Katharine Lee Bates

Plantilla:Infotaula personaKatharine Lee Bates
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 agost 1859 Modifica el valor a Wikidata
Falmouth (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1929 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Wellesley (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Oak Grove Modifica el valor a Wikidata
FormacióWellesley College
Newton High School
Wellesley High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, compositora de cançons, lletrista, professora d'universitat, escriptora, especialista en literatura Modifica el valor a Wikidata
OcupadorWellesley College Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParesWilliam Bates Modifica el valor a Wikidata  i Cornelia Frances Bates Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: b51e6296-085e-4dfa-a8e7-f5df714d8ca4 Lieder.net (compositor): 24151 Discogs: 724757 IMSLP: Category:Bates,_Katherine_Lee Project Gutenberg (autor): 2578
Find a Grave: 1579Modifica el valor a Wikidata

Katharine Lee Bates (Falmouth, 12 d'agost de 1859 - Wellesley, 28 de març de 1929) fou una escriptora i poeta estatunidenca, recordada principalment pel seu himne «America the Beautiful», però també pels seus nombrosos llibres i articles sobre la reforma social, un tema del qual va ser una conferenciant destacada.

Bates va mantenir vincles molt estrets amb el Wellesley College, a Massachusetts, on s'havia llicenciat i on més tard va esdevenir professora de literatura anglesa. Va contribuir a impulsar la literatura americana com a especialitat acadèmica i va escriure un dels primers llibres de text universitaris sobre aquesta matèria. No es va casar mai, possiblement perquè hauria perdut la seva plaça permanent com a professora si ho hagués fet. Al llarg de la seva extensa carrera a Wellesley, va compartir casa amb la seva amiga íntima i companya Katharine Coman. Alguns estudiosos han assumit que es tractava d'una relació lèsbica, considerant que certs intercanvis de cartes en són una prova suficient; d'altres creuen que la seva relació podria haver estat un «matrimoni de Boston» platònic, segons l'expressió de l'època.

Vida i carrera

Portada d'una de les primeres edicions de Goody Santa Claus
Fotografia d'una estàtua de Katharine Lee Bates a la Falmouth Public Library
Estàtua de Katharine Lee Bates a la Falmouth Public Library a Falmouth, Massachusetts.

Bates va néixer a Falmouth, Massachusetts, filla del pastor congregacional de la ciutat, William Bates, i de Cornelia Frances (Lee) Bates. El seu pare va morir poques setmanes després del seu naixement, i va ser criada principalment per la seva mare i una tieta literata, que s'havien graduat al Seminari Mount Holyoke per a dones.[1][2] Va assistir a la Wellesley High School (llavors anomenada Needham High School) el 1872 i després a la Newton High School fins al 1876.[3] Bates va ingressar al Wellesley College, una universitat per a dones, com a part de la seva segona promoció l'any 1876. Es va llicenciar amb un títol de grau (B.A.) el 1880.[2] Va fer de professora a la Natick High School el 1880–81 i a la Dana Hall School des del 1881 fins al 1885.

El 1889, la novel·la juvenil de Bates Rose and Thorn va guanyar un premi atorgat per la Societat de Publicacions i d'Escola Dominical Congregacional.[4] Aquesta obra incorporava dones de classe baixa i treballadora com a personatges per tal d'ensenyar als lectors sobre la reforma social.[1][2] També va popularitzar el concepte de la Sra. Claus en el seu poema "Goody Santa Claus on a Sleigh Ride", pertanyent a la col·lecció Sunshine and other Verses for Children (1889). El personatge de la Sra. Claus s'hi presenta com l'organitzadora principal de la nit de Nadal.[1]

Bates va utilitzar els diners del premi de Rose and Thorn per viatjar a Anglaterra i estudiar a la Universitat d'Oxford el 1890–91.[5] Després va tornar a Wellesley com a professora associada el 1891, on va obtenir el seu títol de màster (M.A.) i va ser promocionada a professora titular de literatura anglesa.[1] Cap al final de la Guerra Hispano-estatunidenca, va treballar com a corresponsal de guerra per a The New York Times i es va esforçar per reduir els estereotips negatius sobre els espanyols que circulaven àmpliament.[2] Va col·laborar regularment en revistes i periòdics (a vegades sota el pseudònim de James Lincoln), incloent-hi The Atlantic (llavors The Atlantic Monthly), Boston Evening Transcript, Christian Century, Lippincott's i The Delineator.[6]

