Llac Zaisan

Plantilla:Infotaula indretLlac Zaisan
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusllac Modifica el valor a Wikidata
Lloc
País de la concaKazakhstan i República Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaprovíncia del Kazakhstan Oriental Modifica el valor a Wikidata
 48° N, 84° E / 48°N,84°E / 48; 84
Afluents
EfluentIrtix Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca del riu Irtix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud420 m Modifica el valor a Wikidata
Profunditat15 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió32 (amplada) × 100 (longitud) km
Superfície1.860 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Volum53 km³ Modifica el valor a Wikidata

El llac Zaisan[1] (kazakh ciríl·lic: Зайсан көлі, mongol: Зайсан нуур/Zaisan nuur, ~llac noble, rus: озеро Зайсан) és un llac d'aigua dolça, d'uns 1,810 km², al Kazakhstan oriental, en una depressió entre l'Altai i les muntanyes Tarbagataj. És el llac més gran en la Província del Kazakhstan Oriental.

El llac es troba a una altitud de 420 m, és de 105 km de llarg i 22 a 48 km d'ample, amb una profunditat màxima de 15 m. Els seus principals afluents són l'Ertıs Negre i Kendırlık  a l'est; la seva única sortida és el riu Ertıs (o Ertıs Blanc). Generalment el llac està congelat des de principis de novembre fins a finals d'abril, però encara té una abundància de peixos. Des de la construcció de la presa de Būqtyrma al riu Ertıs riu avall del Zaisan, el llac ha augmentat en 6 m per sobre del seu nivell natural. Com a resultat, essencialment hi ha hagut un augment de l'àrea del llac (gairebé es va duplicar: d'uns 1.800 km² a 3.500 km²,[2] o fins i tot a 5.000 km²),[3] per tant, en algunes fonts del llac s'indica com a part d'un embassament artificial.[2]

Generalment, el llac Baikal és considerat per ser el llac més antic en el planeta (aproximadament 25 milions d'anys).[4] però es creu que el llac Zaisan va existir des de "la fi del període Cretaci", això vol dir el Zaisan deu ser de més de 70 milions d'anys,[5] i és el llac més antic del planeta, gairebé tres vegades més antic que el Baikal.[6] La indicació directa de l'edat del llac Zaisan és difícil de trobar, encara que alguns estudis geològics de la conca del Zaisan han estat revisats.[7] Els embassaments artificials cobreixen grans àrees circumdants. L'anàlisi geològic modern de tot el camp, pel que sembla, és compatible amb una edat excepcionalment antiga pel llac Zaisan.[8][9]

Història

Una carretera a prop la costa del Llac Zaisan
Llac Zaisan

El primer rus a arribar a la zona va ser Ivan Búkhgolts que va remuntar l'Ertıs per construir una fortalesa i la recerca d'or. El 1715 va ser expulsat de tornada riu avall pels oirats, que es van establir a la regió del Kanat de Jungària.

L'Imperi Qing xinès va conquerir l'estat jungar en la dècada de 1750. Això va portar a un augment en l'atenció de les autoritats russes a la seva frontera; el 1756, el governador d'Orenburg Ivan Nepliúiev fins i tot va proposar l'annexió de la regió del llac Zaisan, però aquest projecte es va anticipar pels èxits xinesos.[10] Es va expressar preocupació a Rússia (1759) sobre la possibilitat d'una navegació de la flota xinesa del llac Zaisan per l'Ertıs i a l'oest de Sibèria (teòric). Una expedició russa va visitar el llac Zaisan el 1764, i va arribar a la conclusió que una invasió tal riberenca no seria probable. No obstant això, es va establir una cadena de piquets russos al riu Būqtyrma, al nord del llac Zaisan.[11] Així, la frontera entre els dos imperis a la conca de l'Ertıs es va fer més o menys dibuixat, amb una (escassa) cadena de llocs de guàrdia a banda i banda.

La situació al Zaisan al segle xix es descriu en un informe de Nikolai Abràmov (1865). Tot i que la regió de Zaisan va ser reconegut per ambdues parts com a part de l'imperi Qing, que havia estat utilitzat anualment per expedicions de pesca enviades per l'Host de Cosacs de Sibèria. Aquestes expedicions estiuenques van començar el 1803, i el 1822-1825 la seva àrea es va ampliar a través de tot el llac Zaisan i a la desembocadura de l'Ertıs Negre. Al llarg de la meitat del segle xix, la presència dels Qing a la part superior de l'Ertıs es va principalment a la visita anual de l'amban Qing de Chuguchak a una de les estacions de pesca dels cosacs (Batavski Piket).[12]

La frontera entre l'imperi rus i l'imperi Qing a la conca de l'Ertıs es va establir al llarg de la línia força similar a la frontera moderna de la Xina amb Rússia i Kazakhstan per la Convenció de Pequín de 1860.[13] La línia fronterera actual d'acord amb la Convenció va ser elaborat pel Protocol de Chuguchak (1864), i va deixar el llac Zaisan al costat rus.[14][15] La presència militar de l'Imperi Qing a la conca de l'Ertıs es va ensorrar durant la revolta dungana (1862-1877). Després de la fallida de la rebel·lió i la reconquesta de Xinjiang per Zuo Zongtang, la frontera entre l'imperi rus i l'imperi Qing a la conca de l'Ertıs va ser més lleument reajustada, en favor de Rússia, pel Tractat de Sant Petersburg (1881).

Referències

  1. ↑ Seguint la romanització del kazakh (versió d'abril de 2022).
  2. 1 2 Soviet Encyclopedic Dictionary, Moscow, 1980, p. 451.
  3. ↑ Enciclopèdia Britànica
  4. ↑ UNESCO
  5. ↑ Dorfman, B.F. «Zaysan-the Only Surviving Cretaceous Lake-May be Lost». Procedia Environmental Sciences, 10, B, 2011, p. 1376–1382. DOI: 10.1016/j.proenv.2011.09.220.
  6. ↑ Enciclopedia.com
  7. ↑ AAPG Studies in Geology #46, (2000).
  8. ↑ L. E. Popov et al (2009)
  9. ↑ Kröner et al
  10. ↑ Abramof 1865, p. 65
  11. ↑ Abramof 1865, p. 66
  12. ↑ Abramof 1865, p. 62–63; see also the border shown on the map before p. 65.
  13. ↑ Articles 2 and 3 in the Russian text of the treaty
  14. ↑ (Vegeu-ne el mapa)
  15. ↑ «The Lost Frontier: the treaty maps that changed Qing's northwestern boundaries». Arxivat de l'original el 2015-03-13. [Consulta: 30 setembre 2015].

Bibliografia