Kepler-9b

Infotaula objecte astronòmicKepler-9b
Tipusplaneta extrasolar Modifica el valor a Wikidata
Descobert perMissió Kepler Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment26 agost 2010 i octubre 2010 Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentmètode del trànsit Modifica el valor a Wikidata
Cos pareKepler-9 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLira Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a0,14179 au Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,0609 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P19,24 d Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i88,982 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi8,09 radis de la Terra Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre114.000 km Modifica el valor a Wikidata
Massa43,4 M⊕ Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi1,5629 mas Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−14,713 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)2,491 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 2m 17.7544s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)38° 24' 3.1772'' Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
KOI-377.01 (Kepler Object of Interest)
Kepler-9b (Kepler Input Catalog)
KOI-377b (Kepler Object of Interest)
TIC 120571842b (TESS Input Catalog) Modifica el valor a Wikidata

Kepler-9b és un dels primers planetes descoberts fora del Sistema solar (exoplanetes) per la Missió Kepler de la NASA.[1] Gira al voltant de l'estrella Kepler-9 dins de la constel·lació de la Lira.[2] Kepler-9b és el més gran de tres planetes detectats en el sistema Kepler pel mètode de trànsit; la seva massa és aproximadament la meitat de la del planeta Saturn, i és el planeta més gran del seu sistema. Kepler-9b i Kepler-9c mostren un fenomen anomenat ressonància orbital, en el qual l'atracció gravitatòria de cada planeta altera i estabilitza l'òrbita de l'altre. El descobriment del planeta es va anunciar el 26 d'agost de 2010.[3]

Nomenclatura i història

El nom de Kepler-9b indica que és el primer exoplaneta descobert en òrbita al voltant de l'estrella Kepler-9. L'estrella, al seu torn, va rebre el seu nom per la Missió Kepler, un projecte de la NASA dissenyat per cercar planetes semblants a la Terra.[4] Els planetes de Kepler-9 es trobaven entre els 700 candidats planetaris recol·lectats durant els primers 43 dies en línia de Kepler. El sistema en particular es va marcar com un dels cinc sistemes que semblaven tenir més d'un exoplaneta en trànsit. El descobriment de Kepler-9b es va anunciar el 26 d'agost de 2010. Va ser la part del primer sistema estel·lar confirmat en què diversos planetes transitaven la mateixa estrella.[5]

El planeta va ser confirmat pel satèl·lit Kepler pel mètode de trànsit, en el qual el planeta passa a través de la cara de la seva estrella en relació amb la Terra, enfosquint la llum d'aquesta estrella en una petita quantitat; aquesta diferència de llum es fa servir per determinar el planeta i diverses de les seves característiques, inclòs la mida i la distància des de la seva estrella d'origen.[6][7]

Les estimacions inicials de la massa de Kepler-9b van ser refinades per l'Observatori W. M. Keck a Mauna Kea, Hawaii. En fer-ho, els científics van trobar que Kepler-9b és el més gran dels dos planetes gasosos descoberts en el sistema Kepler-9, encara que en massa és més petit que el planeta Saturn.[5][8]

Característiques

Kepler-9b és un planeta gasós que té una massa aproximada de 43 vegades la de la Terra; per tant, és aproximadament la meitat de la massa del planeta Saturn.[9] Té un radi d'uns 0,842 RJ, o al voltant del 80% del radi de Júpiter.[8] El planeta orbita al voltant de Kepler-9 cada 19.243 dies, i es troba a uns 0,14 ua de l'estrella.[10] Per comparar, la distància mitjana de Mercuri del Sol és de .387 AU i tarda 87,969 dies per completar una òrbita.[11] Kepler-9b és el segon planeta més proper a la seva estrella en el sistema Kepler-9.[12]

El primer cas conegut de ressonància orbital en exoplanetes de trànsit ha estat observat entre Kepler-9b i Kepler-9c. Els dos planetes, les òrbites dels quals corresponen en una proporció aproximada de 1:2, mantenen l'òrbita de l'altre mitjançant una estirada gravitacional. L'òrbita de Kepler-9b creix, de mitjana, quatre minuts més en cada període orbital. Finalment, aquesta tendència es revertirà i augmentarà. Amb el pas del temps, es pot veure que les òrbites dels planetes oscil·len lleugerament per sobre i per sota de la relació 1:2.[13] Alycia Weinberger, de la Carnegie, ha afirmat que els gegants gasosos de Kepler-9 probablement es van formar més allunyats de l'estrella del que són ara, i l'aparició del fenomen de ressonància orbital pot ajudar a explicar la història de la seva migració interna.[14]