L'any 1900 va escriure Spanish Highways and Byways per a The New York Times, un llibre de viatges que no només descrivia amb bellesa i precisió els paisatges d'una Espanya de postguerra, sinó que també feia un comentari sobre el panorama polític i social que es va trobar un cop acabat el conflicte.[7] L'estil de Bates és particular perquè, si es pensa en Espanya com un Orient orientalitzat dins d'Occident, ella va aplicar els conceptes del pintoresquisme oriental a models espanyols, cosa que constitueix una paradoxa lògica. Utilitza aquesta tècnica pintoresca per descriure no només la natura i l'art, sinó també els mateixos individus.[8]

L'any 1906, Bates i el seu germà Arthur van signar una hipoteca per a un solar i una casa a Wellesley (actualment al número 70 del carrer Curve St.) que s'havia de construir per a la família Bates (Cornelia, Jeanne i Katharine) i els seus llogaters. Entre aquests últims hi havia Katharine Coman, que finalment hi llogaria un dormitori a les golfes i un laboratori fotogràfic.[1] Mentre es construïa la casa, Bates va viatjar a Egipte i a Terra Santa amb la presidenta del Wellesley College, Caroline Hazard. En tornar a Wellesley, Bates va anomenar la casa «The Scarab» (L'escarabat sagrat), en honor a l'insecte sagrat egipci que admirava perquè «sempre estava pujant».

Cementiri d'Oak Grove, Falmouth, MA, llosa sepulcral original

Mentre treballava a Wellesley, Bates va ser elegida membre de la recentment fundada societat d'honor de ciències socials Pi Gamma Mu a causa del seu interès per la història i la política. Es va jubilar de Wellesley el 1925, a l'edat de 66 anys. Durant la seva jubilació, Bates va continuar escrivint i publicant poesia, i va tenir una gran demanda com a escriptora i conferenciant.[1]:274

Bates també va ser una activista social interessada en les lluites de les dones, els treballadors, les persones de color, els residents dels pobles de barraques o finques de lloguer degradades, els immigrants i la gent pobra.[1][2] L'any 1892 va ajudar a organitzar la Denison House, una casa d'acollida i assentament social per a dones universitàries, juntament amb altres amigues i col·legues[1]:110. Va escriure i parlar llargament sobre la necessitat d'una reforma social[2] i va ser una ferma defensora del moviment pacifista mundial que va sorgir després de la Primera Guerra Mundial. Va ser especialment activa en els intents d'establir la Societat de Nacions.[1][2] Membre activa del Partit Republicà durant molt de temps, Bates va trencar amb el partit per donar suport al candidat presidencial demòcrata John W. Davis el 1924, a causa de l'oposició republicana a la participació nord-americana a la Societat de Nacions. Va declarar: «Tot i haver nascut i haver-me criat al camp republicà, no puc suportar la seva traïció al Sr. Wilson i el seu rebuig a la Societat de Nacions, la nostra única esperança de pau a la terra».[9] Considerant-se a si mateixa una «ciutadana global», Bates va censurar la política nord-americana d'aïllacionisme.[1]:262

Bates va morir a Wellesley, Massachusetts, el 28 de març de 1929, a l'edat de 69 anys, mentre escoltava una amiga que li llegia poesia. Està enterrada al cementiri d'Oak Grove, a Falmouth.[10] La major part dels seus documents estan allotjats als Arxius del Wellesley College i inclouen «diaris, correspondències, partitures musicals, publicacions, àlbums de retalls, manuscrits, informes, memorials i homenatges, records; relatius a "America the Beautiful" i altres escrits de Katharine Lee Bates, els seus viatges, i la seva vida a Wellesley i a Falmouth, Mass.»[11]

Obres

Carta de Katharine Bates, del Departament de Literatura Anglesa, a un tal Sr. Clark, donant-li permís per utilitzar el seu nom com a referència. Carta datada el 23 de febrer de 1908.

