Lanquín
| ||||
| Tipus | municipi de Guatemala  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alta Verapaz (Guatemala) | |||
| ||||
| Limita amb | San Pedro Carchá (en)  Senahú Santa María Cahabón | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 390 m | |||
| Superfície | 208 km² | |||
| Història | ||||
| Creació | 28 agost 1542 | |||
| Lloc web | inforpressca.com… | |||
Lanquín (del maia clàssic lakin, que significa 'poble oriental')[1] és un municipi del departament d'Alta Verapaz a la República de Guatemala. El municipi és molt visitat per les coves de Lanquín i pel monument natural de Semuc Champey, dos dels principals llocs turístics de Guatemala.[2][3]
Història
Lanquín, una de les poblacions conquerides pacíficament durant les anomenades, per Bartolomé de las Casas, Capitulacions de Tezulutlán per un grup de frares dominics, entre ells: Pedro d'Angulo, Luis de Càncer i Rodrigo de la Zebra, i va ser fundat en 1540.[4] Segons registres històrics, se'l considera municipi des de 1846, essent el seu primer alcalde Crisanto Beb, honorable indígena.[5]
Per acord presidencial de maig de 1956, el govern del coronel Carlos Castillo Armas va declarar a Lanquín com a parc nacional per les seves belleses naturals que constitueixen un dels majors atractius turístics de Guatemala.[5] Posteriorment, en 1970 Lanquín va ser elevat a la categoria de monument nacional i el 1997 va ser declarat Patrimoni Cultural de la Nació.
A partir de 1964, l'explotació de fusta es va concedir a empreses transnacionals, com la Murphy Pacific Corporation de Califòrnia, que va invertir 30 milions de dòlars per a la colonització del sud del Petén i l'Alta Verapaz. La colonització de l'àrea es va fer per mitjà d'un procés pel qual s'atorgaven terres en zones inhòspites.[6] La Franja Transversal del Nord va ser creada oficialment durant el govern del general Carlos Arana Osorio el 1970, mitjançant el Decret 60-70 del Congrés de la República, per a l'establiment del desenvolupament agrari,[7] però en descobrir-se petroli a l'àrea d'Ixcán i Chisec, la regió es va convertir en un dels punts més conflictius de la Guerra Civil de Guatemala.
Cultura
La cultura del municipi està enriquida per la cosmovisió del poble maia q'eqchí, que ha influït en la majoria de formes de vida dels seus habitants. El principi bàsic de la cultura q'eqchí és el respecte cap a tot allò que els envolta, incloses la fauna i la flora.[5]
El concepte de la confiança en els compromisos, negocis i les transaccions de tota mena, preval moltes vegades sobre els aspectes jurídics i legals, fet que es deu principalment a la cultura q'eqchí que subratlla el deure d'assumir els compromisos amb responsabilitat, tenint com a base la neteja en tot el sentit de la paraula, la puntualitat i el respecte, que és on s'emmarca aquests aspectes de confiança.[5]
El 65% de la població professa la religió catòlica, encara que existeixen també nuclis evangèlics que es van establint de mica en mica al municipi. La població q'eqchí manté costums ancestrals de comunicació amb la natura i el cosmos. Les festes es caracteritzen per la pràctica d'algunes tradicions com ara: jocs pirotècnics, venda de menjars tradicionals, jocs per als infants, celebracions cristianes i balls de caràcter popular.[5]
Referències
- ↑ van Akkeren, Ruud. «Evangelización pacífica de Verapaz y fundación de pueblos coloniales». A: Los mayas nunca se fueron, hoy hablan queqchí. Ciudad de Guatemala: Piedrasanta, 2021, p. 92. ISBN 9789992213698.
- ↑ Bolaños, Rosa María. «Semuc Champey atrae más turistas tras mejora vial, en el 2025 espera superar las 110 mil visitas» (en castellà), 21-06-2025. [Consulta: 1r març 2026].
- ↑ Alvarez, Nancy. «Multas de hasta Q25 mil a transporte turístico en Semuc Champey» (en castellà). [Consulta: 1r març 2026].
- ↑ Pineda de Mont, Manuel (1869). Recopilación de las leyes de Guatemala, 1821-1869 I. Guatemala: Imprenta de la Paz en el Palacio.
- 1 2 3 4 5 «Historia de San Agustín Lanquín». Guatemala: De Guate. [Consulta: 13 juliol 2015].
- ↑ Solano, Luis. Contextualización histórica de la Franja Transversal del Norte (FTN). Centro de Estudios y Documentación de la Frontera Occidental de Guatemala, CEDFOG, 2012 [Consulta: 31 octubre 2014].
- ↑ «Franja Transversal del Norte». Wikiguate. Arxivat de l'original el 14 de abril de 2014. [Consulta: 30 octubre 2014].
Enllaços externs
- «Municipios de Alta Verapaz, Guatemala». Secretaría General de Planificación y Programación de la Presidencia de la República. Arxivat de l'original el 2015-06-30. [Consulta: 30 juny 2015].