Referències

  1. ↑ Holman, M. J.; Fabrycky, D. C.; Ragozzine, D.; Ford, E. B.; Steffen, J. H.; Welsh, W. F.; Lissauer, J. J.; Latham, D. W.; Marcy, G. W. «Kepler-9: A System of Multiple Planets Transiting a Sun-Like Star, Confirmed by Timing Variations». Science, 330, 6000, 2010, p. 51–54. Bibcode: 2010Sci...330...51H. DOI: 10.1126/science.1195778. PMID: 20798283.
  2. ↑ Roman, Nancy G. «Identification of a Constellation From a Position». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 99, 617, 1987, p. 695–699. Bibcode: 1987PASP...99..695R. DOI: 10.1086/132034. Vizier query form
  3. ↑ Ehrenreich, D.; Désert, J.-M. «Mass-loss rates for transiting exoplanets». Astronomy and Astrophysics, 529, 2011. arXiv: 1103.0011. Bibcode: 2011A&A...529A.136E. DOI: 10.1051/0004-6361/201016356.
  4. ↑ «Mission overview». Kepler and K2. NASA. [Consulta: 2 desembre 2017].
  5. 1 2 «NASA's Kepler Mission Discovers Two Planets Transiting the Same Star». NASA, 26 agost 2010. Arxivat de l'original el 31 de desembre 2011. [Consulta: 10 febrer 2011].
  6. ↑ «NASA's Kepler Mission Discovers Two Planets Transiting Same Star». Jet Propulsion Laboratory. NASA, 26 agost 2010. Arxivat de l'original el 23 d'octubre 2011. [Consulta: 10 febrer 2011].
  7. ↑ Wang, Ji; Fischer, Debra A.; Horch, Elliott P.; Xie, Ji-Wei «Influence of Stellar Multiplicity on Planet Formation. III. Adaptive Optics Imaging Of Kepler stars with Gas Giant Planets». The Astrophysical Journal, 806, 2, 2015. arXiv: 1505.05363. Bibcode: 2015ApJ...806..248W. DOI: 10.1088/0004-637X/806/2/248.
  8. 1 2 Torres, Guillermo; Fressin, François; Batalha, Natalie M.; Borucki, William J.; Brown, Timothy M.; Bryson, Stephen T.; Buchhave, Lars A.; Charbonneau, David; Ciardi, David R. «Modeling Kepler Transit Light Curves as False Positives: Rejection of Blend Scenarios for Kepler-9, and Validation of Kepler-9 d, A Super-earth-size Planet in a Multiple System». The Astrophysical Journal, 727, 1, 2011. arXiv: 1008.4393. Bibcode: 2011ApJ...727...24T. DOI: 10.1088/0004-637X/727/1/24.
  9. ↑ Hadden, Sam; Lithwick, Yoram «Kepler Planet Masses and Eccentricities from TTV Analysis». The Astronomical Journal, 154, 1, 2017. arXiv: 1611.03516. Bibcode: 2017AJ....154....5H. DOI: 10.3847/1538-3881/aa71ef.
  10. ↑ «Planet Kepler-9 b». The Extrasolar Planets Encyclopaedia, 2010. [Consulta: 4 desembre 2017].
  11. ↑ Kaufmann. «Solar System Data». HyperPhysics. Georgia State University, 2005. [Consulta: 10 febrer 2011].
  12. ↑ «Kepler-9». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg.
  13. ↑ Alan Boyle. «Planets Spotted in Changing Orbits». Cosmic Log. MSNBC, 26 agost 2010. Arxivat de l'original el 8 de gener 2011. [Consulta: 10 febrer 2011].
  14. ↑ William Harwood. «NASA spacecraft spots multiplanet system». CNet News, 26 agost 2010. Arxivat de l'original el 26 d'octubre 2012. [Consulta: 10 febrer 2011].

Coordenades: Sky map 19h 2m 17.76s; +38° 24′ 3.2″

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.