Koro Toro
| Tipus | assentament humà  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Txad | |||
| Regions | Borku | |||
La zona en blau transparent, delimitada per ratlles, correspon a la suposada extensió màxima del paleollac Txad durant l'Holocé
Koro Toro és un grup de quaranta jaciments paleontològics situats al nord del Txad. És conegut per ser el lloc del descobriment, entre els anys 1995 i 2012, d'alguns fòssils d'Australopithecus bahrelghazali per l'equip del paleoantropòleg francés Michel Brunet.[1][2]
Paleontologia
Els tres jaciments d'homínids de KT12,[3] KT13 i KT40[4] es troben al peu del mateix banc d'arena, Goz Kerki, evidència d'una antiga línia de costa relacionada amb l'extensió de l'antic llac Mega Txad. La presència d'espècies aquàtiques, terrestres i amfíbies, típiques del matoll i la sabana, indica que els ossos es dipositaren a les vores d'un gran llac, un predecessor del llac Txad, envoltat d'un entorn semblant. Segons Alain Beauvilain, que organitzà cadascuna de les missions de camp del 1995 al 2002, el potencial fossilífer d'aquesta zona continua sent significatiu.
Presó
Koro Toro[1] també és l'emplaçament d'una presó inaugurada el 2003, en què hi ha uns 700 presos tancats en condicions extremes.[2]
Referències
- 1 2 Michel Brunet, Alain Beauvilain, Yves Coppens, Heintz, É., Moutaye, A. H. E i David Pilbeam, «The first australopithecine 2,500 kilometres west of the Rift Valley (Chad)», Nature, 378, p. 273-275, 1995.
- 1 2 «Australopithecus bahrelghazali, une nouvelle espèce d'Hominidé ancien de la région de Koro Toro (Tchad)», Comptes rendus des séances de l'Académie des Sciences, 1996, vol. 322, pàg. 907-913.
- ↑ Michel Brunet, Alain Beauvilain, Yves Coppens, Heintz, É., Moutaye, A. H. E i David Pilbeam, «The first australopithecine 2,500 kilometres west of the Rift Valley (Chad)», Nature, 378, pàg. 273-275, 1995.
- ↑ «Au Tchad, le berceau de l'humanité ? - L'hominidé de KT40». [Consulta: 27 desembre 2025].