Auguste Fickert
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 maig 1855  Viena | ||
| Mort | 9 juny 1910 (55 anys) Maria Enzersdorf | ||
| Sepultura | Cementiri de Neustift, Gruppe A, Reihe 1, Nummer 6 | ||
| Formació | Lehrerinnenbildungsanstalt | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, reformadora social, professora, editora, feminista | ||
| Company professional | Emil Fickert (en)  (1870–)Marie Lang (1899–) Rosa Mayreder (1899–) Leopoldine Kulka (1910–) Christine Touaillon (1910–) | ||
| Família | |||
| Germans | Emil Fickert Wilhelm Fickert | ||
Auguste Fickert (Viena, 25 de maig de 1855 – Maria Enzersdorf, 9 de juny de 1910) fou una reformista social i feminista austríaca. Va liderar campanyes en educació i en protecció legal per a les dones treballadores.[1]
Professora d'ofici, va deixar l'Església catòlica el 1893 i va criticar els fonaments religiosos de la instrucció a l'escola. Com a conseqüència, durant la seva vida va rebre atacs violents de membres del Partit Socialcristià, clerical i antisemita.[2]
El seu primer acte polític públic va ser l'organització d'una petició contra l'exclusió de les dones a l'hora de votar en eleccions governamentals a la Baixa Àustria.[2] Va recollir més de 1.000 signatures de dones que protestaven per la seva pèrdua del dret a vot, que havien aconseguit el 1862.[3] Tanmateix, la mesura va seguir endavant, i Fickert començà a fer campanyes a favor del sufragi femení a Àustria.[3]
A més d'exigir el sufragi femení, reclamà la reforma del dret matrimonial i familiar, l'admissió de les dones als estudis universitaris i l'educació gratuïta.[1]
Fickert va cofundar l'Allgemeiner Österreichischer Frauenverein (AÖF) [Associació General de Dones d'Àustria] el 1893,[2] una entitat que va fer campanyes per millorar la vida de les dones treballadores. Era l'organització feminista més radical de l'època. Així, al 1895 va obrir la primera oficina d'assistència jurídica per a dones amb pocs recursos, cap a 1900 va treballar per millorar les males condicions laborals de telegrafistes i treballadores postals, i al 1911 va promoure la construcció d'un servei cooperatiu per a dones treballadores, amb una cuina comunitària, biblioteca i sala comuna.[1]
Auguste Fickert va ser editora de les seves publicacions, els Dokumente der Frauen [Documents de dones] i Neues Frauenleben [Nova vida de la dona], iniciada al 1903, i dirigida, quan ella va morir, per Leopoldine Kulka, una historiadora de la literatura i la primera dona professora a la Universitat de Viena.[4]
Reconeixement i memòria
Al Türkenschanzpark, de Viena, s'erigeix una gran estàtua d'Auguste Fickert sobre una base quadrada, que fou inaugurada el 22 de juny de 1929. Una inscripció explicaː «La defensora dels drets de les dones, Auguste Fickert (1855-1910), plena de coratge i energia, va dedicar la seva vida a alts ideals».[5]
Referències
- 1 2 3 «Auguste Fickert» (en alemany austríac). Demokratie Zentrum. [Consulta: 9 agost 2026].
- 1 2 3 de Haan, Francisca; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical dictionary of women's movements and feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th centuries. Central European University Press, 2006, p. 131–133. ISBN 963-7326-39-1.
- 1 2 Fickert, Auguste 1855 - 1910 Arxivat 2013-05-09 a Wayback Machine. a Ariadne web Archive of Obituaries and News articles. Consultat el març de 2010.
- ↑ Rebecca Houze. "Textiles, Fashion, and Design Reform in Austria-Hungary Before the First World War ": Principles of Dress. Taylor & Francis, 5 juliol 2017, p. 158–. ISBN 978-1-351-54688-1.
- ↑ «Fickertdenkmal» (en alemany). Stadt Wien. Geschichte wiki. Arxivat de l'original el 2025-10-02. [Consulta: 9 agost 2026].