Luigi Zamboni
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1767 Bolonya (Itàlia) |
| Mort | 28 febrer 1837 Florència (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Baix-baríton |
| Instrument | Veu |
Luigi Zamboni (Bolonya, 1767 - Florència, 28 de febrer de 1837) va ser un baix-baríton buffo italià.
Biografia
Va néixer a Bolonya, on va començar la seva carrera de cant el 1791 en una producció de Domenico Cimarosa Il fanatico burlato. Va continuar treballant a Nàpols, Parma, Venècia i Roma, on va cantar en òperes de Valentino Fioravanti, Paisiello i altres. Es va retirar el 1825. Va morir a Florència. L'esposa de Zamboni, la contralt Marianna Gafforini, era germana d' Elisabetta Gafforini, una cantant destacada de La Scala.[1][2]
El paper de Figaro a El barber de Sevilla va ser escrit per a Zamboni per Gioachino Rossini, que també era amic de la família. Zamboni va crear el paper al Teatro Argentina de Roma el 20 de febrer de 1816. Havia instat Rossini i Francesco Sforza-Cesarini, l'empresari amb problemes de diners del Teatro Argentina, a contractar la seva cunyada, Elisabetta Gafforini, com a Rosina per a l'estrena. Tanmateix, els seus honoraris eren massa alts i finalment es van decidir per Geltrude Righetti.[3]
El 1829, Zamboni va dirigir una empresa d'òpera italiana a Sant Petersburg durant dues temporades, on va representar Rossini i altres obres.[1]
Referències
- 1 2 Forbes, Elizabeth (1992). "Zamboni, Luigi". Grove Music Online. Retrieved 3 May 2020 (subscription required for full access).
- ↑ Warrack, John and West, Ewan (1996). "Zamboni, Luigi". The Concise Oxford Dictionary of Opera, p. 565. Oxford University Press. ISBN 0192800280
- ↑ Rose, Michael (2013). The Birth of an Opera: Fifteen Masterpieces from Poppea to Wozzeck, p. 130–131. W. W. Norton & Company. ISBN 0393089657
Bibliografia
- Forbes, Elizabeth (1992), 'Zamboni, Luigi' en El Nou Grove Diccionari d'Òpera, ed. Stanley Sadie (Londres)
- Warrack, John i De l'oest, Ewan (1992), El Diccionari d'Oxford d'Òpera, 782 pàgines,