Mario Pieri
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 juny 1860 Lucca (Regne d'Itàlia) |
| Mort | 1r març 1913 Sant'Andrea di Compito (Regne d'Itàlia) |
| Causa de mort | càncer |
| Sepultura | Cimitero Monumentale di Sant'Anna, Lucca (1922–) 43° 50′ 56″ N, 10° 29′ 35″ E / 43.84877°N,10.4931681°E |
| Formació | Escola Normal Superior de Pisa (1881–1884) Universitat de Bolonya (1880–1881) |
| Tesi acadèmica | Sulle singolarità della Jacobiana di quattro, di tre, di due superficie |
| Director de tesi | Luigi Bianchi |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria |
| Lloc de treball | Bolonya Catània Torí Pisa Parma |
| Ocupació | matemàtic, filòsof, professor universitari |
| Ocupador | Universitat de Parma (1908–1913) Universitat de Catània (1900–1908) Universitat de Torí (1888–1900) Acadèmia Reial de Torí (1886–1891) Escola Normal Superior de Pisa (1885–1886) |
| Membre de | |
| Alumnes | Mineo Chini |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Giuseppe Marletta i Niccolò Giampaglia |
| Família | |
| Cònjuge | Angiolina Anastasio Janelli |
| Pares | Pellegrino Pieri i Erminia Luporini |
| Germans | Silvio Pieri |
Mario Pieri (Lucca, 22 de juny de 1860 - Sant'Andrea di Compito, 1 de març de 1913) va ser un matemàtic italià, recordat pels seus treballs en fonaments de la matemàtica.
Vida i obra
Pieri, fill d'un reconegut advocat i intel·lectual de Lucca, va fer els seus estudis elementals en aquesta ciutat, on va estudiar música i piano, dedicacions a les quals es va inclinar durant molt de temps.[1] A partir de 1876, va continuar els estudis a Bolonya, on el seu germà gran, Silvio (que va esdevenir un notable filòleg), estudiava a la universitat. El curs 1880-1881 va estudiar a la universitat de Bolonya on va ser examinat per Salvatore Pincherle qui va reconèixer el seu talent.[2] El curs següent va entrar a l'Escola Normal Superior de Pisa on va tenir com a professor Luigi Bianchi[3] i en la qual va obtenir el doctorat el 1884.
El curs 1885-1886 inicia la seva carrera docent a nivell preuniversitari a Pisa i el 1886 és nomenat professor de geometria descriptiva i projectiva a la Reial Acadèmia Militar de Torí.[4] Entre els seus col·legues a l'Acadèmia es trobaven Giuseppe Peano i Cesare Burali-Forti.[5] A partir de 1888 va ser, al mateix temps, assistent de la càtedra de geometria de la Universitat de Torí, on va tenir com deixeble Alessandro Padoa. A partir de 1891, va estar intentant infructuosament obtenir una càtedra a diverses universitats (com altres candidats com Alfonso Del Re o Luigi Berzolari), fins que el 1900 va obtenir la càtedra de la universitat de Catània.[6] Vuit anys més tard es va traslladar a la universitat de Parma, ciutat en la qual se li va diagnosticar un càncer a la gola. Va morir d'aquesta malaltia el 1913 a casa de la seva germana Gemma a Sant’Andrea di Compito, prop de Lucca.
L'activitat de recerca de Pieri es desenvolupa en tres grans àrees: La geometria (projectiva, algebraica i vectorial), els fonaments de la matemàtica i la lògica i filosofia de la ciència.[7] Va ser un seguidor de l'escola de Peano[8] amb el qual va col·laborar en el seu Formulario Mathematico. Potser la seva obra més original va ser en el camp dels fonaments[9] i és el sistema axiomàtic que va definir el 1896 com fonament de la geometria,[10] basat en dos termes no definits, punt i moviment, i en vint axiomes.[11] Els moviments s'entenen com aplicacions d'uns punts sobre altres, considerant exclusivament l'inici i el final.[12]
Referències
- ↑ Marchisotto i Smith, 2007, p. 7.
- ↑ Marchisotto i Smith, 2007, p. 10.
- ↑ Marchisotto, 2010, p. 323.
- ↑ Marchisotto, 2010, p. 324.
- ↑ Marchisotto i Smith, 2007, p. 20.
- ↑ Marchisotto i Smith, 2007, p. 34.
- ↑ Marchisotto, 2010, p. 332.
- ↑ Luciano, 2011, p. 35 i ss.
- ↑ Marchisotto, Rodríguez-Consuegra i Smith, 2016, p. 1 i ss.
- ↑ Borga, 2011, p. 89.
- ↑ Rodríguez Consuegra, 1993, p. 502-505.
- ↑ Martin, 1975, p. 175 i ss.
Bibliografia
- Borga, Marco «Su alcuni contributi di Alessandro Padoa e Mario Pieri ai fondamenti della geometria» (en italià). Epistemologia, Vol. 34, Num. 1, 2011, p. 89-113. DOI: 10.1400/177016. ISSN: 1825-652X.
- Luciano, Erika «Mario Pieri e la Scuola di Giuseppe Peano» (en italià). Quaderni di Storia dell'Università di Torino, Vol. 10, Num. 1, 2011, p. 35-62. ISSN: 1721-5838.
- Marchisotto, Elena Anne; Smith, James T. The Legacy of Mario Pieri in Geometry and Arithmetic (en anglès). Birkhäuser, 2007. ISBN 978-0-8176-3210-6.
- Marchisotto, Elena Anne «Mario Pieri: l'Uomo, il Matematico, il Docente» (en italià). La Matematica nella Società e nella Cultura, Vol. 3, Num. 3, 2010, p. 321-364. ISSN: 1972-7356.
- Marchisotto, Elena Anne; Rodríguez-Consuegra, Francisco; Smith, James. The Legacy of Mario Pieri in Foundations and Philosophy of Mathematics (en anglès). Birkhäuser, 2016. ISBN 978-0-8176-4822-0.
- Martin, George E. The Foundations of Geometry and the Non-Euclidean Plane (en anglès). Springer, 1975. ISBN 0-387-90694-0.
- Rodríguez Consuegra, Francisco. «Mario Pieri y la naturaleza de la axiomática». A: E. de Bustos, Javier Echeverria, Eulalia Peres Sedeño, Maria Isabel Sánchez Balmaseda (eds.). Actas del I Congreso de la Sociedad de Lógica, Metodología y Filosofía de la Ciencia en España (en castellà). UNED, 1993, p. 502-505. ISBN 978-84-604-8342-7.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Mario Pieri» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Kennedy, Hubert C. «Pieri, Mario» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 6 setembre 2018].