Ksora

Infotaula objecte astronòmicKsora
Tipusestrella binària, font d'infrarojos, binària eclipsant, estrella doble, font propera a infrarojos i font d'emissió de rajos ultraviolats Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A5IV Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCassiopea Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra31,221 pc Modifica el valor a Wikidata
Radi3,9 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre2.710.000 km Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,28 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,68 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Massa2,49 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva7.600 K Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi34,4288 mas Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi6,7 km/s Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−47,621 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)298,175 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar123 km/s Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial6,7 km/s Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial1.300 cm/s² Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)1h 25m 48.9515s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)60° 14' 7.0225'' Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,4 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
SAO 22268 (Catàleg SAO)
HD 8538 (Catàleg Henry Draper)
2MASS J01254889+6014070 (2MASS)
HIP 6686 (Catàleg Hipparcos)
HR 403 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 01225+5958 (IRAS)
GJ 58.1 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
δ Cas (nomenclatura de Bayer)
ASCC 106973 (All-sky Compiled Catalogue)
BD+59 248 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J01259+6014A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CEL 139 (Celescope Catalogue of Ultraviolet Magnitudes)
FK5 48 (FK5)
GC 1715 (Catàleg General de Boss)
GCRV 805 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 6686 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 01193+5943 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRC +60050 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 494 (JP11)
LSPM J0125+6014 (LSPM-NORTH catalog)
LTT 10509 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 290 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 4718 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
PLX 287 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 287.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 34 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 12969 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 202 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 800 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
UBV 1491 (UBV)
del Cas (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J01258+6014A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
uvby98 100008538 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
WEB 1460 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 510204838754613632 (Gaia Data Release 2)
37 Cas (Nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 510204838759030144 (Gaia DR3)
TIC 54995745 (TESS Input Catalog)
AG+59 128 (AGK3U)
UBV M 8159 (UBV)
TYC 4031-3289-1 (Catàleg Tycho) Modifica el valor a Wikidata

Ksora (δ Cassiopeiae / δ Cas / 37 Cassiopeiae) és el quart estel més brillant a la constel·lació de Cassiopea amb magnitud aparent +2,66.[1] Coneguda també com a Ruchbah o Rucha, es troba a una mica menys de 100 anys llum de distància del sistema solar. Va ser utilitzada per Picard en 1669 per determinar latituds durant la seva mesura d'un arc de meridià, la qual cosa va constituir el primer ús del telescopi amb finalitats geodèsiques.[2]

Ksora és un estel classificat com a gegant de tipus espectral A5III-IV la temperatura efectiva del qual és de 8400 K. Se'l considera un estel gegant no tant per la seva grandària —el seu radi és quatre vegades major que el radi solar—, sinó perquè ha abandonat la seqüència principal en haver acabat de fusionar l'hidrogen del seu nucli.[3] La seva composició metàl·lica és una mica inferior a la solar ([Fe/H] = -0,16).[4] Amb una edat aproximada de 600 milions d'anys, es pot considerar que ja ha començat a morir, i dins d'uns 10 milions d'anys serà un autèntic estel gegant quant a grandària. La seva massa és 2,5 vegades la massa solar i la seva lluminositat és equivalent a 63 sols.[3]

Ksora és un binari eclipsant del tipus variable Algol. Cada 759 dies sofreix un eclipsi parcial d'un company més petit que passa per davant, del qual de moment, res no se'n coneix.[5]

Referències

  1. ↑ V* Delta Cas -- Variable Star (SIMBAD)
  2. ↑ Allen. Courier Dover Publications. (en anglés). ISBN 0-486-21079-0.
  3. 1 2 «Ruchbah» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 14 maig 2021].
  4. ↑ Takeda, Yoichi; Kang, Dong-Il; Han, Inwoo; Lee, Byeong-Cheol; Kim, Kang-Min «Can Sodium Abundances of A-Type Stars Be Reliably Determined from Na I 5890/5896 Lines?». Publications of the Astronomical Society of Japan. p. 1165-1178.
  5. ↑ Del Cas (General Catalogue of Variable Stars)