Kurt Herbert Adler
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 abril 1905 Viena (Àustria) |
| Mort | 9 febrer 1988 Ross (Califòrnia) |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra |
| Família | |
| Cònjuge | Diantha Warfel Adler |
| Mare | Ida Bauer |
| Premis | |
Kurt Herbert Adler (Viena, 2 d'abril de 1905 - Ross, 9 de febrer de 1988) també conegut com a Kurt Adler, va ser un director d'orquestra austro-americà.[1]
Biografia
Kurt Herbert Adler era fill d'Ida Adler, de soltera Bauer, i de l'industrial Ernst Adler. Era nebot del polític Otto Bauer i besnebot de l'actor Adolph von Sonnenthal. Després d'assistir a l'escola, a l'acadèmia de música i al conservatori de Viena, va ser Kapellmeister al "Theater in der Josefstadt" de Viena del 1925 al 1928, abans de treballar com a director d'òpera i concerts al Festival de Salzburg del 1936 al 1937. Altres activitats el van portar a Alemanya, Txecoslovàquia i Itàlia. Després de l'Anschluss d'Àustria el 1938, va fugir als EUA, on va treballar a l'Òpera Cívica de Chicago. De 1938 a 1952, va dirigir als EUA (inclosos Chicago, San Francisco i Los Angeles) i a la Xina (òpera i simfònica a Xangai). Va dirigir el cor fins al 1943, i de 1953 a 1981, va ser director general de la San Francisco Opera Company, succeint Gaetano Merola. Va portar Marilyn Horne, Birgit Nilsson i Leontyne Price a les seves primeres representacions als EUA i va posar en escena les òperes Les Troyens, A Midsummer Night's Dream i Die Frau ohne Schatten per primera vegada en sòl americà.
Fins a la seva jubilació el 1982, Adler va ser professor a la Universitat de Califòrnia i també director de l'orquestra simfònica d'allà. Va viure a Ross, Califòrnia.[2]
El 1961, va ser guardonat amb la Gran Condecoració d'Honor pels Serveis a la República d'Àustria.[3] Va rebre doctorats honoris causa de la Universitat del Pacífic i de la Universitat de San Francisco, va rebre la Citació de Berkeley de la Universitat de Califòrnia, va rebre la Creu Federal al Mèrit i va ser nomenat Cavaliere de la República Italiana. Va rebre més condecoracions dels governs d'Itàlia i França, així com de les ciutats de San Francisco i Marsella.
Kurt Adler era protestant, es va casar tres vegades i va tenir dos fills.[4]
El seu fill, Ronald Huntington Adler, va formar part del consell d'administració de l'Òpera Estatal de Baviera des del 2001, va ser director d'òpera i director artístic en funcions de l'Òpera Estatal de Berlín del 2008 al 2011, i assessor artístic del consell d'administració de la Semperoper de Dresden des del 2014.
Referències
- ↑ «Adler, Kurt Herbert». A: The Harvard Biographical Dictionary of Music. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 1996. ISBN 0-674-37299-9.
- ↑ Adler, Kurt Herbert. In: Walter Habel (Hrsg.): Wer ist wer? Das deutsche Who’s who. 24. Ausgabe. Schmidt-Römhild, Lübeck 1985, ISBN 3-7950-2005-0, S. 6.
- ↑ Aufstellung aller durch den Bundespräsidenten verliehenen Ehrenzeichen für Verdienste um die Republik Österreich ab 1952 (PDF; 6,9 MB)
- ↑ Adler, Kurt Herbert. In: Walter Habel (Hrsg.): Wer ist wer? Das deutsche Who’s who. 1985, ISBN 3-7950-2005-0, S. 6.
Bibliografia
- Marie-Theres Arnbom: Der Zar der Oper. Kurt Herbert Adler. In: dies.: „Ihre Dienste werden nicht mehr benötigt“. Aus der Volksoper vertrieben – Künstlerschicksale 1938. Amalthea Verlag, Wien 2023, ISBN 978-3-99050-263-1, S. 151–158.
- Walter Habel: Wer ist wer? Band 1 (West), Berlin 1967, S. 7.
- Adler, Kurt Herbert. In: Walter Habel (Hrsg.): Wer ist wer? Das deutsche Who’s who. 24. Ausgabe. Schmidt-Römhild, Lübeck 1985, ISBN 3-7950-2005-0, S. 6.
- Andrea Harrandt. «Adler, Kurt Herbert».
- Adler, Kurt Herbert. In: Werner Röder; Herbert A. Strauss (Hrsg.): International Biographical Dictionary of Central European Emigrés 1933-1945. Band 2,1. Saur, München 1983, ISBN 3-598-10089-2, S. 11.
- Koraljka Lockhart: San Francisco Opera: The Adler Years, 1954–1981. San Francisco Opera Association, San Francisco 1981.
