Lidia Ravera

Plantilla:Infotaula personaLidia Ravera
Biografia
Naixement6 febrer 1951 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, política, guionista, periodista, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Democràtic Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc weblidiaravera.it Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0712407 TMDB (persona): 544856 Allmovie (artista): p107653 Modifica el valor a Wikidata

Lidia Ravera (Torí, 6 febrer 1951) és una escriptora i periodista italiana.[1]

Biografia

Després de finalitzar els estudis a Liceu clàssic Vincenzo Gioberti, li va arribar l'èxit el 1976 amb la novel·la " Porci con le ali ",[2] escrita juntament amb Marco Lombardo Radice (ambdós amb els seus respectius pseudònims, Antonia i Rocco, és a dir, els mateixos noms que els protagonistes), de la qual van vendre dos milions i mig d'exemplars i el 1977 el director Paolo Pietrangeli va rodar el film homònim, que va provocar un gran escàndol.[3] L'obra, ambientada a l'institut romà Terenzio Mamiani tracta de la història d'amor entre dos adolescents, a través de la qual els autors recreen, com en un fresc, la vida dels joves de la generació post 1968.[4]

Ravera va continuar escrivint (Le seduzioni dell'inverno va ser finalista del Premi Strega 2008[5] i Piangi pure, que va ser la guanyadora absoluta del Premi Nacional Literari Pisa 2013, secció de ficció).[6] La seva última novel·la, ha sigut publicada el 2025 amb el títol: Volia ser un home. La Ravera admet que tota la vida havia sentit que els membres de seva la família deien coses com ara: tot són dones en aquesta casa, almenys tu podries haver nascut nen i també, com escriu al llibre: " Tan bon punt vaig néixer ja havia decebut la meva mare: no era un masclet ben eixerit...

Ravera, ha escrit més de 30 novel·les, contes i teatre.[7] Ha col·laborat en nombrosos guions per al cinema i sèries de RAI i escriu per a les publicacions Il fatto quotidiano i Donna Moderna.[8]

Tot i que es proclama atea,[9] es defineix com una persona immersa en el desencís, que sovint pensa en la mort en aquest temps de conflicte al món.[10] Des del 2013 al 2018 va ser regidora de cultura i polítiques de joventut a la regió del Laci, sota la presidència de Nicola Zingaretti[11]

Entrevistes

  • La vida que m'agradaria. [Una comparació de l'experiència, la política, el país que era i el que podria ser] , amb Nichi Vendola, Roma, Audino, 2012. ISBN 978-88-7527-218-0 .

Guions

  • Matant el temps, dirigida per Mimmo Rafele (1979)
  • Mascle, femella, flor, fruit, dirigida per Ruggero Miti (1979)
  • Objectes perduts, dirigida per Giuseppe Bertolucci (1980)
  • Casa Cecilia, dirigida per Vittorio De Sisti (1982) [minisèrie de televisió]
  • Adam i Eva, la primera història d'amor, dirigida per Enzo Doria i Luigi Russo (1983)
  • Casa Cecilia 2 (Un any després), dirigida per Vittorio De Sisti (1983) [minisèrie de televisió]
  • 32 de desembre, dirigida per Luciano De Crescenzo (1988)
  • Pathos - Secret Inquiet, dirigida per Piccio Raffanini (1988)
  • Mamba, dirigida per Mario Orfini (1988)
  • Dues dones, dirigida per Dino Risi (1989) [minisèrie de televisió]
  • Amor en curs, dirigida per Giuseppe Bertolucci (1989)
  • Quatre dones petites, dirigida per Gianfranco Albano (1990) [minisèrie de televisió]
  • Dels Apenins als Andes, dirigida per Pino Passalacqua (1990) [minisèrie de televisió]
  • Una vida en joc, dirigida per Franco Giraldi (1991) [minisèrie de televisió]
  • Una vida en joc 2, dirigida per Giuseppe Bertolucci (1992) [minisèrie de televisió]
  • El jove Mussolini, dirigida per Gianluigi Calderone (1993) [minisèrie de televisió]
  • Dos vegades vint anys, dirigida per Livia Giampalmo (1994) [pel·lícula per a televisió]
  • Dues mares per a Rocco, dirigida per Andrea i Antonio Frazzi (1994) [pel·lícula per a televisió]
  • Mamma per caso, dirigida per Sergio Martino (1997) [minisèrie de televisió]
  • Un home negre per a la casa, dirigida per Gigi Proietti (1998) [pel·lícula per a televisió]
  • El dolç so de la vida, dirigida per Giuseppe Bertolucci (1999)
  • Una vida fina, dirigida per Gianfranco Albano (2003) [pel·lícula per a televisió]
  • Rosafuria, dirigida per Gianfranco Albano (2003) [pel·lícula per a televisió]
  • Ningú al seu lloc, dirigida per Gianfranco Albano (2003) [pel·lícula per a televisió]
  • El secret d'Arianna, dirigida per Gianni Lepre (2007) [minisèrie de televisió]
  • Les seduccions, dirigida per Vito Zagarrio (2021)

Programes de televisió

  • Finalment divendres (1989-1990) (autor)

Premis i reconeixements

Referències

  1. ↑ Todaro, Valentina. «Chi è Lidia Ravera? Età, marito, il figlio Nicola, libri della scrittrice. Vince l'Orbetello Book Prize 2024» (en anglès), 01-07-2024. [Consulta: 9 juliol 2025].
  2. ↑ Massimiliano Cordeddu. «"Amo l'indipendenza e il carattere dei sardi. Odio il Billionaire e le promesse non mantenute."», 08-01-2013.
  3. ↑ «Siete tra quelli che hanno letto “Porci con le ali”?», 11 luglio 2016.
  4. ↑ «Sessantotto, 50 anni dopo. Lidia Ravera: "E' stato scegliere la giovinezza" - Notizie - Ansa.it» (en italià), 27-01-2018. [Consulta: 9 juliol 2025].
  5. ↑ «Finalisti».
  6. ↑ «Albo d'oro».
  7. ↑ «Lidia Ravera, info e libri dell'autore. Giulio Einaudi editore.» (en italià). [Consulta: 9 juliol 2025].
  8. ↑ «Scheda della scrittrice».
  9. ↑ Lucio Giordano «Non ho ricevuto il dono di credere ma ho sempre amato il mio prossimo». Dipiù, 19 maggio 2023.
  10. ↑ Lidia Ravera. «La mia vita dalla Chiesa al partito sempre in cerca di risposte», 1 ottobre 2024.
  11. ↑ Simone Canettieri. «Ravera, esperimento fallito alla regione Lazio: l'assessore-scrittrice ai saluti», 15-03-2018.
  12. ↑ «57° Premio Nazionale Letterario Pisa». [Consulta: 10 juliol 2025].
  13. ↑ «Lidia Ravera vince il Premio Stresa di Narrativa» (en italià), 28-10-2013. [Consulta: 10 juliol 2025].
  14. ↑ «Lidia Ravera leggermente» (en italià). Bonpiani. [Consulta: 8 juliol 2025].
  15. ↑ «LIDIA RAVERA VINCE IL PREMIO ASTI D’APPELLO 2013» (en italià), 25-11-2013. [Consulta: 10 juliol 2025].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.