Lotfi Achour

Plantilla:Infotaula personaLotfi Achour
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XX Modifica el valor a Wikidata
Tunis Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París
Universitat de la Sorbona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de teatre, director de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsDoria Achour Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1424200 TMDB (persona): 1442990 Modifica el valor a Wikidata

Lotfi Achour (àrab: لطفي عاشور, Luṭfī ʿĀxūr), nascut a Tunis,[1] és un autor, director i productor teatral i productor cinematogràfic franco-tunisià.[2] És autor de més de 25 creacions teatrals en diferents escenaris; el seu darrer espectacle ha estat coproduït per la Royal Shakespeare Company per als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012.

En el cinema, ha dirigit tres curtmetratges premiats en desenes de festivals, entre els quals Père, que participà a la 42a cerimònia dels Premis César i La Laine sur le dos, en competició oficial al 69è Festival Internacional de Cinema de Canes. El 2016, va dirigir el primer llargmetratge, Demain dès l'aube, amb Anissa Daoud.

Biografia

Joventut i formació

Lotfi Achour va néixer a Bab Souika, un districte de la medina de Tunis, i va completar els seus estudis primaris a Tunis. Va completar els seus estudis secundaris al Sadiki College.[3] Després del seu batxillerat, es va matricular a la Facultat de Dret i Economia de Tunis on va continuar els seus estudis d'economia.[4] Tanmateix, va haver de portar el seu germà de catorze anys greument malalt a Grenoble per rebre tractament; va morir dos mesos després. Després de més d'un any de dol, es va adonar que volia ser actor i va començar, als 21 anys, la seva formació al Conservatori de Grenoble i es va formar en teatre i cinema a l'Institut d'Estudis Teatrals de la Sorbonne.[5]

Carrera

Particularment atret per la creació contemporània, ràpidament va unir forces amb l'autora Natacha de Pontcharra, amb qui va crear una desena de textos en residència en diversos centres teatrals i escenaris nacionals, en particular a la chartreuse Notre-Dame-du-Val-de-Bénédiction, on va produir tres espectacles, entre ells L'Angélie[6] creat al Festival d'Avinyó 1998 i considerat per Le Soir com el millor espectacle del Festival d'Avinyó d'aquell any.[7] Lotfi Achour es converteix així en el primer director tunisià que actua a l'In d'Avinyó. La forta col·laboració al teatre, amb Natacha de Pontcharra, va durar deu anys i va continuar més enllà al cinema.[8]

Treballant en àrab i francès, dissenya i realitza projectes internacionals, que impliquen col·laboracions artístiques entre artistes de diferents països i disciplines diferents. Durant quatre anys va dirigir el Théâtre Le Rio de Grenoble, convertint-lo en un espai dedicat exclusivament a la creació contemporània i als autors vius.

Va crear una instal·lació per a la Nuit blanche a París el 2006.[9]

El 2009, va unir forces amb Anissa Daoud, actriu i autora, i va crear els Artistes productors associats, dins dels quals escriuen i produeixen diversos projectes de cinema i teatre.

Vida personal

Lotfi Achour és el pare de l'actriu i directora Doria Achour, nascuda el 1991, i d'Iskander Achour, a qui va tenir amb l'autora i dramaturga nascuda a Rússia Natacha de Pontcharra.[10][1][11][12]

Cinema

Llargmetratges

Curtmetratges

Teatre

  • 1991: Cet assassin-là vous aime[20] (text de Natacha de Pontcharra)
  • 1993: Œil de cyclone (text de Natacha de Pontcharra)
  • 1994: La Gazelle et l'enfant (texte d'Abdelwahab Meddeb)
  • 1994: Portrait d'art, baptême et mariage (text de Natacha de Pontcharra)
  • 1995: Zeyneb (texte d'Aroussia Nalouti)
  • 1996: Mickey la torche (text de Natacha de Pontcharra)
  • 1997: La Trempe (text de Natacha de Pontcharra)
  • 1998: L'Angélie (text de Natacha de Pontcharra)
  • 2000: Dancing (text de Natacha de Pontcharra)
  • 2000: Les Brûlants
  • 2000: Les Ratés[21] (text de Natacha de Pontcharra)
  • 2000: Essbaïhi (text de Taoufik Jebali)
  • 2002: La Franchise c'est bien (text de Natacha de Pontcharra)
  • 2002: Oum[22] (texte d'Adel Hakim) ;
  • 2006: Ichkabad (text de Taoufik Jebali i Mohamed Raja Farhat)
  • 2007: La Comédie indigène;[23]
  • 2009: Hobb Story, Sex in the (Arab) City[24]
  • 2012: Macbeth, Leïla and Ben: a Bloody History[25] (coproduction de la Royal Shakespeare Company)

