Linària

Linària

Linaria
Linaria alpina
Planta
Tipus de fruit	càpsula
Taxonomia
Regne	Plantae
Ordre	Lamiales
Família	Plantaginaceae
Gènere	Linaria Mill., 1754 Linaria

Linaria és un gènere de plantes angiospermes de la família de les plantaginàcies, els representants del qual, en català es poden anomenar linària (entre moltres altres opcions).^[1][2] Alguns membres d'aquest gènere es coneixen popularment com a "palometes" o "conillets", un nom compartit amb altres espècies de gèneres relacionats.^[3]

Tradicionalment havia estat inclòs a la família de les escrofulariàcies, però els estudis moleculars i genètics duts a terme pel Grup per a la filogènia de les angiospermes van trobar major afinitat i parentiu amb les plantaginàcies.^[4]

Gènere nadiu de regions temperades d'Europa, nord d'Àfrica i Àsia,^[2] amb la major diversitat d'espècies a la regió mediterrània. Algunes espècies de Linaria, considerades com a males herbes dels camps, són tòxiques per al bestiar que les rebutja.^[5]

Algunes linàries serveixen d'aliment a les larves d'algunes espècies de Lepidòpters com Amphipyra tragopoginis, Junonia coenia o el Damer rogenc.

El nom científic significa "semblant a Linum" (lli), ja que el fullatge d'algunes espècies ho recorda superficialment.^[3]

Les linàries s'identifiquen fàcilment per la forma de la seva flor: Són flors tubuloses amb cinc pètals soldats i la corol·la dividida en dos llavis: el llavi superior està format per 2 pètals erectes, profundament dividits (que semblen les orelles del "conillet"). El llavi inferior (format pels 3 pètals restants) fa una mena de engruiximent o paladar que tanca totalment la gorja de la flor (com si fos una boca tancada).^[3]

A diferència d'altres gèneres propers, la corol·la es prolonga cap endarrere en un esperó estretament cònic o linear. A Antirrhinum només hi ha una petita gibositat posterior. A Chaenorhinum l'esperó és amplament cònic i la gorja normalment no queda totalment obturada pel llavi inferior. Cymbalaria o Kickxia es distingeixen principalment per que les fulles tenen pecíol i el limbe ample; no són sèssils, ni linears i semblants al lli com a la majoria d'espècies de Linaria.^[3]

Linaria és un gènere certament complex i difícil de destriar. Per a la correcta determinació de les espècies més properes cal observar detingudament les llavors amb ajuda d'una lupa potent, A més es pot produir hibridació entre diverses espècies que presentaran caràcters intermedis.^[3] És un gènere bastant gran on es reconeixen 197 espècies (el juny de 2025), segons el criteri de "Plants of the World Online" (POWO)^[2]

També hi ha alguns gèneres propers (que en algunes publicacions poden estar dins de Linaria o no) que inclourien Nuttallanthus (un gènere de plantes americanes, creat el 1988 i inclòs dins de Linaria segons POWO); Cymbalaria, Chaenorhinum i Kickxia que la Flora dels Països Catalans incloïa dins de Linaria,^[6] o Antirrhinum que antigament incloïa totes aquestes espècies amb flors aspecte de "conillets": una boca tancada que s'obre exercint una certa pressió en el punt adequat.

Als Països Catalans hi ha unes 17 espècies (sense comptar les que hom situa a aquests gèneres alternatius). Moltes d'elles tenen una àrea de distribució limitada i són força rares. Potser la més comuna és Linaria arvensis que segons el criteri de la Flora dels Països Catalans inclouria tres subespècies que hom considera espècies diferents: L.simplex i L.micrantha.^[6]

• 
  Linaria maroccana un endemisme del Marroc natutralitzada a la península Ibèrica.^[2]
• 
  Linaria purpurea és endèmica d'Itàlia.^[2]
• 
  Linaria vulgaris: el pes de l'insecte en el lloc adient (senyalitzat amb colors més vistosos) obre la boca i dona accés a l'interior de la flor.
• 
  Linaria arvensis: detall de la flor