Llengua assiniboine
| A' M̆oqazh | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 150 (2007)[1] |
| Autòcton de | Montana i Saskatchewan |
| Estat | Estats Units i Canadà |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Hoka-Sioux llengües siouan llengües Siouan de la Vall del Mississipí llengües dakota | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | asb |
| Glottolog | assi1247 |
| Ethnologue | asb |
| UNESCO | 1547 |
| IETF | asb |
| Endangered languages | 677 |
L′assiniboine (també assiniboin, hohe, o nakota, nakoda o nakona[2]) és una llengua sioux nakotan de les planures del nord, parlada com a primera llengua per uns assiniboines, la majoria d'ells ancians.[3] El nom asiniibwaan és un terme de l'idioma ojibwa que vol dir "sioux de les pedres". Juntament amb l'estretament relacionada llengua stoney, l'assiniboine és una varietat n de les llengües dakota, significant que el seu autònim es pronuncia amb una n inicial (així: nakʰóta és oposat a dakʰóta o lakʰóta, i nakʰóda o nakʰóna és oposat a dakʰód o lakʰól). La llengua assiniboine també és estretament relacionada amb el dakota i la llengua stoney (també anomenat nakoda o nakota), encara que a penes són mútuament intel·ligibles.
Fonologia
| Labial | Alveolar | Palatal o postalveolar |
Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | Aspirada | pʰ | tʰ | tʃʰ | kʰ | |
| Ejectiva | pʼ | tʼ | tʃʼ | kʼ | ʔ | |
| Sonora | b | d | dʒ | ɡ | ||
| Fricativa | Sorda | s | ʃ | x | h | |
| Ejectiva | sʼ | ʃʼ | xʼ | |||
| Sonora | z | ʒ | ɣ | |||
| Nasal | m | n | ||||
| Aproximant | w | j | ||||
HI ha cinc vocals orals en assiniboine, i, u, e, o, i a, i tres vocals nasals, į, ų, i ą.
Notes
- ↑ Llengua assiniboine referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
- ↑ Per a l'ús del terme “nakona” pels assiniboines de Fort Peck Assiniboine, cf. Fort Peck Community College i NHE
- ↑ Ethnologue (cf. above).
Enllaços externs
- Language Geek:Assiniboine
- Native Languages: Assiniboine
- Diccionari online d'assiniboine, American Indian Studies Research Institute
