografia extensa i d'haver proporcionat notes detallades.[27] El llibre de dos volums és aclamat avui dia com un clàssic i va ser reimprès dues vegades; per Macmillan el 1925, i per Kelly el 1969.[4] El «Naming Project» de la Universitat de Michigan assenyala que va ser una de les primeres historiadores a utilitzar articles de diaris locals i documents governamentals com a fonts primàries en la seva docència i escriptura.[1]

Gerald F. Vaughn, un economista contemporani que va escriure el 2004, proposa que Coman va ser la primera dona economista institucionalista dels Estats Units. Vaughn assenyala altres fets importants sobre Coman que la defineixen com una pionera per a les dones acadèmiques, incloent-hi el fet que, en aquella època, la disciplina i la professió de l'economia estaven dominades pels homes.[4]:989 Va ser l'única dona entre el grup d'economistes que va fundar l'American Economic Association el 1885 i va ser la primera dona nord-americana a convertir-se en professora d'estadística.[4][6] Vaughn assenyala que les seves contribucions a l'economia i a la història social van anar més enllà de ser la «primera dona», per exemple, escrivint el primer article publicat a The American Economic Review i sent l'autora de la primera història industrial dels Estats Units.[4]:989 L'extens treball de Coman sobre els processos de canvi institucional a l'Oest americà la va convertir en una historiadora industrial influent, i The Industrial History of the United States es va utilitzar àmpliament com a llibre de text durant dècades.[4]

El 2011, The American Economic Review va commemorar els seus primers cent anys publicant una llista dels vint millors articles de la història de la revista. L'article de Coman de 1911 «Some Unsettled Problems of Irrigation» (Alguns problemes no resolts del regadiu) va ser el primer article publicat per la revista i va ser reimprès en el número de 2011.[4][28] L'article analitzava els drets d'aigua, l'accés i la disponibilitat.[29] També en aquest número de The American Economic Review, l'economista Gary D. Libecap va assenyalar que el treball de Coman continuava sent rellevant, particularment per als acadèmics interessats en l'economia del canvi climàtic.[28] Elinor Ostrom, una politòloga i economista nord-americana, creu que l'article de Coman continua proporcionant «una visió profunda dels problemes de l'acció col·lectiva relacionats amb el regadiu a l'Oest americà».[30]:49

Publicacions seleccionades

Llibres

Articles

  • Coman, Katharine «The Tailoring Trade and the Sweating System». Publications of the American Economic Association, vol. 6, 1/2, 1891, p. 144–147. JSTOR: 2560467.
  • Coman, Katharine «Wages and Prices in England, 1261–1701». Journal of Political Economy, vol. 2, 1, 1893, p. 92–94. DOI: 10.1086/250188. JSTOR: 1819834.
  • Coman, Katharine «The History of Contract Labor in the Hawaiian Islands». Publications of the American Economic Association, vol. 4, 3, 1903, p. 1–61. JSTOR: 2485748.
  • Coman, Katharine «The Negro as a Peasant Farmer». Publications of the American Statistical Association, vol. 9, 66, 1904, p. 39–54. DOI: 10.2307/2276298. JSTOR: 2276298.
  • Coman, Katharine; Bogart, Ernest L.; Ely, Richard T.; Gay, Edwin F. «Stages of Economic Development.-Discussion». Publications of the American Economic Association, vol. 8, 1, 1907, p. 127–136. JSTOR: 2999900.
  • Coman, Katharine. (1911). "Some Unsettled Problems of Irrigation." The American Economic Review 1(1): 1–19. Rimprès l'any 2011 com a The American Economic Review 101: 36–48.

Referències

Notes
  1. ↑ Segons Katharine Lee Bates, aquest llibre és el que millor expressa la personalitat vigorosa i aventurera de Coman[5]:xi
  2. ↑ Incloïa capítols sobre els primers exploradors espanyols, les missions espanyoles a Califòrnia, el comerç de Santa Fe, l'exploració russa del Pacífic Nord-occidental, el comerç de pells de castor, la Guerra de Mèxic-Estats Units i la posterior cessió del que es convertí en el Sud-oest dels Estats Units, la migració mormona a Utah, els primers exploradors de l'Oest i la creació dels estats de Kansas i Oregon.[14]
  3. ↑ Les notes de Coman sobre l'estudi de les pensions de vellesa i l'assegurança social d'atur a Europa es guarden a Wellesley, dins de la col·lecció de documents de Katharine Coman[12]
  4. ↑ Escrivint el 1952, Burgess va deixar escrit que Coman era la "companya més estimada de la seva vida".[19]:209
  5. ↑ Al poema "In Cedar Hill Cemetery (Newark, Ohio)", Bates escriu:

    O ashes, memory of moral love,
    Sealed in your urn beneath the greensward, pure
    From evil, what am I to weep above
    Your beautiful and tranquil sepulture?[5]:41

