Llengua baka

Infotaula de llenguaLlengua baka
Tipusllengua natural, llengua viva i continu dialectal Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deRegió Est, Regió del Sud, Província d'Ogooué-Ivindo i Província de Woleu-Ntem Modifica el valor a Wikidata
EstatCamerun i Gabon Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Adamawa-Ubangui
llengües ubangui
llengües ngbaka Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3bkc Modifica el valor a Wikidata
Glottologbaka1272 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuebkc Modifica el valor a Wikidata
IETFbkc Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages5989 Modifica el valor a Wikidata

El baka (també anomenat bebayaga, bayinga i bibianga)[1] és un grup dialectal de llengües ubangianes parlades pels pigmeus baka del Camerun i el Gabon. Ètnicament aquests estan estretament relacionats amb els aka, i són coneguts col·lectivament com els mbenga (bambenga). Tanmateix, les dues llengües no estan relacionades, tret d'alguns vocables entorn el camp semàntic de l'economia forestal, fet que suggereix que els aka podrien haver canviat al bantu, estimant-se que ho han fet unes 15.000 persones.

Distribució geogràfica

El baka es parla a bona part de la zona forestal sud-oriental del Camerun:[2]

  • Regió Oriental
    • Departament de Kadey (municipis de Ndélélé i Mbang)
    • Departament d'Haut-Nyong (municipis de Dimako, Doumé, Abong-Mbang, Lomié i Ngoyla)
    • Departament de Boumba-et-Ngoko (municipis de Moloundou, Yokadouma i Gari-Gombo)
  • Regió meridional
    • Departament de Dja-et-Lobo (municipis de Bengbis, Meyomessala, Sangmélima, Djoum, Oveng i Mintom)

Els baka conviuen amb altres grups ètnics que, de manera general, es troben al llarg de les carreteres principals. Els baka parlen una llengua molt propera a la dels ngbaka ma'bo de la República Centreafricana, cosa que suggereix que els baka del Camerun havien arribat recentment d'una zona molt més oriental. Al Camerun, se'ls coneix com a pigmeus orientals, a diferència dels bagyali, grups pigmeus del departament d'Océan que parlen una llengua bantu (subgrup A80). Els baka són 25.000 al Camerun. També es troben al Gabon[3] i a la República Centreafricana.[2]

Classificació

Un 30% del vocabulari dels baka no és ubangi. Gran part d'aquest fa referència a una economia forestal especialitzada, com ara mots per a referir-se a plantes comestibles, plantes medicinals i la recol·lecció de mel, i s'ha postulat com el romanent d'una llengua pigmea ancestral que d'altra banda ha desaparegut.[4] Tanmateix, llevat d'algunes paraules compartides amb els aka, no hi ha proves d'una afiliació lingüística més àmplia amb cap dels altres pobles pigmeus.[5]


Fonologia

Consonants
Bilabial Alveolar Palatal Velar Labio-velar Glotal
Oclusiva sorda p t k k͡p ʔ
sonora b d ɡ ɡ͡b
prenasalitzat ᵐb ⁿd ᵑɡ ᵑɡ͡b
implosiva ɓ ɗ
Fricativa Sorda ɸ s h
Sonora β
africada veu d͡z ~ d͡ʒ
prenasalitzat ⁿd͡z ~ ⁿd͡ʒ
Lateral l
Nasal m n ɲ
Semivocal j w

/d͡z/ també es pot pronunciar com a [d͡ʒ] post-alveolar, en diversos dialectes.[6]

Vocals
[7]
Anterior Posterior
Tancada i u
Semitancada e o
Mig obert ɛ ɔ
Obre a

Ortografia

El baka no té una ortografia estàndard i hi ha moltes maneres diferents d'escriure'l. La següent és una recomanació del 2009 que compta amb el suport del Ministeri d'Investigació Científica i Innovació. Es basa en l'alfabet general de les llengües del Camerun.[8]

Alfabet baka (2009) [9]
A B Ɓ D Ɗ E Ɛ G GB H I J K KP L M MB N ND NG NGB NJ NY O Ɔ P S T U W Y ʼ
a b ɓ d ɗ e ɛ g gb h i j k kp l m mb n nd ng ngb nj ny o ɔ p s t u w y ʼ
Pronunciació
/a/ /b/ /ɓ/ /d/ /ɗ/ /e/ /ɛ/ /ɡ/ /ɡ͡b/ /h/ /i/ /d͡ʒ/ /k/ /k͡p/ /l/ /m/ ᵐb /n/ ⁿd /ŋ/ ᵑɡ͡b ⁿd͡ʒ /ɲ/ /o/ /ɔ/ /p/ /s/ /t/ /u/ /w/ /j/ /ʔ/

Els tons s'indiquen amb diacrítics: l'agut per al to agut (á é ɛ́ í ó ɔ́ ú), i el greu per al to greu (à è ɛ̀ ì ò ɔ̀ ù); el to mitjà no es marca.

Brisson usa una ortografia notablement diferent als seus diccionaris. Utilitza notablement l'oclusiva glotal (ʔ) en lloc de l'apòstrof.[10]

Referències

  1. ↑ «Llengua baka». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. 1 2 Binam Bikoi. Atlas linguistique du Cameroun (ALCAM) (en francès). 1: Inventaire des langues. Yaoundé: CERDOTOLA, 2012 (Atlas linguistique de l'Afrique centrale (ALAC)). ISBN 9789956796069.
  3. ↑ Phillips, 1980
  4. ↑ Serge Bahuchet, 1993, History of the inhabitants of the central African rain forest: perspectives from comparative linguistics. In C.M. Hladik, ed., Tropical forests, people, and food: Biocultural interactions and applications to development. Paris: Unesco/Parthenon.
  5. ↑ Blench (in press)
  6. ↑ Bertille, Djoupee. Morphologie Nominale du Baka. Université de Yaoundé, 2002.
  7. ↑ Paulin, Pascale. Les Baka du Gabon dans une dynamique de transformations culturelles, 2010.
  8. ↑ Léonard, Yves. Orthographe baka. Yaoundé: Ministère de la Recherche scientifique et de l'Innovation, SIL, 2009.
  9. ↑ Léonard, 2009.
  10. ↑ Brisson, 2010

Bibliografia

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.