Autor

  • The College Beautiful, and Other Poems, Houghton (Cambridge, Massachusetts), 1887.
  • Rose and Thorn, Congregational Sunday-School and Publishing Society (Boston, MA), 1889.
  • Hermit Island, Lothrop (Boston, MA), 1890.
  • Sunshine, and Other Verses for Children, Wellesley Alumnae (Boston, MA), 1890.
  • The English Religious Drama, Macmillan (New York, NY), 1893, reimprès, Kennikat Press (Port Washington, NY), 1966.
  • American Literature, Chautauqua Press (New York, NY), 1897.
  • Spanish Highways and Byways, Macmillan (New York, NY), 1900.
  • (Com a James Lincoln) Relishes of Rhyme, Richard G. Badger (Boston, MA), 1903.
  • From Gretna Green to Land's End: A Literary Journey in England,fotografies de Katharine Coman, Crowell (New York, NY), 1907.
  • The Story of Chaucer's Canterbury Pilgrims, Rand, McNally (Chicago, IL), 1909.
  • America the Beautiful, and Other Poems, Crowell (New York, NY), 1911.
  • In Sunny Spain with Pilarica and Rafael, Dutton (New York, NY), 1913.
  • Chaucer's Canterbury Pilgrims, Retold by Katharine Lee Bates, il·lustrat per Angus MacDonall, colorejat per Milo Winter, Rand, McNally (Chicago, IL), 1914.
  • Fairy Gold, Dutton, (New York, NY), 1916.
  • The Retinue, and Other Poems, Dutton (New York, NY), 1918.
  • Sigurd Our Golden Collie, and Other Comrades of the Road, Dutton (New York, NY), 1919.
  • Yellow Clover, A Book of Remembrance, Dutton (New York, NY), 1922.
  • Little Robin Stay-Behind, and Other Plays in Verse for Children, Woman's Press (New York, NY), 1923.
  • The Pilgrim Ship, Woman's Press (New York, NY), 1926.
  • America the Dream, Crowell (New York, NY), 1930.
  • An Autobiography, in Brief, of Katharine Lee Bates, Enterprise Press (Falmouth, MA), 1930.
  • Selected Poems of Katharine Lee Bates, editat per Marion Pelton Guild, Houghton Mifflin (Boston, MA), 1930.

Compiladora

  • Browning Studies: Bibliography, Robinson (Boston, MA), 1896.
  • English Drama: A Working Basis, Robinson(Boston, MA), 1896, enlarged as Shakespeare: Selective Bibliography and Biographical Notes, compiled by Bates and Lilla Weed, Wellesley College (Wellesley, MA), 1913. Compilat amb Lydia Boker Godfrey.
  • English History Told by English Poets, Macmillan (New York, NY), 1902. Compilat amb Katharine Coman.

Col·laboradora

  • Historic Towns of New England, edited by Lyman P. Powell, Putnam (New York, NY), 1898.

Editora

  • The Wedding Day Book, Lothrop (Boston, MA), 1882, publicat com The Wedding-Day Book, with the Congratulations of the Poets, Lothrop (Boston, MA), 1895.
  • Coleridge's The Rime of the Ancient Mariner|Ancient Mariner, Leach, Shewell & Sanborn (Boston, MA), 1889.
  • Ballad Book, Leach, Shewell & Sanborn (Boston, MA), 1890, reimpres, Books for Libraries Press (Freeport, NY), 1969.
  • Shakespeare's Comedy of The Merchant of Venice, Leach, Shewell & Sanborn (Boston, MA), 1894.
  • Shakespeare's Comedy of A Midsummer Night's Dream, Leach, Shewell & Sanborn (Boston, MA), 1895.
  • Shakespeare's Comedy of As You Like It, Leach, Shewell & Sanborn (Boston, MA), 1896.
  • Stories from the Chap-Book, Stone (Chicago, IL), 1896.
  • Keats's The Eve of St. Agnes, and Other Poems, Silver, Burdett, (New York, NY), 1902.
  • The Works of Nathaniel Hawthorne, fourteen volumes, Crowell (New York, NY), 1902.
  • Hamilton Wright Mabie, Norse Stories Retold from the Eddas, Rand, McNally, Chicago, 1902.
  • The Poems of Alice and Phoebe Cary, Crowell (New York, NY), 1903.
  • John Ruskin, The King of the Golden River; or, the Black Brothers: A Legend of Stiria, il·lustrat per John C. Johansen, Rand, McNally (Chicago, IL), 1903.
  • Tennyson's The Princess, American Book Co. (New York, NY), 1904.
  • Tennyson's Gareth and Lynette, Lancelot and Elaine, The Passing of Arthur, Sibley (Boston, MA), 1905.
  • The New Irish Drama, Drama League of America (Chicago, IL), 1911.
  • Thomas Heywood, A Woman Killed with Kindness, and the Faire Maide of the West, Heath (Boston, MA), 1917.
  • Once Upon a Time; A Book of Old-Time Fairy Tales, illustrated by Margaret Evans Price, Rand, McNally (Chicago, IL), 1921.
  • Tom Thumb and Other Old-Time Fairy Tales, illustrated by Price, Rand, McNally (Chicago, IL), 1926.
  • Jack the Giant-Killer, Rand, McNally (Chicago, IL), 1937.
  • Jack and the Beanstalk; also Toads and Diamonds, Rand, McNally (Chicago, IL), 1937.

