Semuc Champey
(es) Semuc Champey  | ||||
| ||||
| Tipus | HDD Jesenice (en)  parc nacional | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | río Cahabon | |||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Terres baixes del nord (Guatemala) | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alta Verapaz (Guatemala) | |||
| Lloc | Alta Verapaz | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Superfície | 18,49 km² | |||
| Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
| Base de Dades Mundial sobre Àrees Protegides | ||||
| Identificador | 342452 | |||
| Història | ||||
| Creació | 2005 | |||
Semuc Champey (que en q'eqchi' significa 'on el riu s'amaga sota les pedres')[1] és un enclavament natural localitzat al municipi guatemalenc de Lanquín, al departament d'Alta Verapaz, a Guatemala.[2][3] Enmig d'un espès bosc tropical hi ha un pont natural de pedra calcària d'uns 300 metres de llarg pel qual flueix el riu Cahabón on es troben nombrosos gorgs d'1 a 3 m de profunditat, el color turquesa o jade dels quals canvia al llarg de l'any variant amb el clima, el sol i altres factors naturals.[4][5]
Història
Semuc Champey va ser declarat el 1999 monument natural pel president de la República de Guatemala, Álvaro Arzú Irigoyen,[1] i es troba molt a prop del parc nacional de les Coves de Lanquín amb què comparteix el centre de visitants.[6]
A causa del bosc subtropical que envolta el lloc, aquest compta amb una enorme riquesa ecològica, entre la qual s'han identificat més de 100 espècies d'aus, 34 de mamífers, 25 de rèptils i amfibis, i 10 peixos a més de 120 espècies diferents d'arbres. Consta amb un mirador de 700 m d'altitud per a observar els 350 m lineals de gorgs naturals que conformen Semuc Champey, amb cascades de fins a 40 peus d'alçada.[7]
La formació de les famoses terrasses de travertí de Semuc Champey és perquè les seves aigües són riques en hidrogencarbonat de calci que en escalfar-se produeixen carbonat de calci en forma de tova calcària. La fórmula química d'aquesta reacció és Ca(HCO 3)2 (aq) → CO 2(g) + H 2 O(l) + CaCO 3(s). Després els vidres de carbonat de calci s'adhereixen als microorganismes que hi ha a l'aigua, es precipiten i litifiquen per anar consolidant les terrasses de travertí. El color de l'aigua és un efecte refractiu a causa de la presència de sediment i no de contaminació.
Algunes de les aus observades a l'àrea són el tinamú olivaci, ànec mut, martinet blavós, bitó nord-americà, milà cuaforcat, aligot gris meridional, aligot negre gros, aligot cua-roig,aligot blanc, milà becganxut, falcó dels ratpenats, falcó selvàtic de collar, txatxalaca de plana, tàngara de collar carmesí, tàngara blavosa, tàngara alagroga i tàngara melera cama-roja, entre altres.[8]
Referències
- 1 2 Hernández, Laura. «Semuc Champey: la historia tras su nombre y por qué es uno de los rincones más mágicos de Guatemala» (en castellà), 22-05-2023. [Consulta: 1r març 2026].
- ↑ «Un dia d’excursió a Semuc Champey», 03-09-2016. [Consulta: 1r març 2026].
- ↑ Fritts, Rachel. «Semuc Champey in Alta Verapaz» (en anglès), 20-02-2026. [Consulta: 1r març 2026].
- ↑ Joice Maynard «In Guatemala, a Torturous Drive to a Remote Eden» (en inglés). The New York Times, 14-09-2012 [Consulta: 16 setembre 2012].
- ↑ Ramis, Sergi. «Semuc Champey, las sorprendentes pozas turquesa de Guatemala» (en castellà), 04-03-2024. [Consulta: 1r març 2026].
- ↑ url=http://biblioteca.usac.edu.gt/tesis/02/02_2949.pdf
- ↑ «Semuc Champey - Discover it in The Travelers Within» (en anglès americà). [Consulta: 1r març 2026].
- ↑ url=http://www.birdwatchingguatemala.com/semuc-champey-lanquin-caves.html%7Cfechaacceso=2014-12-29