WY Cassiopeiae

WY Cassiopeiae
Tipus	estrella variable de període llarg i font propera a infrarojos
Tipus espectral (estel)	S6-6.5/6-e
Constel·lació	Cassiopea
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	1.219,066 pc
Magnitud aparent (V)	10,76 (banda V)
Paral·laxi	0,8203 mas
Moviment propi	2 km/s
Moviment propi (declinació)	−4,691 mas/a
Moviment propi (ascensió recta)	2,01 mas/a
Velocitat radial	2 km/s
Ascensió recta (α)	23h 58m 1.3064s
Declinació (δ)	56° 29' 13.4754''
Catàlegs astronòmics
	GSC 04009-01430 (GSC); IRAS 23554+5612 (IRAS); IRC +60431 (Two-Micron Sky Survey); 2MASS J23580131+5629133 (2MASS); RAFGL 3187 (RAFGL); Gaia DR2 1994998225805791872 (Gaia Data Release 2); WY Cas (Catàleg General d'Estrelles Variables); AAVSO 2352+55 (AAVSO); TYC 4009-1430-1 (Catàleg Tycho); TIC 416807278 (TESS Input Catalog); Gaia DR3 1994998221499466240 (Gaia DR3)

WY Cassiopeiae (WY Cas / CSS 1345 / GSC 04009-01430) és un estel variable a la constel·lació de Cassiopea.^[1] En ser un estel distant, la seva distància respecte al sistema solar és incerta; diverses fonts donen una xifra compresa entre 2.000 i 3.160 anys llum.^[2]^[3]

De tipus espectral S6.5pe, WY Cassiopeiae és un estel de tipus S —com π¹ Gruis o χ Cygni— amb una temperatura superfical de només 2.200 K. La seva lluminositat és 6.700 vegades superior a la lluminositat solar.^[2] A l'actualitat, perd massa estel·lar a raó de 2,26 × 10^-6 masses solars per any.^[3] Una altra característica d'aquests estels és la seva gran grandària; el radi de WY Cassiopeiae és ~ 575 vegades més gran que el radi solar, equivalent a 2,7 ua; si estiguera en el lloc del Sol, les òrbites dels quatre planetes interiors quedarien englobades a l'interior de l'estel.

WY Cassiopeiae és una variable Mira la lluentor de la qual oscil·la entre magnitud +10,0 i +16,9 al llarg d'un període de 476,56 dies.^[4] En aquestes variables —el prototip de les quals és la coneguda Mira (ο Ceti)— la inestabilitat prové de pulsacions en la superfície estel·lar, cosa que provoca canvis de color i lluentor. Algunes d'elles, entre les quals es troben R Cassiopeiae, S Cassiopeiae així com la pròpia WY Cassiopeiae, mostren emissió màser de SiO.^[2]

Referències

↑ «V* WY Cas -- S Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 8 gener 2021].
1 2 3 Ramstedt, S.; Schöier, F. L.; Olofsson, H. «Circumstellar molecular line emission from S-type AGB stars: mass-loss rates and SiO abundances». Astronomy and Astrophysics, 499, 2, 2009. 515-527.
1 2 Guandalini, R. «Infrared photometry and evolution of mass-losing AGB stars. III. Mass loss rates of MS and S stars». Astronomy and Astrophysics, 513, 2010. A4.
↑ «WY Cassiopeiae» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 8 gener 2021].

[SIMBAD-1] «V* WY Cas -- S Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 8 gener 2021].

[Ramstedt2-2] 1 2 3 Ramstedt, S.; Schöier, F. L.; Olofsson, H. «Circumstellar molecular line emission from S-type AGB stars: mass-loss rates and SiO abundances». Astronomy and Astrophysics, 499, 2, 2009. 515-527.

[Guandalini20102-3] 1 2 Guandalini, R. «Infrared photometry and evolution of mass-losing AGB stars. III. Mass loss rates of MS and S stars». Astronomy and Astrophysics, 513, 2010. A4.

[VizieR-4] «WY Cassiopeiae» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 8 gener 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]