Katherine Pancol
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 octubre 1954  (71 anys)Casablanca (Marroc) | ||
| Formació | Universitat de París-Nanterre | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, escriptora, novel·lista | ||
| Activitat | 1979 - | ||
| Ocupador | Cosmopolitan (1974–) Universitat de Colúmbia | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | katherine-pancol.com | ||
    | |||
Katherine Pancol (Casablanca, 22 d'octubre de 1954) és una escriptora i periodista francesa.[1] Després de treballar a les revistes Paris-Match i Cosmopolitan, va escriure una primera novel·la el 1979, Moi d'abord, la qual conegué gran èxit de vendes, encetant així una carrera d'escriptora que va prosseguir, traslladant-se, a la ciutat de Nova York. Amb tot, només va ser arran de la publicació, el 2006, d' Els ulls grocs dels cocodrils (en francèsː Les yeux jaunes des crocodiles) que es va revelar mundialment. L'obra, que rebé el Premi Maison de la Presse, es va traduir a 31 idiomes i es va vendre a gairebé dos milions d’exemplars. El 2014 la directora belga Cécile Telerman en féu una pel·lícula dramàtica epònima, Els ulls grocs dels cocodrils, que es va doblar al català el 2020.[2]
Els seus llibres, que han assolit vendes d'alguns milions d'exemplars, han estat traduïts al voltant de 30 llengües, entre les quals el català.
En el marc del programa literari de France 5, La Grande librairie, que es va emetre el 13 de maig del 2026, va atacar la reforma promoguda pel ministre Gérald Darmanin que pot reduir la pena en cas de violació, tot revelant alhora que havia estat violada per un veí de 25 anys quan tenia 12 anys.[3]
Obres
- 1979: Moi d'abord, editorial Seuil.
- Traduït en catalàː Jo per damunt de tot, Editorial Empúries (2012)
- 1981: La Barbare, editorial Seuil.
- 1985: Scarlett, si possible, editorial Seuil.
- 1990: Les Hommes cruels ne courent pas les rues, editorial Seuil.
- 1993: Vu de l’extérieur, editorial Seuil.
- 1998: Encore une danse, editorial Fayard.
- 1999: J’étais là avant, editorial Albin Michel.
- 2001: Et monter lentement dans un immense amour…, editorial Albin Michel.
- 2002: Un homme à distance, editorial Albin Michel.
- 2003: Embrassez-moi, editorial Albin Michel.
- 2006: Les Yeux jaunes des crocodiles, editorial Albin Michel.
- Traduït en catalàː Els ulls grocs dels cocodrils, Editorial Empúries (2012)
- 2008: La Valse lente des tortues, editorial Albin Michel.
- Traduït en catalàː El vals lent de les tortugues, Editorial Empúries (2012)
- 2010: Les Écureuils de Central Park sont tristes le lundi, editorial Albin Michel.
- Traduït en catalàː Els esquirols de Central Park estan tristos els dilluns, Editorial Empúries (2011)
- 2014: Muchachas, editorial Albin Michel.
- Traduït en catalàː Elles 1, Editorial Empúries (2014)
- 2014: Muchachas 2, editorial Albin Michel.
- Traduït en catalàː Elles 2, Editorial Empúries (2014)
- 2014: Muchachas 3, editorial Albin Michel.
- Traduït en catalàː Elles 3, Editorial Empúries (2014)
- 2017: Trois baisers, editorial Albin Michel.
- 2019: Bed Bug, Albin Michel.
- 2020: Eugène et moi, Albin Michel.
- 2023: La Mariée portait des bottes jaunes, Albin Michel.
- 2024: Sous les platanes de Manhattan, Albin Michel.
Referències
- ↑ «Katherine Pancolː Vaig triomfar amb una història d'una gran banalitat». Ara, 11-10-2014.
- ↑ «Els ulls grocs dels cocodrils». ésAdir. [Consulta: 16 febrer 2022].
- ↑ «Katherine Pancol raconte le viol qu’elle a subi enfant et dénonce la réforme de Gérald Darmanin» (en francès). HuffPost, 14-05-2026.