Luigi Bianchi

Per a altres significats, vegeu «Bianchi».

Luigi Bianchi

Biografia
Naixement	18 gener 1856 Parma (Ducat de Parma)
Mort	6 juny 1928 (72 anys) Pisa (Regne d'Itàlia)
Sepultura	Camposanto Monumentale 43° 43′ 01″ N, 10° 23′ 30″ E / 43.7169°N,10.3917°E / 43.7169; 10.3917
Senador del Regne d'Itàlia
1924 – 1928
9è Director de l'Escola Normal Superior de Pisa
1918 – 1928 ← Ulisse Dini – Giovanni Gentile →
Dades personals
Formació	Universitat de Göttingen (1880–1881) Universitat de Múnic (1879–1880) Universitat de Pisa (1877–1879) Escola Normal Superior de Pisa - doctor (1873–1877)
Tesi acadèmica	Sulle superficie applicabili  (1879 )
Director de tesi	Enrico Betti i Ulisse Dini
Activitat
Camp de treball	Geometria diferencial, matemàtiques, teoria de nombres i geometria analítica
Ocupació	matemàtic, professor universitari, polític
Ocupador	Escola Normal Superior de Pisa (1881–1928)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1894–) Accademia Nazionale dei Lincei (membre nacional) (1893–) Accademia Nazionale dei Lincei (soci corresponent) (1887–1893) Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències de Göttingen
Alumnes	Wilhelm Blaschke, Onorato Nicoletti, Francesco Cecioni i Eugenio Levi
Obra
Obres destacables Identitats Bianchi contractades Classificació de Bianchi Grup de Bianchi
Estudiant doctoral	Guido Fubini, Luigi Fantappiè, Mauro Picone, Giovanni Ricci, Giovanni Sansone, Antonio Signorini, Arturo Maroni, Mario Pieri, Guido Ascoli i Maria Albanese
Família
Pare	Francesco Saverio Bianchi
Germans	Ferdinando Bianchi
Premis
(1883)  Premi de Matemàtiques de l'Accademia dei XL

Luigi Bianchi (Parma, 18 de gener de 1856 - Pisa, 6 de juny de 1928) fou un matemàtic italià.

Bianchi va néixer a Parma, fill d'un jurista i advocat de prestigi;^[1] el seu germà gran, Ferdinando, també va seguir la carrera de lleis. Ell, com el seu germà, va cursar els estudis secundaris a l'Institut de la ciutat i el 1873 va ingressar a l'Escola Normal Superior de Pisa per estudiar matemàtiques, al mateix temps que el seu pare era nomenat catedràtic de la universitat de Siena. Els seus mestres van ser Enrico Betti i Ulisse Dini.^[2] Després de graduar-se el 1879 va estar dos anys ampliant estudis a les universitats de Múnic i Göttingen, on va estudiar amb Felix Klein.^[3]

El 1881 va retornar a Pisa per a ser professor de l'Escola Normal Superior i a partir de 1886 també de la universitat de Pisa,^[4] càrrecs que va mantenir fins a la seva mort el 1928. Fou director de l'Escola Normal Superior des del 1918 fins a la seva mort.^[5]

Va treballar en teoria de nombres i en geometria de superfícies, i va estudiar el problema de Plateau, el problema de demostrar l'existència d'una superfície mínima donats uns límits.^[6] L'any 1902, Bianchi va descriure el que avui es coneix com les identitats de Bianchi de la geometria riemanniana.^[7][8]

Bianchi va realitzar també la classificació dels espais homogenis en tres dimensions. Aquesta classificació és anomenada en honor seu com la classificació de Bianchi.

Va publicar gairebé 140 obres científiques,^[9] entre elles una dotzena de llibres de text. Els seus llibres més notables són Lezioni di geometria differenziale (1894) i Lezione sulla teoria dei numeri algebrici (1923).

• Ben-Menahem, Ari. «1902 CE Luigi Bianchi». A: Historical Encyclopedia of Natural and Mathematical Sciences, Volum 2 (en anglès). Springer, 2009, p. 2967-2968. ISBN 978-3-540-68831-0. 
• Fubini, Guido «Luigi Bianchi E La Sua Opera Scientifica» (en italià). Annali di Matematica Pura ed Applicata, Vol. 6, Num. 1, 1929, p. 45-84. DOI: 10.1007/BF02410078. ISSN: 0373-3114.
• Hilton, Harold «Luigi Bianchi» (en anglès). Journal of the London Mathematical Society, Vol. 4, Num. 1, 1929, p. 79-80. DOI: 10.1112/jlms/s1-4.1.79. ISSN: 1469-7750.
• Scorza, Gaetano «In memoria di Luigi Bianchi» (en italià). Annali della Scuola Normale di Pisa. Classe di Scienze, Vol. 16, Num. 2, 1930, p. 3-27. ISSN: 2036-2145.
• Wójcik, Daniel; Cieśliński, Jan. «Luigi Bianchi - A short biography». A: Nonlinearity and Geometry (en anglès). Polish Scientific Publishers PWN, 1998, p. 9-. ISBN 9788301126421. 

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Luigi Bianchi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Carruccio, Ettor. «Bianchi, Luigi» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 juny 2018].
• Pozzato, Enzo. «Bianchi, Luigi» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1968. [Consulta: 23 abril 2026].