Rodolfo Pio da Carpi

Rodolfo Pio di Savoia

Biografia
Naixement	22 febrer 1500 Mòdena (Itàlia)
Mort	2 maig 1564 (64 anys) Roma
Sepultura	Trinità dei Monti
Degà del Col·legi Cardenalici
18 maig 1562 – 2 maig 1564 ← François de Tournon – Francesco Pisani →
Cardenal bisbe d'Òstia
18 maig 1562 – 2 maig 1564 ← François de Tournon – Francesco Pisani → Diòcesi: bisbat suburbicari d'Òstia
Governador perpetu de la ciutat de Velletri
18 maig 1562 – 2 maig 1564 ← François de Tournon – Francesco Pisani →
Cardenal bisbe de Porto i Santa Rufina
29 maig 1555 – 18 maig 1562 ← Jean du Bellay – Francesco Pisani → Diòcesi: bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
Cardenal bisbe de Frascati
11 desembre 1553 – 29 maig 1555 ← Jean du Bellay – Juan Álvarez de Toledo → Diòcesi: bisbat suburbicari de Frascati
Cardenal bisbe d'Albano
29 novembre 1553 – 11 desembre 1553 ← Jean du Bellay – Juan Álvarez de Toledo → Diòcesi: bisbat suburbicari d'Albano
Cardenal prevere
17 octubre 1544 – 29 novembre 1553 ← Pau IV – Juan Álvarez de Toledo →
Administrador apostòlic
10 octubre 1544 – 2 maig 1564 Diòcesi: bisbat d'Agrigent
Cardenal prevere
24 setembre 1543 – 17 octubre 1544 ← Pau IV – Pietro Bembo →
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
9 gener 1542 – 8 gener 1543 ← Pau IV – Juan Álvarez de Toledo →
Cardenal prevere
28 novembre 1537 – 24 setembre 1543 ← Gianvincenzo Carafa – Bartolomeo Guidiccioni →
Cardenal prevere
23 juliol 1537 – 28 novembre 1537 ← Gianvincenzo Carafa – Ascanio Parisani →
Abbé de Lagrasse (fr)
té el rol: abat comendatari 1537 – 1550
Cardenal
22 desembre 1536 (Gregorià) –
Nunci apostòlic a França
16 juliol 1530 – 28 novembre 1530
Bisbe de Faenza
13 novembre 1528 – 10 octubre 1544 ← Petrus Andreas Gambari – Teodoro Pio → Diòcesi: bisbat de Faenza
Abat
té el rol: abat comendatari 1528 – 1540
Dades personals
Religió	Església catòlica
Activitat
Camp de treball	Art i església
Ocupació	sacerdot catòlic, mecenes, col·leccionista d'art
Consagració	Bonifacio Ferrero
Proclamació cardenalícia	22 de desembre de 1536 per Pau III
Participà en
5 setembre 1559	conclave de 1559
15 maig 1555	conclave de maig de 1555
5 abril 1555	Conclave d'abril de 1555
29 novembre 1549	Conclave de 1549-50
Família
Pare	Lionello II Pio
Lloc web	Fitxa a catholic-hierarchy.org

Rodolfo Pio da Carpi (italià: Rodolfo Pio di Carpi) (Mòdena i Carpi, 22 de febrer de 1500 - Roma, 2 de maig de 1564) va ser un cardenal, humanista i mecenes de les arts italià del segle xvi. En la seva família el van succeir com a cardenal Carlo Emanuele (1585–1641) el 1604 i Carlo (1622–1689) el 1654, que, però, provenien d'un altre llinatge, l'anomenat "gibertino". Fou cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i el rector de l'església de SS. Trinità Ferrara.

Nebot d'un diplomàtic, ell mateix es va convertir en diplomàtic als trenta anys i va conèixer tant l'emperador Carles V com el rei Francesc de França, i va negociar amb tots dos en nom del papa. El seu oncle, Alberto III Pio, era nebot matern de Pico della Mirandola, havia estat educat per Aldo Manucio i s'havia convertit en un destacat erudit humanista. Aquestes associacions van formar els antecedents i l'educació de Rodolfo. Va formar una biblioteca notable i va participar en els estudis humanistes de la Roma del segle XVI; també va servir a la Inquisició romana.^[1] Va ajudar a establir la Inquisició a Milà.