Traductora

  • Gustavo Adolfo Becquer, Romantic Legends of Spain, Crowell (New York). Amb Cornelia Frances Bates.

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Ponder, Melinda M. Katharine Lee Bates: From Sea to Shining Sea. Chicago, Illinois: Windy City Publishers, 2017. ISBN 978-1-941478-47-9.
  2. 1 2 3 4 5 6 7 Ponder, Melinda M. «On the trail of Katharine Lee Bates: Talk for the Wellesley Reunion Class of 1966», 2016. [Consulta: 5 juliol 2018].
  3. ↑ «Katharine Lee Bates Manuscript Collection». Falmouth, Massachusetts: Falmouth Museums on the Green.
  4. ↑ «New Books». The American Bookseller. American News Company, vol. XXVI, 7, 01-10-1889, p. 481.
  5. ↑ Leonard, John William, ed. (1914), Woman's Who's Who of America: A Biographical Dictionary of Contemporary Women of the United States and Canada, 1914–1915, New York: American Commonwealth Company, p. 82, <https://books.google.com/books?id=GvwUAAAAYAAJ&pg=PA82>
  6. ↑ Contemporary Authors Online, Gale, 2009. Reproduced in Biography Resource Center. Farmington Hills, Michigan: Gale, 2009.
  7. ↑ Prieto, Sara «"Spain is a Contradiction": Katharine Lee Bates' Quest for Modernity in Spanish Highways and Byways» (en anglès). Women's Writing, vol. 31, 4, 30-11-2023, p. 536–551. DOI: 10.1080/09699082.2023.2286754. ISSN: 0969-9082.
  8. ↑ Egea Fernández-Montesinos, Alberto. (2019). Rewriting Stereotypes on Spain: Unveiling the Counter-Picturesque in Katharine Lee Bates. Revista de Filología de la Universidad de La Laguna. 38. 59-76. 10.25145/j.refiull.2019.38.004.
  9. ↑ «Republican Women Declare for Davis». The New York Times, 20-10-1924.
  10. ↑ Wilson, Scott. Resting Places: The Burial Sites of More Than 14,000 Famous Persons, 3d ed.: 2 (Kindle Locations 2892–2893). McFarland & Company, Inc., Publishers. Kindle Edition.
  11. ↑ «Katharine Lee Bates». Wellesly College Archives, 15-10-2012. Arxivat de l'original el July 6, 2018. [Consulta: 5 juliol 2018].

Per saber-ne més

  • Melinda M. Ponder, Katharine Lee Bates: From Sea to Shining Sea (Chicago: Windy City Publishers, 2017)
  • Melinda M. Ponder, "Gender and the Religious Vision: Katharine Lee Bates and Poetic Elegy," p. 171- 194 in Seeing into the Life of Things: Essays on Literature and Religious Experience, edited by John L. Mahoney (New York: Fordham University Press, 1998)
  • Dorothy Burgess, Dream and Deed: The Story of Katharine Lee Bates (Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press, 1952)
  • "Katharine Lee Bates" in Notable American Women: The Modern Period, A Biographical Dictionary, edited by Barbara Sicherman, Carol Hurd Green with Ilene Kantrov, Harriette Walker (Cambridge: Harvard University Press, 1980)
  • Almanac of Famous People, sixth edition, Gale (Detroit, MI), 1998.
  • Dictionary of Literary Biography, Volume 71: American Literary Critics and Scholars, 1880–1900, Gale (Detroit, MI), 1988.
  • Encyclopedia of World Biography, Volume 2, Gale (Detroit, MI), 1998.
  • Gay and Lesbian Literature, St. James Press (Detroit, MI), 1998.
  • Vida Dutton Scudder, On Journey, E.P. Dutton (New York, NY), 1937.
  • Drury, Michael, "Why She Wrote America's Favorite Song," Reader's Digest, July 1993, p. 90–93.
  • Price, Deb. The Bellingham Herald, July 4, 1998: "Two women's love made 'America' Beautiful".
  • Christian Science Monitor, July 19, 1930.
  • The Dial, January 16, 1912.
  • International Book Review, June 24, 1924.
  • The Nation, November 30, 1918.

Enllaços externs

  • Obres de o sobre Katharine Lee Bates a Internet Archive
  • Biography and Poetry of Bates, part of a Series poet's biographies. (anglès)