L'Esquerra Plural

Infotaula d'organitzacióL'Esquerra Plural
Dades
Tipuscoalició electoral Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2011
Data de dissolució o abolició2015 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaCayo Lara Moya Modifica el valor a Wikidata
Format per

Esquerra Unida-Els Verds (en castellà, Izquierda Unida-Los Verdes) o L'Esquerra Plural fou una coalició política presentada de cara a les eleccions generals espanyoles de 2011; posteriorment es constituí com Grup Parlamentari al Congrés dels Diputats per a la X Legislatura. El seu candidat a les eleccions i posterior portaveu parlamentari és el Cayo Lara.

Encapçalada per Izquierda Unida, la coalició agrupà diversos partits d'esquerra, ecologistes, federalistes i nacionalistes de tot l'Estat.

Història

Esquerra Unida va arribar a les eleccions generals en el context de l'anomenada Refundació de l'Esquerra, procés definit com a convergència política i social que pretén constituir-se com a "Moviment Polític i Social, amb caràcter federal", per aglutinar a tota l'esquerra alternativa i transformadora entorn d'una proposta política anticapitalista.[1]

Dins d'aquest procés de convergència que s'havia iniciat en 2008, un dels dos sectors en pugna per les sigles d'Izquierda Republicana va decidir tornar a integrar-se a Esquerra Unida de cara a les eleccions municipals i autonòmiques de 2011[2] després d'haver abandonat la coalició 9 anys enrere. El procés va continuar amb la intenció de convergir amb més forces polítiques i socials de cara a les eleccions generals.

El 12 de juliol de 2011[3] la Presidència Executiva Federal d'IU va proposar Cayo Lara com a candidat a les eleccions generals espanyoles de 2011. La candidatura provisional fou aprovada per 33 vots a favor, 1 en contra i 3 abstencions[4] fins a la següent reunió del Consell Polític Federal del 10 de setembre en la qual es va ratificar la decisió de la Presidència per 87 vots a favor, 15 en blanc i 3 nuls.[5]

Finalment es presentà a les eleccions generals de 2011 en coalició amb Izquierda Republicana, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Chunta Aragonesista (CHA), Socialistes Independents d'Extremadura (SIEX), Batzarre, Los Verdes, Gira Madrid-Los Verdes (GM-LV), Els Verds del País Valencià (EVPV), Els Verds-Opció Verda (EV-OP), Canarias por la Izquierda, Iniciativa por El Hierro (IpH) i el Partido Democrático y Social de Ceuta (PDSC).[6]

Com és habitual en les seves candidatures conjuntes per Catalunya, ICV va posar els dos primers llocs de cada llista, i EUiA el tercer. A Aragó, la Chunta va encapçalar les llistes de Saragossa i Huesca i IU ho va fer en la de Terol.[7]

La coalició va obtenir 1.680.810 (6,92%) dels vots, passant a tenir onze parlamentaris, vuit d'IU (d'ells, un d'EUiA), dos d'ICV i un de CHA, el millor resultat de la formació des de l'any 1996, amb Julio Anguita al capdavant de la coalició.[8]

Membres

Partit Notes
Esquerra Unida (IU)
Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) Dins d'ICV–EUiA.
Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) Dins d'ICV–EUiA.
Chunta Aragonesista (CHA)
Socialistes Independents d'Extremadura (SIEx)
Assemblea (Batzarre) Dins d'Izquierda-Ezkerra.
Els Verds (LV)
Gira Madrid–Els Verds (GM–LV)
Els Verds del País Valencià (EVPV)
Els Verds-Opció Verda (EV–OV)
Canàries per l'Esquerra Dins de Canàries Verda i Roja.
Iniciativa El Hierro (IpH)
Partit Democràtic i Social de Ceuta (PDSC)

La candidatura, tal com permet l'article 222 de la Llei Orgànica 5/1985, es presentà amb les següents denominacions en cada Comunitat Autònoma:

Comunitat autònoma Denominació Vots % Diputats
AndalusiaIzquierda Unida Los Verdes-Convocatoria por Andalucía: La Izquierda Plural (IULV-CA)359.5218,26%2
AragóChunta Aragonesista-Izquierda Unida, La Izquierda de Aragón: La Izquierda Plural (CHA-IU)74.65510,52%1
AstúriesIzquierda Unida de Asturias-Izquierda Xunida d'Asturies: La Izquierda Plural (IU-IX)83.31213,27%1
CanàriesIzquierda Unida Canarias-Iniciativa por El Hierro-Los Verdes: La Izquierda Plural (IUC-IpH-LV)40.0484,31%0
CantàbriaIzquierda Unida de Cantabria: La Izquierda Plural (IUC)12.5473,58%0
Castella-la ManxaIzquierda Unida de Castilla-La Mancha-Los Verdes: La Izquierda Plural (IUCM-LV)67.6265,77%0
Castella i LleóIzquierda Unida de Castilla y León: La Izquierda Plural (IUCL)85.3405,63%0
CatalunyaIniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa: L'Esquerra Plural (ICV-EUiA)279.5998,09%3
CeutaIzquierda Unida-Partido Democrático y Social de Ceuta: La Izquierda Plural (IU-PDSC)5771,81%0
ExtremaduraIzquierda Unida Verdes-Socialistas Independientes de Extremadura: La Izquierda Plural (IU-V-SIEX)37.7065,69%0
GalíciaEsquerda Unida-Os Verdes: A Esquerda Plural (EU-V)67.1824,12%0
Illes BalearsEsquerra Unida Illes Balears-Verds: La Izquierda Plural (EUIB)21.6264,94%0
La RiojaIzquierda Unida-La Izquierda Plural (IU)7.9464,59%0
MadridIzquierda Unida-Los Verdes: La Izquierda Plural (IU-LV)270.2238,04%3
MelillaNo es va presentar
MúrciaIzquierda Unida-Verdes de la Región de Murcia: La Izquierda Plural (IUV-RM)41.7755,69%0
NavarraIzquierda-Ezkerra/La Izquierda Plural (IZQUIERDA-EZKERRA)18.2245,51%0
País BascIzquierda Unida-Los Verdes: La Izquierda Plural/Ezker Anitza43.5223,68%0
País ValenciàEsquerra Unida del País Valencià-Els Verds: L'Esquerra Plural (EUPV-EV)169.3816,50%1
Total1.680.8106,92%11