Rodolfo Pio di Savoia va néixer a Carpi, prop de Mòdena, on el seu oncle Albert III era co-senyor de Carpi. El seu pare era it i la seva mare era Maria, filla de Bernardino da Martinengo.^[2] El 1516 va ser Cavaller dels Cavallers de S. Joan de Jerusalem i Comendatari de l'església de S. Lorenzo di Colorno a la diòcesi de Parma. El papa Lleó X li va concedir l'església de la Santíssima Trinitat a Ferrara, clarament com un favor al seu oncle més que no pas com un reconeixement dels seus propis èxits.^[3] Rodolfo va ser enviat a estudiar a la Universitat de Pàdua, on es va doctorar en filosofia,^[4] i a Roma, on va iniciar una carrera eclesiàstica com a camarlenc papal sota el papa Climent VII, que el va nomenar bisbe de Faenza el 1528. Allà Carpi va presidir un sínode el 1533. Va estar absent, però, durant la major part dels setze anys del seu episcopat i, per tant, les funcions del seu càrrec van ser exercides pel seu germà Teodoro i per Segicellus de Faventia.^[5]

La primera missió de Carpi a França va tenir lloc entre el 26 de juliol i el 28 de novembre de 1530.^[6] Va tornar a França com a enviat especial l'estiu de 1533, encarregat d'organitzar una reunió personal entre Francesc I i el papa Climent VII. Va ser rebut per Francesc a Lió l'11 de juny. El papa volia reunir-se a Niça, però finalment la reunió va tenir lloc a Marsella, on es va solemnitzar el matrimoni d'Enric II i Caterina de Mèdici, i on el papa Climent va poder entaular negociacions amb Francesc I i Carles V.^[7]

Carpi va atreure més atenció en la diplomàcia papal quan va ser nomenat nunci papal a la cort de Francesc I (1535–1537). La seva comissió va ser datada el 9 de gener de 1535; es va unir a la Cort de Saint-Germain el 17 de febrer.^[8] Allà va negociar una pau entre el rei Francesc i l'emperador Carles V, que es va complaure a nomenar-lo "protector del Sacre Imperi Romanogermànic ". Mentre Carpi era a França el 1533, es van estendre rumors per Roma, que suggerien que Carpi estava proporcionant informació als imperialistes. Carpi va ser informat sobre aquests rumors pel secretari del papa Pau, Ambrogio Ricalcato, que també va indicar que els estaven circulant agents del cardenal de Lorena. Evidentment, el rei Francesc també va sentir parlar d'aquests rumors, ja que, a mitjanit del 26 de gener de 1536, va cridar Carpi per dir-li que deplorava aquests rumors i el considerava un bon servent. El rei va escriure al papa, demanant un barret vermell per a Carpi; El papa va respondre que seria un tema per al proper consistori per a la creació de cardenals.^[9] Carpi també va iniciar debats sobre la possibilitat de tenir un concili general de l'Església per abordar els problemes de l'heretgia i la reforma de l'església, tot i que immediatament va quedar clar que el rei i l'emperador tenien punts de vista completament diferents sobre com, on i què.^[10] Va deixar França el juliol de 1537, havent estat nomenat cardenal.

El papa Pau III va elevar-lo a la dignitat cardenalícia en el consistori del 22 de desembre de 1536 i el 23 de juliol de 1537 va rebre l'anell cardenaliciós i el títol de Santa Pudenziana.^[11] El cardenal Pio va ser arxipreste de Meldola i fundador de l'Accademia degli imperfecti a Meloda. Va renunciar al govern de la seva diòcesi el 1544 i va ser nomenat administrador de la diòcesi de Girgento i arquebisbe de Salern. El 1544 va ser nomenat administrador apostòlic de la diòcesi d'Agrigent va mantenir aquesta posició fins a la seva mort. Fou vicedegà i degà del Col·legi Cardenalici el 1562.

Va intercanviar Santa Pudenziana per Santa Prisca el 28 de novembre de 1537. El 19 de desembre de 1537, el cardenal Carpi va ser nomenat legat a latere del rei Francesc I de França.^[12] Va viatjar a França en companyia del cardenal Cristoforo Jacobazzi, que havia estat nomenat legat de la Cort Imperial a Espanya. Tots dos cardenals van tenir una entrevista personal amb el rei Francesc a Montpeller a mitjans de gener de 1538.^[13] El seu propòsit, i el de Jacobazzi, era reunir Francesc I i Carles V en una reunió amb el papa Pau III. La reunió va tenir lloc al maig, tot i que a Niça en lloc de Montpeller,^[14] però el cardenal Carpi no hi va assistir. Havia estat enviat a Roma per actuar com a prefecte del papa i legat de la ciutat en absència del papa.