Notes i referències

  1. 1 2 Lotfi Achour a Africultures.
  2. ↑ Odile Quirot «Le théâtre prend le voile (suite)». Le Nouvel Obs, 24 avril 2010. ISSN: 0029-4713..
  3. ↑ Raouia Kheder. «Homme du mois : Lotfi Achour, l’âge du cinéma !». femmesdetunisie.com, 15 décembre 2016. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 30 març 2025]..
  4. ↑ Justine Spiegel «Lotfi Achour, bretteur en scène». Jeune Afrique, 19-03-2015. ISSN: 1950-1285..
  5. ↑ Jacques-Alexandre Essosso «Lotfi Achour, cinéaste du monde à Cannes». Le Monde, 11-05-2016. ISSN: 0395-2037..
  6. ↑ Alain Dreyfus «Festival d'Avignon. Un conte envoûtant de Natacha de Pontcharra sur l'enfance retrouvée. L'Angélie onirique. L'Angélie, de Natacha de Pontcharra. Mise en scène de Lotfi Achour. Tinel de la chartreuse de Villeneuve-lès-Avignon. Tous les soirs à 22 h jusqu'au 22 juillet». Libération, 16 juillet 1998. ISSN: 0335-1793..
  7. ↑ Jean-Marie Wynants «L'Angélie à Avignon Ziza se sent pousser des ailes». Le Soir, 25 juillet 1998..
  8. ↑ Catherine Robert «Lotfi Achour / entre l'œuvre et l'histoire». La Terrasse, 11-01-2014. ISSN: 1241-5715..
  9. ↑ «Le blog programme». v2asp.paris.fr. Arxivat de l'original el 2016-09-10. [Consulta: 30 març 2025]..
  10. ↑ «Le temps de compter de Frédéric de Pontcharra». lekaleidoscopededelphine.wordpress.com, 25-10-2016..
  11. ↑ Jacques-Alexandre Essosso «Doria Achour, un travelling entre Paris et Tunis». Le Monde, 19 juin 2015. ISSN: 0395-2037..
  12. ↑ «Doria Achour». voici.fr..
  13. ↑ La mirada de 'Faruk' a la gentrificación conquista la 39º Mostra de València, Valencia Plaza, 18 de novembre de 2024
  14. ↑ Ordure (Le Dépôt) a Africultures.
  15. ↑ «Le film tunisien Père de Lotfi Achour en compétition pour le César du court métrage 2017». tekiano.com, 20-09-2016..
  16. ↑ «Cinéma : Brooklyn primé en Abitibi». Le Devoir, 7 novembre 2015. ISSN: 0319-0722..
  17. ↑ «Palmarès 2016». africlap.fr..
  18. ↑ «La Laine sur le dos». festival-cannes.com..
  19. ↑ «Le film documentaire Angle mort de Lotfi Achour primé au Fipadoc à Biarritz». webmanagercenter.com, 25-01-2022..
  20. ↑ «Cet assassin-là vous aime». repertoire.chartreuse.org. Arxivat de l'original el 2016-10-21. [Consulta: 30 març 2025]..
  21. ↑ «Les Ratés de Natacha de Pontcharra». theatreauvent.blog.lemonde.fr, 7 février 2015. Arxivat de l'original el 2016-10-20. [Consulta: 30 març 2025]..
  22. ↑ «Oum ou la vie fascinante de la diva égyptienne». La Dépêche du Midi, 02-03-2002. ISSN: 0181-7981..
  23. ↑ «La Comédie indigène». letarmac.fr..
  24. ↑ Marc Daou. «Hobb Story - Sex in the (arab) city : sexe, amour et télévision». france24.com, 17-03-2010..
  25. ↑ «Macbeth, Leïla and Ben: a Bloody History». letarmac.fr..
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.