Lionello II Pio
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1477 (Gregorià)  Carpi (Itàlia) |
| Mort | 20 març 1571 (Gregorià) (93/94 anys) Meldola (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Família | Pio |
| Fills | Rodolfo Pio da Carpi |
| Pare | Lionello I Pio |
Lionello (o Leonello) II Pio de Savoia (Carpi, 28 d'agost de 1477 - Meldola, 20 de març de 1571) fou l'hereu de la família que dominà el feu de Carpi, a Itàlia, durant gairebé dos segles, fins al 1525, quan el seu germà gran, Alberto III, fou deposat per fellonia per l'emperador Carles V. Lionello II fou senyor dels feus papals de Meldola i Sarsina des del 1531 fins a la seva mort, el 1571.
Biografia
Segon fill de Lionello I –consenyor de Carpi– i de Caterina Pico (1454–1501) –germana de l'il·lustre Giovanni Pico della Mirandola–, Lionello II nasqué al castell de Carpi i, pocs dies després, el 8 de setembre de 1477, quedà orfe de pare. Arran de l'adopció a Carpi de la institució legal de la primogenitura per decret de l'emperador Frederic III l'any 1470, Lionello I fou succeït pel seu fill gran, Alberto III –malgrat que només tenia dos anys–, en condomini amb el seu cosí Marco II, que ja feia anys que era al poder.[1] D'acord amb Marco, Caterina Pico confià l'educació dels seus dos fills petits a l'humanista Aldo Manuzio, probablement per suggeriment del seu germà, tot i que aleshores era encara molt jove.[2]
El 1492, Lionello es casà amb Maria Martinengo, amb qui tingué dos fills: Rodolfo, el futur cardenal, i Troiano, que morí poc després.[3]
Havent donat sempre un suport ferm al seu germà, Alberto III –l'últim senyor i, més tard, comte de Carpi–, en la seva vana lluita per mantenir la possessió del feu, Lionello esdevingué l'abanderat de la branca «albertina» de la dinastia, continuà la política propapal del germà i s'esforçà a mantenir forts vincles amb els Mèdici un cop Alberto morí sense descendència, el 1531. El 31 de març de 1531, el papa Climent VII –sota el pontificat del qual, tres anys abans, Rodolfo Pio havia estat elegit bisbe de Faenza– va investir immediatament Lionello com a successor del germà difunt, amb els senyorius de Meldola i Sarsina, situats als Estats Pontificis, així com «governador perpetu de Bertinoro».
Lionello, que tenia quasi seixanta anys i era vidu, considerà reforçar la seva posició amb un matrimoni amb la casa dels Mèdici. El primer objectiu fou la neboda del papa Climent, Maria Salviati –vídua de Giovanni dalle Bande Nere i germana del cardenal Giovanni Salviati–, de la qual es conserva una carta enviada al seu germà el 3 de maig de 1531. En aquesta carta, Maria s'expressà, molt alarmada, en termes poc afalagadors cap al seu pretendent: «Em volen donar el senyor Lionello com a marit; un home de cinquanta-vuit anys, de mala condició física, l'alè del qual fa una forta pudor; compost de la complexió més dolenta que es pugui descriure».[4] Atesa la indisponibilitat absoluta de la futura duquessa mare de Florència, Lionello hagué de recórrer a un objectiu molt menys prestigiós. El 2 de febrer de 1532, es casà amb Hipòlita Comnena[5] (1507–1566),[6] una noble dona d'origen albanès, filla de Constantí Arianiti (ca.1456-1530) i vídua de Zanobi de' Medici, "parent de sang" (secundum carnem affinis) de Climent VII i comte, per investidura papal, de Verucchio i Scorticata, a la Romanya. Tenint en compte que aquests dos títols havien estat comprats, en gran part, amb el dot de la dona i que la parella no tenia hereus legítims, el papa concedí a Hipòlita l'any 1529 el dret de succeir suo iure el marit (que morí l'any següent) i així fou ella qui ostentà legítimament, a títol personal i de per vida, aquests dos títols.[7]
El suport papal continuà durant les dècades següents: el 1536, Rodolfo Pio fou elevat al cardenalat, i ben aviat es convertí en una figura de considerable influència a la Cúria Romana. El 1539, el papa Pau III estengué el benefici hereditari d'Hipòlita Comnena també als fills nascuts del seu matrimoni amb Lionello; i, el 1566, el papa Pius V l'amplià fins als seus nets, en record dels mèrits adquirits pel cardenal Rodolfo, mort dos anys abans.[8][9]
Del seu segon matrimoni, Lionello va tenir set fills: Constanza, Laura, Lucrezia, Alberto IV, Manfredo, Constantino i Gian Ludovico, abat. També tingué un fill il·legítim, Teodoro (1518-1561), que succeí el seu germanastre Rodolfo com a bisbe de Faenza el 1544.[10]
Lionello arribà a una edat extremadament avançada i morí a Meldola el 1571. En els seus últims anys, la regència de Meldola i Sarsina havia estat confiada al seu fill gran, Alberto IV, que el succeí, tal com havia succeït la seva mare el 1566, com a comte de Verucchio i Scorticata, l'últim comte des que, a la seva mort el 1580, l'esmentat decret de Pius V fou declarat nul i sense efecte i el feu fou confiscat definitivament per la Cambra apostòlica.
