Koenenita
![]() Cristalls de koenenita | |
| Fórmula química | Na₄Mg9Al₄Cl₁₂(OH)22 |
| Epònim | Adolf von Koenen |
| Localitat tipus | mina Wittekind, Volpriehausen, Solling, Baixa Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.BD.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.BD.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/B.08 |
| Dana | 10.6.2.1 |
| Heys | 8.6.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Color | incolora; tintada de color groc pàl·lid a vermell intens a causa d'inclusions d'hematites |
| Exfoliació | perfecta en {0001} |
| Duresa (Mohs) | 1,5 |
| Lluïssor | nacrada |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 1,98 g/cm³ (mesurada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,520 nε = 1,550 |
| Birefringència | δ = 0,030 |
| Pleocroisme | visible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1902 |
| Símbol | Koe |
| Referències | [1] |
La koenenita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom d'Adolf von Koenen (1837-1915), geòleg de Göttingen, qui va identificar per primera vegada el mineral.
Característiques
La koenenita és un halur de fórmula química Na₄Mg9Al₄Cl₁₂(OH)22. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma de petits cristalls com crostes, amb cristalls escalenoedrics molt aguds i romboedrics; també en forma de rossetes d'intercreixements de tauletes. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5, sent un mineral molt tou. És un mineral incolor, però se'n pot trobar tintat de color groc pàl·lid a vermell intens a causa d'inclusions d'hematites.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la koenenita pertany a «03.BD - Halurs simples, amb H₂O i OH addicional» juntament amb els següents minerals: cadwaladerita, lesukita, korshunovskita i nepskoeïta.
Formació i jaciments
Es troba en dipòsits d'evaporites marines. Sol trobar-se associada a altres minerals com: hematites, carnallita, silvita, halita, kieserita o anhidrita.[2] Va ser descoberta l'any 1902 a la mina Wittekind, a Volpriehausen (Solling, Baixa Saxònia, Alemanya). Se n'ha trobat en diversos indrets d'Alemanya i de la Xina.
