Halita

Halita
Cristall d'halita, de les mines de sal de Wieliczka, Polònia (mida: 16x15x13 cm)
Fórmula química	NaCl
Epònim	rock salt (en)
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	03.AA.20
Nickel-Strunz 9a ed.	3.AA.20
Nickel-Strunz 8a ed.	III/A.02
Dana	9.1.1.1
Heys	8.1.3
Propietats
Sistema cristal·lí	cúbic
Hàbit cristal·lí	majorment cubs i en capes sedimentàries massives, també granular, fibrosa i compacta
Estructura cristal·lina	a = 5.6404(1) Å; Z = 4
Grup puntual	isomètrica hexoctahèdrica 4/m 3 2/m
Grup espacial	fm3m *
Massa molar	58,433 g/mol
Color	blanc, grisós, rosat, blavós, blau, violeta, taronja, etc.
Macles	en {111} (en cristalls artificials)
Exfoliació	perfecta {001}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent
Gravetat específica	2,17
Densitat	2,168 g/cm³ (mesurada); 2,165 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Índex de refracció	n = 1,544
Dispersió òptica	moderadament forta
Fluorescència	sí
Solubilitat	en aigua
Impureses comunes	I, Br, Fe, O
Altres característiques	sabor salat
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Hl
Referències	[1][2]

L'halita, també coneguda com a sal gemma o sal comuna, és un mineral format per cristalls de clorur de sodi, que forma part de la classe dels halurs. Pertany i dona nom al grup de l'halita. Rep el seu nom originàriament del grec άλς, mar, halites, terme modificat més tard per J.D. Dana a l'actual halita (halite).

L'halita cristal·litza en el sistema cúbic, formant cristalls cúbics. El mineral és generalment incolor o blanc, però també pot ser de color blau clar, taronja, blau, porpra, rosa, vermell, fosc, groc o gris depenent de la quantitat i tipus d'impureses. La seva duresa és de 2,5 a l'escala de Mohs i té una exfoliació perfecta en {001}. És soluble en aigua i té un sabor salat.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'halita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, silvina, vil·liaumita, salmiac, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, callacolloïta i hephaistosita.

La sal obtinguda de l'halita té gran importància econòmica. Principalment es fa servir per a usos gastronòmics i medicinals.

Es troba als jaciments d'evaporita, als llacs salats i saladars, així com als estrats de dipòsits sedimentaris i a cúpules salines. Els llits de sal poden ser de centenars de metres de gruix i ocupar extenses àrees. Als Estats Units i el Canadà, extensos llits subterranis s'estenen des de la conca dels Apalatxes de l'oest de Nova York a través de parts d'Ontario i en gran part de la conca del Michigan.

Els doms de sal són diapirs verticals o masses en forma de tub de sal que han estat "espremuts" a causa del pes de la roca. Poden contenir anhidrita, guix, i sofre natiu, a més d'halita i silvina. Són comuns al llarg de les costes del Golf de Texas i Louisiana i sovint estan associats amb els dipòsits de petroli. Inusualment, l'halita adquireix tonalitats porpra omplint filons a França i en algunes altres localitats. A Catalunya, destaca la mina de sal de Cardona.

El grup de l'halita és un grup de minerals halurs de metalls alcalins simples isotípic del grup de la galena, que són tots isomètrics.^[3] El grup conté cinc espècies: carobbiïta, griceïta, halita, silvita i villiaumita.

• Mar Morta
• Sal marina