Referències
- ↑ Sabattini, p. 10.
- ↑ Forner.
- ↑ Tiraboschi, p. 158-159.
- ↑ Guasti, Cesare «Alcuni fatti della prima giovinezza di Cosimo I de' Medici Granduca di Toscana illustrati con i documenti contemporanei» (en italià). Archivio Storico Italiano. Vieusseux [Florència], 7 - Part 1, 1858, p. 13-64 (28-29) [Consulta: 12 gener 2023]. «E' mi vogliono dare il signor Lionello per marito; huommo d'anni LVIII, di mala dispositione di corpo, a cui il fiato gravemente spuzza; composto di tanta mala complexione, quanto dir si puote»
- ↑ Hipòlita pertanyia a la família noble albanesa exiliada dels Arianiti Comnens, de possible ascendència romana d'Orient: la seva tia Donica Arianiti (1428-1506) havia estat l'esposa de l'heroi nacional Scanderbeg [Harris, Jonatham «Despots, Emperors, and Balkan Identity in Exile» (en anglès). The Sixteenth Century Journal, 44, 3, 2013, p. 643-661. ISSN: 0361-0160 [Consulta: 7 gener 2023].
- ↑ Cian, Vittorio «Pubblicazioni nuziali. Giuseppe Gerola: Ippolita Comnena Contessa di Verucchio e Scorticata - Ravenna, Tip. Lavagna, 1918, per le nozze Ecchia-Romagnoli ...» (en italià). Giornale storico della letteratura italiana. Chiantore (Loescher) [Torí], LXXIII - Any XXXVII, 218-219, 1918 [Consulta: 7 gener 2023].
- ↑ Breve Chronica ..., p. 70 i passim. Zanobi pertanyia a una de les branques col·laterals menors, que més tard seria coneguda com els Medici Tornaquinci i que encara està florint.
- ↑ Litta, Pio di Carpi, Tav. III.
- ↑ Molts dels documents relacionats amb els feus de Verucchio i Scorticata (incloses les butlles papals de Lleó X, Climent VII i Pau III en llatí original) es troben íntegrament recollits a la Breve Chronica... (vegeu: Taula p. 85-88).
- ↑ Azzurrini, Bernardino. Editat per Antonio Messeri. Chronica breviora aliaque monumenta faventina a Bernardino Azzurrinio collecta (en la, it). Volum primer. Città di Castello: Lapi, 1905, p. 62-64 (Rerum Italicarum Scriptores. Raccolta degli storici italiani dal cinquecento al millecinquecento ordinata da L.A. Muratori. Tomo XXVIII (Mittarelli) - P. III) [Consulta: 23 juliol 2025].
Bibliografia
- G. B. Arxipreste de Verucchio. Breve Chronica Delle cose più notabili Della terra di Verucchio […] (en italià). Bolonya: Benacci, 1618.
- Forner, Fabio. «PIO, Alberto». Enciclopedia Treccani. Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana.
- Litta, Pompeo. Famiglie celebri d'Italia. Pio di Carpi. Milà: autor, 1839.
- ibidem. Pico della Mirandola. Milà: autor, 1839.
- Ori, Anna Maria. «Pio». Enciclopedia Treccani. Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana.
- Sabattini, Alberto. Alberto III Pio. Politica, diplomazia e guerra del conte di Carpi. Corrispondenza con la corte di Mantova, 1506-1511 (en italià). Carpi: Danae Comunication, 1994.
- Tiraboschi, Girolamo. «Capo XIII. Notizie Genealogiche delle famiglie de' Pii e de' Pichi Signori di Carpi e della Mirandola». A: Giambattista Venturi (ed.). Memorie storiche modenesi col codice diplomatico illustrato con note dal Cavaliere Abate Girolamo Tiraboschi (en italià). Modena: Società Tipografica, 1794.