El cardenal Pio, va fer sentir la seva presència a la Cúria com a membre de la Inquisició romana i com a defensor de les noves ordres, els caputxins i els jesuïtes.

El cardenal Pio va participar en el conclave de 1549-50 durant el qual Juli III va ser elegit, també fou membre dels dos conclaves de 1550 (elecció de Marcel II i Pau IV) i el conclave de 1559 (elecció de Pius IV).

El papa Pau III va morir el diumenge 10 de novembre de 1549.^[15] El cardenal Pio da Carpi va ser un dels cinquanta-un cardenals que van participar en un moment o altre al Conclave que va començar el 29 de novembre de 1549. Hi va haver moltes malalties, anades i vingudes, i una mort al Conclave. En el primer Escrutini, que no va tenir lloc fins al 4 de desembre, en què hi van ser presents quaranta-un cardenals, el cardenal Reginald Pole, el candidat favorit de l'emperador, va rebre entre 24 i 26 vots, només quatre (o dos) vots menys per a una elecció canònica vàlida. L'ambaixador francès va protestar que si l'elecció es feia sense la presència dels cardenals francesos, que eren de camí, declararia l'elecció invàlida. Els francesos promocionaven Giovanni Salviati (bisbe de Porto i cosí de Caterina de Mèdici, reina de França) i Ridolfo Pio de Carpi, i se'ls va ordenar que evitessin l'elecció del cardenal Pole a tota costa. El cardenal Carpi va rebre nou vots en el catorzè Escrutini el 17 de desembre, just després que la majoria dels cardenals francesos haguessin entrat al Conclave.^[16] Però va ser el seu punt àlgid. Els vots francesos es van redistribuir ràpidament, buscant un candidat més viable. L'últim dels cardenals francesos, el cardenal de Borbó, no va arribar al Conclave fins al 14 de gener de 1550, cosa que va elevar el nombre de participants a 48. La votació s'havia estancat, 21 vots per a Pole, 21 vots per a Carafa de Nàpols. Quaranta-set cardenals van participar en la votació final, que va tenir lloc el 7 de febrer de 1550 i va elegir el cardenal Giovanni Maria Ciocchi del Monte, membre de la facció Farnese.^[17]

Pio un gran aficionat de les arts i mecenes d'artistes, escriptors i acadèmics i un col·leccionista de llibres, còdexs, medalles i estàtues valuoses. Les cròniques de l'època el descriuen com un reformador i un hàbil administrador diocesà.

El cardenal Carpi va morir a Roma el 2 de maig de 1564, a seixanta-quatre anys, al Palazzo Pallavicini del Campo Marzio, on tenia un contracte de permanència,va ser enterrat a l'església Trinità dei Monti. Havia patit durant molt de temps de gota (podagra), que el turmentava tant durant els darrers quatre mesos de la seva vida, que no podia menjar, parlar ni dormir sense patir un gran dolor. En morir va deixar un deute considerable, que va ser criticat pel papa Pius IV.^[18] Està enterrat a Roma a la Santissima Trinità dei Monti, sobre la Escalinata d'Espanya, on hi ha un monument sepulcral erigit a la seva memòria pel papa Pius V el 1568.^[19]

