L'Hort de Senabre
| |||||
| Tipus | barri | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Comarca | Comarca de València | ||||
| Municipi | València | ||||
| Districtes | Jesús | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 17.225 (2024) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 42,6 ha | ||||
| Limita amb | |||||
L'Hort de Senabre és un barri de la ciutat de València que forma part del districte de Jesús, al sud de la ciutat. La seua àrea administrativa ocupa unes 42,6 hectàrees i la seua població el 2024 era de 17.225 habitants.[1] Pertany junt a la resta dels barris de Jesús i el districte de Patraix, a la Junta Municipal de Districte de Patraix.[2]
Està situat al sud-oest de la ciutat i limita al nord amb els barris de la Raiosa, a l'est amb el de la Creu Coberta, al sud amb el de Sant Marcel·lí i el de Camí Real i a l'oest amb en de Favara, del districte de Patraix.
Toponímia
El barri de l'Hort de Senabre fou creat amb la nova divisió administrativa dels districtes de la ciutat de València, aprovada a l'inici dels anys huitanta del segle XX. Fins aleshores, els terrenys que actualment ocupa formaven part de la històrica partida de la Creu Coberta situats a l'est del Camí del Cementeri i al nord de la Rambleta. El seu nom deriva de l'antic Hort de Senabre, una finca agrícola i d'esbarjo que ocupava este sector i que acabà donant nom al nou barri.[3][4]
L'Hort de Senabre era una extensa propietat de la família Senabre, formada per una casa i un gran hort tancat per una tàpia perimetral, amb una superfície aproximada de 18.350 m². La finca, concebuda com a residència d'esbarjo dels seus propietaris, estava plantada amb arbres fruiters i era regada pel roll de Patraix, derivació de la séquia de Favara. S'hi accedia des de la Senda de l'Hort de Senabre, antic camí rural que seguia aproximadament part del traçat de l'actual carrer de Joaquín Navarro i que posteriorment també fou conegut com Travessia de Navarro.[5]
L'Ajuntament de València adquirí la finca durant la dècada dels anys seixanta amb la finalitat d'urbanitzar els terrenys situats al nord del Quarter Militar del Parc d'Artilleria. El principal episodi d'esta transformació fou l'obertura del carrer dels Carters, que travessà l'antic hort de nord a sud i en fragmentà definitivament la propietat. La major part dels terrenys, situada a l'oest del nou vial, fou urbanitzada amb la construcció de les noves illes residencials que configuraren el barri de l'Hort de Senabre, desapareixent completament l'antic paisatge agrícola.[6]
La part oriental de la finca, on s'alçava la casa, es conservà encara durant alguns anys. No obstant això, l'edifici fou enderrocat a principis dels anys huitanta durant les obres d'urbanització, fet que comportà la desaparició definitiva de qualsevol vestigi arquitectònic de la propietat. Sobre els aproximadament 5.082 m² conservats de l'antic hort es construïren posteriorment la plaça i el jardí públic inaugurats l'any 1990, amb el nom de plaça de Santiago Suárez «Santi», situada administrativament dins del barri de la Creu Coberta. Tot i ser esta la seua denominació oficial, no ha arrelat i l'ús popular continua referint-se a este espai com a plaça de l'Hort de Senabre o, simplement, de Senabre. Així mateix, el parc situat a la plaça es identificat per l'ajuntament de València com parc de la Valvanera, en referència al grup d'habitatges adjacent.[7]
Amb la creació del barri, el nom l'Hort de Senabre fou adoptat com a denominació oficial de la nova unitat administrativa, mentre que en l'ús quotidià el veïnat, com s'ha dit, ha tendit a simplificar-lo i referir-se tant al barri com a la plaça simplement com Senabre.[8][9]
Història
La història del territori que actualment ocupa el barri de l'Hort de Senabre és la de l'antiga partida de la Creu Coberta, de la qual formà part fins a la reorganització administrativa dels districtes de València a l'inici dels anys huitanta del segle XX. Per a una exposició detallada de l'evolució històrica d'este sector, vegeu Història de la Creu Coberta.[3][5]
Referències
- ↑ «Padró a 01/01/2024 . Barri 9.2. l'Hort de Senabre» (en 22/11/2025). Padró Municipal d'Habitants. Ajuntament de València, 01-01-2025.
- ↑ «Divisió administrativa de les juntes municipals». Ajuntament de València. [Consulta: 22 novembre 2025].
- 1 2 José Navarro Muñoz. Historia del Barrio de la Cruz Cubierta (en castellà). Letrame. Grupo Editorial, octubre 2018. ISBN ISBN 978-84-17542-99-3.
- ↑ Rafael Gil Salinas; Carmen Palacios Albandea. Las Calles de Valencia y pedanías. El significado de sus nombres (en castellà). Ajuntament de València, 2003. ISBN ISBN 84-8484-093-X.
- 1 2 Víctor M. Algarra Pardo. La rambleta de la huerta de Favara. Patrimonio histórico y natural de la ciudad de Valencia (en castellà). Ajuntament de València. ISBN ISBN 84-8484-076-X.
- ↑ «L'Hort de Senabre, un enclave de vida entre la Valvanera y la Previsora» (en castellà). https://www.levante-emv.com/, 12-10-2022. [Consulta: 5 juliol 2017].
- ↑ «Parscs de barri. Parc de la Valvanera.». Ajuntament de València. [Consulta: 5 juliol 2024].
- ↑ «La ciudad secreta que esconde València» (en castellà). https://valenciaplaza.com/, 23-12-2017. [Consulta: 5 juliol 2026].
- ↑ «El barrio de Senabre exige soluciones» (en castellà). https://cadenaser.com/, 24-11-2015. [Consulta: 5 juliol 2026].

