Soternes

Plantilla:Infotaula geografia políticaSoternes
Imatge
Avinguda del Cid
Tipusbarri Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
 39° 28′ N, 0° 25′ O / 39.47°N,0.41°O / 39.47; -0.41
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
ComarcaComarca de València
MunicipiValència
DistrictesL'Olivereta Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.963 (2020) Modifica el valor a Wikidata (22.156,25 hab./km²)
Geografia
Superfície22,4 ha Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1979 Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal46014 Modifica el valor a Wikidata

Soternes és un barri del districte de l'Olivereta, a la ciutat de València, a la comarca homònima del País Valencià.[1] És un dels barris amb la superfície més reduïda de tota València i el que més del seu districte. Degut a les seues reduïdes dimensions i a la seua situació fronterera amb el municipi de Mislata, gran part de la població fa també vida social a aquesta ciutat, anant sobretot, en busca dels servicis públics més propers.[2]

Geografia

És un barri molt petit, situat entre els barris de Nou Moles a l'est i la Fontsanta al sud. Al nord, limita amb el camí vell de Xirivella i el parc de la Capçalera, i a l'oest amb el municipi de Mislata; fita amb Nou Moles al carrer del Nou d'Octubre, que és part de la tercera ronda de circumval·lació de la ciutat. l'avinguda del Cid en marca el límit meridional amb el barri de la Llum, al mateix districte.[3]

Història

El barri s'originà a partir d'una antiga partida rural, que al segle xvii pertanyia a Cerdan de Tallada, de manera que el caseriu va ser conegut també com el lloc de Cerdanet.[4][5] Amb la història d'aquest caseriu està íntimament relacionada l'ermita de Sant Miquel de Soternes, que actualment pertany al barri de La Llum.[4]

La zona va mantindre's poc habitada, constituïda per alqueries i els seus camps, fins a la dècada del 1960. Des d'aleshores i fins a la dècada del 2000, el barri s'ha urbanitzat profusament. Durant aquesta època va arribar al barri molta inmigració de Conca i Albacete.

Política i govern

Seguidament es presenten els vots per candidatura del barri a les eleccions municipals celebrades des de 1979. Les candidatures més votades es troben en negreta. L'evolució del vot a Soternes ha anat paral·lel al general de la ciutat i del seu districte.

Candidatura 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
UCD/CDS[a]66257360467n/an/a----
PSPV-PSOE9121.4691.0011.0667968421.010991629454561
AP/PP[b]-8444075591.3411.2441.3541.3921.211665510
PCPV/EUPV[c]399242195201444125145109172126n/a
URV/UV[d]71204373762441327412---
Compromís[e]1233*38246072-184538563
C's---------313360
Vox---------n/a143
ValC/UP---------265n/a
Altres87[f]23[g]138[h]66261576566[i]170[j]158143
Total vots 2.143 2.688 2.538 2.352 2.937 2.560 2.655 2.570 2.366 2.519 2.280
Fonts: Oficina d'estadística de l'Ajuntament de València[6]

Demografia

Evolució demogràfica de Soternes[7]
Any1970198119912001201020202030
Població3.9345.4304.6704.7005.1704.963-

Llocs destacables

Parc del carrer de Iàtova
  • Museu d'Història de València: Museu municipal construït al Primer dipòsit d'aigües potables de la ciutat de València. Damunt hi ha un parc, el del carrer de Iàtova.
  • Col·legi Puresa de Maria: Únic col·legi del barri, de naturalesa concertada i religiosa.
  • Església de Sant Miquel de Soternes: Moderna església localitzada a la frontera entre Soternes i Mislata, al camí vell de Xirivella.
  • Parc de la Plaça Ciutat de Mislata: Parc localitzat a l'extrem nord-occidental del barri, fitant amb el municipi de Mislata.[8]
  • Parc del Carrer d'Archena: Parc, principalment infantil, localitzat al carrer d'Archena.[9]
  • Parc del Carrer de Iàtova: Parc amb instal·lacions esportives edificat sobre l'edifici del Museu d'Història de València al nord del barri.[10]

Transport

Estació de Nou d'Octubre

Soternes disposa de bons accessos gràcies a l'avinguda de Tres Creus (tercera ronda) i l'avinguda del Cid (pista de Madrid), alhora que l'accés al centre de la ciutat s'efectua per la mateixa avinguda o el passeig de la Petxina, vorejant el Jardí de Túria.

Referències

  1. ↑ Al 1979 com a UCD.
  2. ↑ El 1983 dins de la Coalició Aliança Popular-Partit Demòcrata Popular-Unió Liberal-Unió Valenciana (AP-PDP-UL-UV).
  3. ↑ El 1987 dins de la Coalició Esquerra Unida-Unitat del Poble Valencià (EU-UPV)
  4. ↑ Els anys 1979 i 1983 com a Unió Regional Valenciana (URV).
  5. ↑ Es presentà com a Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) l'any 1979, com a Unitat del Poble Valencià (UPV) el 1983, dins de la Coalició Esquerra Unida-Unitat del Poble Valencià (EU-UPV) el 1987, des de 1999 com a Bloc Nacionalista Valencià (BNV) i des de 2011 com a Coalició Compromís.
  6. ↑ Inclou: Moviment Comunista del País Valencià (MCPV) (20 vots), Organització Revolucionària dels Treballadors (ORT) (13 vots), Partido Comunista de los Trabajadores (PCT) (11 vots), Unificació Comunista d'Espanya (UCE) (23 vots), Aliança Republicana-Front Valencià (ARFV) (4 vots), Izquierda Republicana (IR) (2 vots), Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN) (1 vots), Partit Liberal (PL) (6 vots), Lliga Comunista Revolucionària (LCR) (7 vots).
  7. ↑ Inclou: Partit Demòcrata Liberal (PDL) (15 vots), Organització Independent Valenciana (OIV) (8 vots).
  8. ↑ Inclou: Partit dels Treballadors d'Espanya-Unitat Comunista (PTE-UC) (63 vots), Vèrtex Espanyol de Reivindicació del Desenvolupament Ecològic (VERDE) (18 vots), Coalició Electoral Valenciana (CEV) (14 vots), Partit Demòcrata Popular-Centristes Valencians (PDP-CV) (10 vots), Unitat Popular Republicana (UPR) (4 vots), Unificació Comunista d'Espanya (UCE) (9 vots), Falange Espanyola de les JONS (FE-JONS) (9 vots), Plataforma Humanista (PH) (11 vots).
  9. ↑ Inclou: Coalició Valenciana (CVa) (40 vots).
  10. ↑ Inclou: Unió, Progrés i Democràcia (UPyD) (60 vots).

Enllaços externs