Ladybird, Ladybird

Infotaula de pel·lículaLadybird, Ladybird

Cartell de la pel·lícula
Fitxa
DireccióKen Loach Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióSally Hibbin Modifica el valor a Wikidata
GuióRona Munro Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorge Fenton Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBarry Ackroyd Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJonathan Morris Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParallax Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorThe Samuel Goldwyn Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena16 juny 1994 (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Durada101 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Temaadopció forçada Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0110296 TMDB: 49980 FilmAffinity: 161806 Rottentomatoes: m/ladybird_ladybird Allmovie: v133541 Modifica el valor a Wikidata

Ladybird, Ladybird és una pel·lícula britànica de drama del 1994 dirigida per Ken Loach i protagonitzada per Crissy Rock i Vladimir Vega. Basada en fets reals, narra la lluita d’una mare de família contra els serveis socials britànics després que li retirin la custòdia dels fills. Crissy Rock va guanyar l’Os de Plata a la millor actriu al Festival Internacional de Cinema de Berlín de 1994, on el film també va rebre el Premi del Jurat Ecumènic. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

Basat en una història real, aquest film conta la història d'una mare a qui s'ha retirat la custòdia dels seus fills. Un vespre coneix Jorge, un emigrat paraguaià que fuig de la violència del seu país i li explica la seva història. Maggie ha tingut quatre fills amb quatre homes diferents i viu amb un home que la pega, a causa d'això els serveis socials s'interessen pel seu cas i li proposen d'anar a una llar especial.

Un vespre, mentre surt per primera vegada deixant els seus fills sols, un incendi es declara a la llar, cremant parcialment el fill gran, Sean. A causa d'això, li retiren la custòdia de Sean, a continuació dels altres. L'home amb qui viu l'abandona. Maggie ha passat la nit explicant la seva història a Jorge i s'enamoren. Poc de temps després li es rebutjada la petició de recuperar els seus fills, per decisió de justícia. Maggie i Jorge decideixen traslladar-se a un nou pis, el veïnat es malfia de Jorge. Maggie queda embarassada de Jorge i té una filla. Tot va bé fins que una assistent social ve a preocupar-se de la salut del bebè i observa que Maggie s'ha ferit al rostre, ferida que s'ha fet a causa d'una porta de moble de cuina. Sospitant encara que Maggie és incapaç d'educar un nen i, à tort

sense motiu, el seu company de pegar-la, els serveis socials se li emporten el seu bebè. Maggie prova de convèncer la justícia que pot educar la seva filla però la decisió és ratificada, sobretot a causa del testimoniatge d'una veïna que detesta la parella. No podrà veure mai més la seva filla; a més Jorge és amenaçat d'expulsió perquè ha treballat a Anglaterra sense permís de treball.

Maggie i Jorge tenen de nou una filla junts. A penes el bebè ha nascut, és una vegada més retirat als seus pares. Desbordada, Maggie prova de tirar-se de la finestra de la seva habitació de l'hospital. Finalment Jorge obté un passaport i després d'una disputa, la parella acaba per fer les paus. Al final del film se sap que hi ha hagut tres fills més i que han pogut conservar-los però que Maggie no ha pogut mai tornar a veure els seus altres fills.[2]

Repartiment

  • Crissy Rock: Maggie Conlan
  • Vladimir Vega: Jorge
  • Sandie Lavelle: Mairead
  • Mauricio Venegas: Adrian
  • Ray Winstone: Simon
  • Clara Perkins: Jill
  • Jason Stracey: Sean
  • Luke Brown: Mickey
  • Lily Farrell: Serena
  • Scottie Moore: pare de Maggie
  • Linda Ross: mare de Maggie
  • Kim Hartley: Maggie, amb 5 anys
  • Jimmy Batten: company de Karaoke
  • Sua Sawyer: Foster
  • Pamela Hunt: Mrs. Higgs

Al voltant de la pel·lícula

El títol ve d'una cançó infantil anglesa: « Ladybird, Ladybird,

Fly away home,

Your house is on fire

And your children are gone ;

All except one

And that's little Ann

And she has crept under

The frying pan. »

(« Marieta, Marieta Ves-te'n de pressa de casa teva s'ha calat foc i els teus fills han marxat. Tots llevat d'una. És la petita Ann i s'ha amagat sota la paella. »

Premis

Crítica

  • "Dura, realista, magnífica"[3]
  • "Esquinçadora crítica del sistema. Basada en un fet real. Un bon exemple del cinema europeu d'alta escola"[4]

Referències

  1. ↑ «Ladybird, Ladybird». esadir.cat.
  2. ↑ «Ladybird». The New York Times.
  3. ↑ Albert, Antonio «Ladybird». El País.
  4. ↑ Morales, Fernando «Ladybird». El País.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.