• Mauro, Lucio. Le antichità de la città di Roma. ... per Lucio Mauro,... Et insieme ancho di tutte le statue antiche, che per tutta Roma in diuersi luoghi, e case particolari si veggono, raccolte descritte, per M. Vlisse Aldroandi (en italian). Venice: Giordano Ziletti, 1556. 
• De Leva, Giuseppe. Storia documentata di Carlo v in correlazione all'Italia (en italian). III. Venezia: Prem. stabil. tip. di P. Naratovich, 1867. 
• Capasso, Carlo. Paolo III (1534-1549) (en italian). I. Messina-Roma: Giuseppe Principato, 1924. 
• Capasso, Carlo. Paolo III 1534 - 1549 (en italian). II. Messina-Roma: Giuseppe Principato, 1923. 
• J. Wicki, "Rodolfo Pio da Carpi, erster und einziger Kardinalprotektor der Gesellschaft Jesu," Miscellanea Historiae Pontificiae: Saggi storici intorno alpapato dei Professori della Facoltà di Storia ecclesiastica (Rome, 1959), p. 243–267.
• Lestocquoy, J. Correspondance des nonces en France: Carpi et Ferrerio (1535-1540). París: E. de Boccard, 1961 (Acta Nuntiaturae Gallicae, 1). ISBN 978-88-7652-485-1. 
• Pier Giovanni Baroni. La Nunziatura in Francia Di Rodolfo Pio, 1535-1537. (Dispacci.) (en italian, latin), 1962 (Memorie storiche e documenti sulla città e sull'antico principato di Carpi. vol. 13.). 
• Società, politica e cultura a Carpi ai tempi di Alberto III Pio: atti del convegno internazionale (Carpi, 19-21 maggio 1978). (en italian). Padova: Antenore, 1981. 
• Hoffmann, Christiane. Kardinal Rodolfo Pio da Carpi und seine Reform der Aegidianischen Konstitutionen (en german). Berlin: Duncker & Humblot, 1989 (Schriften zur Rechtsgeschichte, Heft 45). ISBN 978-3-428-46708-2. 
• Capanni, Fabrizio. Rodolfo Pio da Carpi (1500-1564): diplomatico cardinale collezionista : appunti bio-bibliografici (en italian). Meldola, Forlì, Italy: Accademia degli imperfetti di Meldola, 2001. 
• Kahn-Rossi, Manuela. Alberto III e Rodolfo Pio da Carpi collezionisti e mecenati: atti del Seminario internazionale di studi, Carpi, 22 e 23 novembre 2002 (en italian). Tavagnacco (Udine) IT: Arti Grafiche Friulane, 2004. ISBN 9788886550871.  ISBN 88-86550-87-1. Includes articles by A. Sarchi ("Sulle tracce di una collezione: percorsi colezionistici e dinastici dei Pio"), M. Zanot ("La carriera di un ecclesiastico alla corte di Roma"), G. Vagenheim ("Pirro Ligorio e le false iscrizioni della collezione di antichità del cardinale Rodolfo Pio di Carpi") E. Zatti ("Il restauro dell'opera di Vincenzo Catena raffigurante l'Annunciazione" etc.)
• Kahn-Rossi, Manuela. Il palazzo dei Pio a Carpi: sette secoli di architettura e arte (en italian). Venezia: Marsilio, 2008. ISBN 978-88-317-9692-7. 

Precedit per: Pier Andrea Gambari	Bisbe de Faenza 13 de novembre de 1528 - 10 d'octubre de 1544	Succeït per: Teodoro Pio
Precedit per: Cesare Trivulzio	Nunci apostòlic a França 9 de gener de 1535 - maig de 1537	Succeït per: Filiberto Ferrerio
Precedit per: Gianvincenzo Carafa	Cardenal prevere de Santa Pudenziana 23 de juliol de 1537 - 28 de novembre de 1537	Succeït per: Ascanio Parisani
Precedit per: Gianvincenzo Carafa	Cardenal prevere de Santa Prisca 28 de novembre de 1537 - 24 de setembre de 1543	Succeït per: Bartolomeo Guidiccioni
Precedit per: Gian Pietro Carafa	Cardenal prevere de San Clemente 24 de setembre de 1543 - 17 d'octubre de 1544	Succeït per: Pietro Bembo
Precedit per: Pietro Tagliavia d'Aragona	Bisbe d'Agrigent Administrador apostòlic 10 d'octubre de 1544 - 2 de maig de 1564	Succeït per: Luigi Suppa
Precedit per: Gian Pietro Carafa	Cardenal prevere de Santa Maria in Trastevere 17 d'octubre de 1544 - 29 de novembre de 1553	Succeït per: Juan Álvarez y Alva de Toledo
Precedit per: Jean du Bellay	Cardenal bisbe d'Albano 29 de novembre de 1553 - 11 de desembre de 1553	Succeït per: Juan Álvarez y Alva de Toledo
Precedit per: Jean du Bellay	Cardenal bisbe de Frascati 11 de desembre de 1553 - 29 de maig de 1555	Succeït per: Juan Álvarez y Alva de Toledo
Precedit per: Jean du Bellay	Cardenal bisbe de Porto-Santa Rufina Sots Degà del Col·legi cardenalici 29 de maig de 1555 - 18 de maig de 1562	Succeït per: Francesco Pisani
Precedit per: François de Tournon	Cardenal bisbe d'Òstia-Velletri Degà del col·legi cardenalici 18 de maig de 1562 - 2 de maig de 1564	Succeït per: Francesco Pisani