Liandratita
![]() | |
| Fórmula química | U6+Nb₂O₈ |
| Localitat tipus | Pegmatita Antsakoa I, Camp de pegmatites de Berere, Districte de Tsaratanàna, Regió de Betsiboka, Província de Mahajanga, Madagascar |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DH.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DH.35 |
| Dana | 8.1.9.1 |
| Heys | 18.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 6,36Å; c = 4,01Å; |
| Color | groc a groc-marró |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Color de la ratlla | groc-blanc |
| Diafanitat | translúcida |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1975-039 |
| Any d'aprovació | 1975 |
| Símbol | Lia |
| Referències | [1][2] |
La liandratita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom en honor de Georges Liandrat, professor francès de Samoëns, França, per les seves destacades activitats de prospecció a Madagascar.
Característiques
La liandratita és un òxid de fórmula química U6+Nb₂O₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1975. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la liandratita pertany a «04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, estibiomicrolita, estronciopiroclor, estanomicrolita, estibiobetafita, uranpiroclor, itrobetafita, itropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreïta, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeïta, stetefeldtita, estibiconita, rosiaïta, zirconolita, petscheckita, ingersonita i pittongita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la pegmatita Antsakoa I, al camp de pegmatites de Berere, situat al districte de Tsaratanàna, a la regió de Betsiboka (Província de Mahajanga, Madagascar). També ha estat descrita a Austràlia, Suècia, Noruega i els Estats Units.
Referències
- ↑ «Liandratite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 març 2018].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 2019-08-10. [Consulta: 15 març 2018].
