Leopoldine Kulka
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 març 1872 Viena (Àustria) |
| Mort | 2 gener 1920 Viena (Àustria) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista d'opinió, activista per la pau, traductora, escriptora, editora |
| Ocupador | Universitat de Viena |
| Membre de | |
| Company professional | Auguste Fickert (1910–) Christine Touaillon (1910–) Emil Fickert (en) |
Leopoldine Kulka (Viena, 31 de març del 1872 - íd., 2 de gener del 1920) fou una escriptora i editora feminista austríaca. Com a directora de Neues Frauenleben (La nova vida de les dones) es relacionà amb dones d'estats combatents en el Congrés Internacional de Dones del 1915 a la Haia.
Trajectòria

Kulka nasqué a Viena el 1872. Abans de complir els trenta anys, entrà en l'Associació General de Dones Austríaques. A principis de segle, també s'interessà per l'antibel·licisme. Va escriure en revistes polítiques per a dones.[1] El 1902, Auguste Fickert havia fundat la revista Neues Frauenleben, i després de la seua mort, al 1910, Kulka en fou directora, al costat de Christine Touallion i Emil Fickert.[2] El 1904, ella i Adele Gerber eren a Berlín per a ajudar a fundar l'Aliança Internacional de Dones.[3]
El 1911 fou vicepresidenta de l'Associació General de Dones Austríaques.[1] Al 1914 va ajudar a traduir a l'alemany Women and Labour, de l'escriptora sud-africana Olive Schreiner, que afirmava que les dones entenien el valor de la vida més que no pas els homes.[4]
Tot i que es va debatre molt sobre el valor d'una conferència de pau de dones, la'n triaren delegada el 1915.[1] Viatjà a la Haia, on representà Àustria en el Congrés Internacional de Dones de la Haia. Malgrat realitzar-se durant la Primera Guerra Mundial, va aconseguir 1.000 signatures de suport. Ella i Olga Meser reberen el suport de la revista Neues Frauenleben.[4] Al seu retorn, ambdues feren informes per a la revista sobre la conferència, assenyalant les dificultats que tingueren algunes delegades per a assistir-hi.[4] La delegació britànica quedà reduïda pel Ministeri d'Afers Exteriors a 24 delegades i, de fet, només dues n'arribaren a la Haia. Itàlia només hi dugué una delegada, Rosa Genoni, que s'obstinà a assenyalar que no representava el seu país. Laura Hughes hi acudí des del Canadà per a representar el que llavors s'anomenava «les colònies».
El 1917 dirigí la secció de la pau de l'Associació General de Dones Austríaques.[1] El 1919 la guerra s'havia acabat i Kulka va consternar la sociòloga feminista Jane Addams i altres delegades quan descrigué els efectes devastadors de la fam.[5]
Leopoldine Kulka morí a Viena, al 1920.
Referències
- 1 2 3 4 ; Susan Strasser Social Justice Feminists in the United States and Germany: A Dialogue in Documents, 1885-1933. Cornell University Press, 1998, p. 199–. ISBN 0-8014-8469-3.
- ↑ Rebecca Houze. "Textiles, Fashion, and Design Reform in Austria-Hungary Before the First World War ": Principles of Dress. Taylor & Francis, 2017-07-05, p. 158–. ISBN 978-1-351-54688-1.
- ↑ ; Anna Loutfi Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries. Central European University Press, 2006, p. 132–. ISBN 978-963-7326-39-4.
- 1 2 3 Living War, Thinking Peace (1914-1924): Women's Experiences, Feminist Thought, and International Relations. Cambridge Scholars Publishing, 2016-04-26, p. 172–. ISBN 978-1-4438-9247-6.
- ↑ ; Anna Loutfi Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries. Central European University Press, 2006, p. 414. ISBN 978-963-7326-39-4.