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 «Katharine Coman» (en anglès). sites.lsa.umich.edu. Arxivat de l'original el 2019-03-10. [Consulta: 7 juliol 2018].
  2. 1 2 3 4 5 6 Norley, Katharine. (2006). "Coman, Katharine (1857–1915)," p. 166 in The biographical dictionary of American economists, Volume I, A–I, edited by Ross B. Emmett. Thoemmes Continuum: London.
  3. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Scanlon, Jennifer; Cosner, Shaaron. American Women Historians, 1700s–1990s: A Biographical Dictionary. Greenwood Publishing Group, 1996, p. 44–45. ISBN 9780313296642.
  4. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 Vaughn, Gerald F. «Katharine Coman: America's First Woman Institutional Economist and a Champion of Education for Citizenship». Journal of Economic Issues, vol. 38, 4, 2016, p. 989–1002. DOI: 10.1080/00213624.2004.11506753.
  5. 1 2 3 4 Bates, Katharine Lee. (1922). Yellow Clover: A Book of Remembrance. New York: E. P. Dutton & Company.
  6. 1 2 Fitzpatrick, Paul J. «The Early Teaching of Statistics in American Colleges and Universities». The American Statistician, vol. 9, 5, 1955, p. 12–18. DOI: 10.2307/2685503. JSTOR: 2685503.
  7. ↑ «Learning to be statesmen». The Newark Daily Advocate, 05-10-1893, p. 3.
  8. 1 2 Ponder, Melinda M. (2017). From Sea to Shining Sea: Katharine Lee Bates. Chicago, IL: Windy City Press. ISBN 9781941478486
  9. ↑ «Helen Laura Sumner Woodbury | American economist». A: Encyclopedia Britannica (en anglès).
  10. 1 2 «Farewell dinner to Miss Coman». The New York Times, 04-05-1913, p. 11.
  11. ↑ «New Wellesley dean». The New York Times, 30-03-1913, p. 8.
  12. 1 2 «Katharine Coman papers». Wellesley College Archives, 31-08-2017. [Consulta: 5 juliol 2018].
  13. ↑ «Two notable books published recently by members of faculty». The New York Times, 17-11-1912, p. 15.
  14. 1 2 Carver, T. N. «Review of Economic Beginnings of the Far West. How We Won the Land Beyond the Mississippi». The American Economic Review, vol. 3, 2, 1913, p. 353–355. JSTOR: 1827962.
  15. ↑ «The 1910 Chicago Garment Workers' Strike, Document List». womhist.alexanderstreet.com. [Consulta: 6 juliol 2018].
  16. ↑ Sawyers, June «The Strike That Shook Up An Entire Industry». Chicago Tribuneaccess-date=9 September 2018, 12-06-1988.
  17. 1 2 3 «To Believe in Women: What Lesbians Have Done for America – A History». [Consulta: 3 juny 2026].
  18. ↑ «Intimate Matters: A History of Sexuality in America». [Consulta: 3 juny 2026].
  19. 1 2 3 4 5 «Dream and Deed: The Story of Katharine Lee Bates». [Consulta: 3 juny 2026].
  20. 1 2 Schwarz, Judith «"Yellow Clover": Katharine Lee Bates and Katharine Coman». Frontiers: A Journal of Women Studies, vol. 4, 1, 1979, p. 59–67. DOI: 10.2307/3346671. JSTOR: 3346671. PMID: 11616990.
  21. 1 2 3 4 5 6 Leopold, Ellen «My soul is among lions: Katharine Lee Bates' account of the illness and death of Katharine Coman». Frontiers: A Journal of Women Studies, vol. 23, 1, 2006, p. 60–73. DOI: 10.1353/leg.2006.0008.
  22. ↑ «Obituary». The New York Times, 12-01-1915, p. 9.
  23. 1 2 Bates, Katharine Lee «For Katharine Coman's Family and Innermost Circle of Friends. Not for Print nor in any way for General Circulation.». Legacy, vol. 23, 1, 2006, p. 74–85. DOI: 10.1353/leg.2006.0002.
  24. ↑ Watson, Catherine «Life of song's author reveals a profile in literary courage». Star Tribune, 15-12-2002, p. G7–8.
  25. ↑ «Beginnings of Far West: An Elaborate Work in Two Volumes by Katharine Coman». San Francisco Chronicle, 10-11-1912, p. 48.
  26. ↑ Carver, T. N. «Review of Economic Beginnings of the Far West. How We Won the Land Beyond the Mississippi». The American Economic Review, vol. 3, 2, 1913, p. 353–355. JSTOR: 1827962.
  27. ↑ Paxson, Frederic L. (1913). Economic Beginnings of the Far West: How We Won the Land beyond the Mississippi [by] Katharine Coman. The American Historical Review. 4, 821. ISSN 0002-8762.
  28. 1 2 Libecap, Gary D «Institutional Path Dependence in Climate Adaptation: Coman's "Some Unsettled Problems of Irrigation"». The American Economic Review, vol. 101, 1, 2011, p. 64–80. DOI: 10.1257/aer.101.1.64.
  29. ↑ Arrow, Kenneth J; Bernheim, B. Douglas; Feldstein, Martin S; McFadden, Daniel L; Poterba, James M; Solow, Robert M «100 Years of the 100 years of the American Economic Review: The Top 20 Articles». The American Economic Review, vol. 101, 1, 2011, p. 1–8. DOI: 10.1257/aer.101.1.1.
  30. ↑ Ostrom, Elinor «Reflections on "Some Unsettled Problems of Irrigation"». The American Economic Review, vol. 101, 1, 2011, p. 49–63. DOI: 10.1257/aer.101.1.49.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.