Grup parlamentari al Congrés

Una vegada constituït el Congrés dels Diputats, aquestos parlamentaris s'agruparen en el Grup Parlamentari IU-ICV-EUiA-CHA: La Izquierda Plural, estant integrats en ell entre el 15 i el 23 de desembre de 2012 els tres diputats d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per poder accedir a la subvenció per mailing.[9][10]

Els diputats electes del grup parlamentari són:

Les negociacions per tascar qui serien els portaveus del grup parlamentari no foren fàcils. Amb la representació aconseguida, el Partido Comunista de España tornava a tenir el control del grup, reservant-se els dos primers llocs de portaveus. Per sota del president-portaveu Cayo Lara, el portaveu adjunt passava a ser Centella, secretari general del partit. ICV desitjava la primera portavocia, mentre que IU tenia planejat relegar-la al tercer lloc —posant en el segon lloc a Joan Josep Nuet, d'EUiA—; l'acord final situà l'ecologista Joan Coscubiela en la segon portavocia i a Nuet en la tercera.[12]

Sabent-se apartat de la direcció del grup parlamentari, Gaspar Llamazares, líder parlamentari d'IU en les onze darrers anys, intentà sense èxit ser escollit per a formar part de la Mesa del Congrés, frustrat per l'entesa entre PP, PSOE i CiU para repartir-se els nou càrrecs d'aquest òrgan.[13] Després d'aquest incident, el PCE oferí a Llamazares una quarta portavocia adjunta que aquest rebutjà, quedant-se com a "diputat ras". Chesús Yuste, de CHA, assumí la quarta portavoca.[14]

Resultats electorals

Eleccions legislatives

Corts Generals
Any Líder Congrés Senat Govern
Vots % # Diputats +/– Senadors +/–
2011 Cayo Lara 1,686,040 6.92% 3r
11 / 350
Augment 9
0 / 208
= Oposició

Vegeu també

Construint l'Esquerra-Alternativa Socialista

Referències

  1. ↑ «La Asamblea de Izquierda Unida se cierra con un compromiso de refundación y sin coordinador». RTVE, 16-11-2008. Arxivat de l'original el 2015-05-06. [Consulta: 17 març 2021].
  2. ↑ «Nota para los medios de comunicación». Izquierda Republicana, 22-06-2010. Arxivat de l'original el 2012-01-18. [Consulta: 16 gener 2023].
  3. ↑ IU propondrá a Cayo Lara como candidato a las generales en medio de la crisis extremeña En Terra NOTICIAS del 8 de julio de 2011
  4. ↑ IU propone a Cayo Lara como candidato a las generales En larepublica.es de l'11 de juliol de 2011
  5. ↑ Cayo Lara, elegido candidato de IU a la Presidencia del Gobierno, en extremaduraaldia.com del 10 de septiembre de 2011
  6. ↑ «Coalicions vàlidament constituïdes per a les eleccions del 20-N (només aquelles que es presenten en més d'una província).». Junta Electoral Central, 13-10-2011. Arxivat de l'original el 2011-10-27. [Consulta: 17 març 2021].
  7. ↑ IU e ICV reeditan su alianza, pero reducen sus vínculos - Público
  8. ↑ IU pasa de 2 a 11 diputados y se proclama la voz de los indignados, El Periódico de Aragón, 21 de novembre de 2011.
  9. ↑ ERC se suma al grupo de IU-ICV y CHA en el Congreso para poder acceder a la subvención del 'mailing' Arxivat 2012-01-13 a Wayback Machine., La Voz Libre, 15 de diciembre de 2011.
  10. ↑ ERC deja el grupo de IU tras amarrar una subvención por enviar propaganda, El Mundo, 16 de diciembre de 2011.
  11. ↑ IU garantiza a CHA que preservará su "singularidad" en el Congreso - Público
  12. ↑ IU, ICV y CHA cierran un acuerdo para su grupo parlamentario del Congreso - Europa Press
  13. ↑ Llamazares cree que dejar a IU fuera de la mesa del Congreso 'blinda el acuerdo de PP y PSOE para que todo siga igual' - Terra
  14. ↑ Llamazares: "No acepto humillaciones, seguiré de diputado raso" - Público