Leopoldine Kulka

Plantilla:Infotaula personaLeopoldine Kulka
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 març 1872 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 gener 1920 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista d'opinió, activista per la pau, traductora, escriptora, editora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Viena Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Company professionalAuguste Fickert (1910–)
Christine Touaillon (1910–)
Emil Fickert (en) Tradueix (1910–) Modifica el valor a Wikidata

Leopoldine Kulka (Viena, 31 de març del 1872 - íd., 2 de gener del 1920) fou una escriptora i editora feminista austríaca. Com a directora de Neues Frauenleben (La nova vida de les dones) es relacionà amb dones d'estats combatents en el Congrés Internacional de Dones del 1915 a la Haia.

Trajectòria

Congrés Internacional de Dones del 1915. D'esquerra a dreta: 1 Lucy Thoumaian - Armènia, 2 Leopoldine Kulka, 3 Laura Hughes - Canadà, 4 Rosika Schwimmer - Hongria, 5 Anita Augspurg - Alemanya, 6 Jane Addams - Estats Units, 7 Eugenie Hanner, 8 Aletta Jacobs - Països Baixos, 9 Chrystal Macmillan - Regne Unit, 10 Rosa Genoni - Itàlia, 11 Anna Kleman - Suècia, 12 Thora Daugaard - Dinamarca, 13 Louise Keilhau - Noruega

Kulka nasqué a Viena el 1872. Abans de complir els trenta anys, entrà en l'Associació General de Dones Austríaques. A principis de segle, també s'interessà per l'antibel·licisme. Va escriure en revistes polítiques per a dones.[1] El 1902, Auguste Fickert havia fundat la revista Neues Frauenleben, i després de la seua mort, al 1910, Kulka en fou directora, al costat de Christine Touallion i Emil Fickert.[2] El 1904, ella i Adele Gerber eren a Berlín per a ajudar a fundar l'Aliança Internacional de Dones.[3]

El 1911 fou vicepresidenta de l'Associació General de Dones Austríaques.[1] Al 1914 va ajudar a traduir a l'alemany Women and Labour, de l'escriptora sud-africana Olive Schreiner, que afirmava que les dones entenien el valor de la vida més que no pas els homes.[4]

Tot i que es va debatre molt sobre el valor d'una conferència de pau de dones, la'n triaren delegada el 1915.[1] Viatjà a la Haia, on representà Àustria en el Congrés Internacional de Dones de la Haia. Malgrat realitzar-se durant la Primera Guerra Mundial, va aconseguir 1.000 signatures de suport. Ella i Olga Meser reberen el suport de la revista Neues Frauenleben.[4] Al seu retorn, ambdues feren informes per a la revista sobre la conferència, assenyalant les dificultats que tingueren algunes delegades per a assistir-hi.[4] La delegació britànica quedà reduïda pel Ministeri d'Afers Exteriors a 24 delegades i, de fet, només dues n'arribaren a la Haia. Itàlia només hi dugué una delegada, Rosa Genoni, que s'obstinà a assenyalar que no representava el seu país. Laura Hughes hi acudí des del Canadà per a representar el que llavors s'anomenava «les colònies».

El 1917 dirigí la secció de la pau de l'Associació General de Dones Austríaques.[1] El 1919 la guerra s'havia acabat i Kulka va consternar la sociòloga feminista Jane Addams i altres delegades quan descrigué els efectes devastadors de la fam.[5]

Leopoldine Kulka morí a Viena, al 1920.

Referències

  1. 1 2 3 4 ; Susan Strasser Social Justice Feminists in the United States and Germany: A Dialogue in Documents, 1885-1933. Cornell University Press, 1998, p. 199–. ISBN 0-8014-8469-3.
  2. ↑ Rebecca Houze. "Textiles, Fashion, and Design Reform in Austria-Hungary Before the First World War ": Principles of Dress. Taylor & Francis, 2017-07-05, p. 158–. ISBN 978-1-351-54688-1.
  3. ↑ ; Anna Loutfi Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries. Central European University Press, 2006, p. 132–. ISBN 978-963-7326-39-4.
  4. 1 2 3 Living War, Thinking Peace (1914-1924): Women's Experiences, Feminist Thought, and International Relations. Cambridge Scholars Publishing, 2016-04-26, p. 172–. ISBN 978-1-4438-9247-6.
  5. ↑ ; Anna Loutfi Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries. Central European University Press, 2006, p. 414. ISBN 978-963-7326-39-4.