Larzac
 |
Per a altres significats, vegeu «Larzac (Dordonya)». |
(oc) Larzac  | |||||
| |||||
| Tipus | comarca d'Occitània altiplà regió natural de França | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | Roergue Massís Septentrional | ||||
| Lloc | |||||
| Entitat territorial administrativa | Avairon (França) | ||||
| |||||
El Larzac, també conegut com a Causse del Larzac (en occità Larzac, en francès: Causse du Larzac) és un dels sis causses (altiplans calcaris del Massís Central) que es troben al Roergue (Guiena) i forma part dels anomenats Grands Causses.
El Larzac també és considerat un Parçan o comarca d'Occitània. Segons la proposta de divisió territorial d'Occitània del diari Jornalet, basada en l'obra de Frederic Zégierman Le Guide des pays de France, estaria ubicat a la regió de la Guiena, subregió del Roergue.[1][2][3]
La seva vila principal és Millau, el vescomtat de la qual formà part de Corona d'Aragó, entre els segles XII i XIII. El dialecte d'occità que s'hi parla és el llenguadocià, en la variant roergada (del grup sub-dialectal del llenguadocià septentrional).
Oficialment, les comunes del Larzac estan adscrites administrativament al departament francès de l'Avairon (sud-est), a la regió administrativa d'Occitània.
Reivindicació social
El Larzac és famós per la producció dels formatges de rocafort i pels incidents del 1970 que van portar Occitània a la primera plana de les reivindicacions contra l'estat. El 1970 el ministre de defensa francès, Michel Debré, decidí comprar per a l'exèrcit francès la plana de Canjuers (35.000 hectàrees) per fer un polígon de tir, i volia fer el mateix a Larzac, entre Millau i el Baix Lenguadoc. Aquest fet provocaria d'entrada la pèrdua de 107 explotacions agràries, de 25.000 ovelles, d'1,3 milions de tones de llet i danys econòmics i ecològics irreparables. Els 107 propietaris es negaren a vendre les propietats, i el 1971 tot el Roergue els donà suport.
Organitzaren una tractorada de Rodès a Orleans i ompliren d'ovelles la Torre Eiffel. Lutte Occitane n'agafà el protagonisme activista: des del 1973 organitzà concentracions multitudinàries i actuacions de diversos cantautors occitans, i el 1974 culminaria amb l'acte Gardarem lo Larzac amb 100.000 persones acampades, entre ells el mateix François Mitterrand, el pacifista Joseph Lanza del Vasto, els obrers de Lip, i representants dels indis nord-americans, dels sindicats i dels nacionalistes corsos i irlandesos. Amb aquesta pressió, el 1978 només s'havien venut 1.500 de les 13.000 hectàrees necessàries per al projecte. A tall de curiositat, val a dir que el sindicalista i líder antiglobalització José Bové és originari del Larzac.
Bibliografia
- Baldit, Joan-Pèire (1982) Occitània, trad. de Jordi Bolòs i Maria Dolors Duran, Edicions La Magrana, Col·lecció Alliberament, 14 Barcelona.
Referències
- ↑ «Las encontradas d'Occitània» (en occità). Jornalet, 12 juny 2016. [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ «Lo trabalh de recuperacion de las encontradas d'Occitània contunha» (en occità). Jornalet, 30 octubre 2016. [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ «País» (en occità). Jornalet. [Consulta: 15 gener 2025].
Enllaços externs
- Causse du Larzac.
- Causse du Larzac.
- Web de l'INA, un dossier complet sobre la lluita dels camperols de Larzac al 1971-1981 al menú «Explorer» clicant «Thèmes» després «Société» i «Larzac».
