Lautaro Murúa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 desembre 1926 Tacna (Perú) |
| Mort | 3 desembre 1995 Madrid |
| Causa de mort | càncer de pulmó |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, pintor, actor de cinema, guionista, director de cinema, realitzador |
| Activitat | 1949 |
| Premis | |
| |
Lautaro Murúa Herrera (Tacna, Xile; 29 de desembre de 1926-Madrid, Espanya; 3 de desembre de 1995)[1] va ser un actor i director de cinema i de teatre xilè-argentí. Va fer la major part de la seva obra a l'Argentina i es va nacionalitzar argentí.
Biografia
Va néixer el 29 de desembre de 1926 a la ciutat de Tacna, en aquells dies sota domini chileno, en l'actualitat sota sobirania peruana. En Santiago va estudiar Belles arts i va participar al Teatre Experimental de la Universitat de Xile que va renovar l'escena xilena. En 1954 va protagonitzar la versió teatral de Martín Rivas, adaptada per Santiago del Campo i dirigida per Germán Becker, que es va transformar en un dels successos teatrals de la dècada en aquest país.[2] Segons el mateix Becker, Murúa —temps abans de la seva activitat universitària i teatral— hauria tingut un breu pas per l'Escola d'Aviació.[3]
La seva obra creativa de transcendència la va realitzar a l'Argentina, país al qual va emigrar en temps del segon govern del general Carlos Ibáñez del Campo (1955?). Allí va viure gairebé quatre dècades i va deixar la major part del seu llegat com a actor i com a director de cinema i teatre.
A partir de 1976, a causa de la commoció política imperant, després de la mort del General Perón i el cop d'estat del mateix any, es va exiliar en Espanya, on va romandre fins a 1983, tornant amb el retorn de la democràcia després de la dictadura militar argentina.
Com a actor de cinema es va destacar a Invasión (1969), Crónica de una señora (1971), Quebracho (1974), La muchacha de las bragas de oro (1979),[4] No habrá más penas ni olvido (1983), Noches sin lunas ni soles (1984), El exilio de Gardel (Tangos) (1985) i La peste (1992), entre moltes altres.
Com a director de cinema, els seus films més rellevants van ser Shunko (1960), Alias Gardelito (1962), Un guapo del 900 (1971), La Raulito (1975) i Cuarteles de invierno (1984), entre d'altres.[4]
En una de les seves últimes pel·lícules va interpretar al torero Juan Belmonte en la pel·lícula Belmonte.
Va morir el 3 de desembre de 1995 als 69 anys d'edat per un càncer de pulmó a Madrid.
Filmografia
Com a actor
| Any | Pel·lícula | Director |
|---|---|---|
| 1949 | El paso maldito | |
| Esperanza | ||
| 1950 | Surcos de sangre | |
| La hechizada | ||
| 1954 | Llampo de sangre | |
| Confesiones al amanecer | ||
| 1955 | La simuladora | |
| La delatora | ||
| Concierto para una lágrima | ||
| 1956 | Enigma de mujer | |
| Graciela | ||
| 1957 | La casa del ángel | |
| 1958 | El secuestrador | |
| Demasiado jóvenes | ||
| Detrás de un largo muro | ||
| 1959 | La caída | |
| Aquello que amamos | ||
| En la ardiente oscuridad | ||
| 1960 | Fin de fiesta | |
| Shunko[5] | ||
| 1961 | Libertad bajo palabra | |
| Alias Gardelito[5] | ||
| Tres veces Ana | ||
| 1962 | Dar la cara | |
| La cifra impar | ||
| Misión 52 | ||
| Los venerables todos | ||
| 1963 | Racconto | |
| Paula cautiva | ||
| 1964 | Le retour | |
| El octavo infierno | ||
| 1965 | Pajarito Gómez | |
| Fuelle querido (voz) | ||
| El reñidero | ||
| Nadie oyó gritar a Cecilio Fuentes | ||
| 1966 | Una máscara para Ana | |
| Todo sol es amargo | ||
| El ojo que espía | ||
| 1967 | Las pirañas | |
| Los traidores de San Ángel | ||
| 1968 | Martín Fierro | |
| 1969 | Invasión | |
| La frontera olvidada | ||
| 1970 | El santo de la espada | |
| 1971 | Un guapo del 900 | |
| Nosotros los monos (de sí mismo) | ||
| El destino | ||
| Crónica de una señora | ||
| Argentino hasta la muerte | ||
| 1972 | Heroína | |
| Los traidores | ||
| 1973 | José María y María José: Una pareja de hoy | |
| La revolución | ||
| 1974 | La tregua | |
| Quebracho | ||
| 1975 | Las sorpresas | La Raulito |
| Nazareno Cruz y el Lobo | ||
| Los chantas | ||
| 1976 | Sola | La Raulito en libertad |
| No toquen a la nena | ||
| 1978 | Soldados | |
| Las truchas | ||
| 1980 | El carnaval de las bestias | |
| La muchacha de las bragas de oro | ||
| 1982 | Corazón de papel | |
| El triunfo de un hombre llamado Caballo | ||
| Muerte en el Vaticano | ||
| 1983 | No habrá más penas ni olvido | |
| Juego de poder (Espanya - Regne Unit) | ||
| 1984 | Noches sin lunas ni soles | |
| Cuarteles de invierno | ||
| Gracias por el fuego | ||
| 1985 | El exilio de Gardel (Tangos) | |
| 1986 | Pobre mariposa | |
| 1990 | Yo, la peor de todas | |
| 1991 | Grito de piedra | |
| 1993 | Un muro de silencio | |
| 1993 | La peste | |
| 1995 | Belmonte | |
Televisió
- 1956: Teatro del sábado.
Premis
- 1957 – Premi Cóndor de Plata al millor actor, Asociación Argentina de Críticos de Cine, per Graciela.
- 1960 – Premi Cóndor de Plata al millor actor, Asociación Argentina de Críticos de Cine, per Aquello que amamos.
- 1961 – Premi Cóndor de Plata a la millor pel·lícula, Asociación Argentina de Críticos de Cine, per Shunko.
- 1961 – Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata, millor filme en castellà, per Shunko.
- 1962 – Premi Cóndor de Plata a la millor pel·lícula i al millor director, Asociación Argentina de Críticos de Cine, per Alias Gardelito.
- 1963 – Premi Cóndor de Plata al millor actor, Asociación Argentina de Críticos de Cine, per La cifra impar.
- 1979 – Premis ACE al millor film, per La Raulito.
Referències
- ↑ «Lautaro Murúa». [Consulta: 29 novembre 2020].
- ↑
- ↑ Germán Becker. De memoria.
- 1 2 «Fallece en un hospital de Madrid Lautaro Murúa, director de 'La Raulito'», 4 diciembre 1995. [Consulta: 29 novembre 2020].
- 1 2 Miccio, José. «Lautaro Murúa, cineasta, por José Miccio», 11-02-2020. [Consulta: 29 novembre 2020].
