La viaccia

Infotaula de pel·lículaLa viaccia
Fitxa
DireccióMauro Bolognini Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAlfredo Bini Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióFlavio Mogherini Modifica el valor a Wikidata
GuióVasco Pratolini, Pasquale Festa Campanile i Massimo Franciosa Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPiero Piccioni Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLeonida Barboni Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeNino Baragli Modifica el valor a Wikidata
VestuariPiero Tosi Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorTitanus Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1961 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
RodatgeFlorència Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFlorència Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0056657 TMDB: 159474 FilmAffinity: 645153 Rottentomatoes: m/la_viaccia_1961 Allmovie: v98375 Youtube: PoyKLA5Clug Modifica el valor a Wikidata

La viaccia és una pel·lícula italo-francesa de Mauro Bolognini estrenada el 1961. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2]

Amerigo deixa el seu poble per anar a Florència per treballar amb el seu oncle. Coneix Bianca que treballa en un prostíbul. És enviat a casa pel seu oncle a qui roba diners per finançar la seva relació amb la jove. Amerigo torna al seu camp natal. Avorrit, torna a Florència i és contractat al bordell on Bianca treballa per tal de ser encara més prop de la seva dulcineae. La gelosia, la seva relació arrosseguen el jove cap a la seva perdició, descobreix la perfídia de la societat.

Repartiment

  • Jean-Paul Belmondo: Amerigo Casamonti
  • Claudia Cardinale: Bianca
  • Pietro Germi: Stefano, el pare d'Amerigo
  • Emma Baron: Giovanna, la mare d'Amerigo
  • Paul Frankeur: Ferdinando
  • Romolo Valli: Dante
  • Paola Pitagora: la companya de Dante
  • Gabriella Pallotta: Carmelinda
  • Gina Sanmarco: l'arrendatària del prostíbul
  • Marcella Valeri: Beppa

Al voltant de la pel·lícula

La Viaccia abunda en reminiscències literàries: Maupassant, Zola, els Goncourt…

« Hi ha de totes maneres la recreació del camp i de Florència finals de segle, una mena de punt de sortida d'un itinerari de la memòria »

[3] En la reconstrucció d'un univers conflictiu Mauro Bolognini efectua una recuperació del passat de manera incontestable vinculada a la seva pròpia experiència biogràfica. La Toscana dels seus orígens es convertirà, des de llavors en

« l'epicentre de la seva atenció figurativa »

.[4] La Viaccia representa, amb escreix, un destacable èxit plàstic:

« L'operador Leonida Barboni i el decorador Piero Tosi, eminent col·laborador de Luchino Visconti, han sabut preparar per a Bolognini admirables marcs »

, destaca Freddy Buache.[5] Tanmateix, Bolognini, sovint titllat de formalista, adverteix l'espectador:

« De manera general, crec que les meves recerques formals no constitueixen mai un objectiu en si mateix. Quan rodo a Florència o a Roma, busco sempre, en aquests carrers, en aquests vestits, la vida. (...) Piero Tosi ha treballat en la veracitat del vestuari anant a escorcollar als baguls dels pagesos i agafant tota mena de roba. (...) »

[6]

Premis i nominacions

Nominacions

Referències

  1. ↑ esadir.cat. La Viaccia. esadir.cat.
  2. ↑ «The Lovemakers» (en anglès). The New York Times.
  3. ↑ Gian Piero Brunetta, Littérature et cinéma a l'oebre de Mauro Bolognini, a Mauro Bolognini, Roma, Istituto Poligrafico dello Stato, 1977.
  4. ↑ G. P. Brunetta, op. ciutat .
  5. ↑ a: El cinema italià 1945-1990 , Éditions L'Âge d'Home.
  6. ↑ Jean A. Gili, Le cinema italien, tome 1 UGE, coll. "10/18", 1978.