Lulu Wang
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 desembre 1960  (65 anys)Pequín (RP Xina) | ||
| Formació | Universitat de Pequín | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptora, actriu de cinema, periodista, novel·lista | ||
| Ocupador | Universitat de Maastricht Universitat de Pequín | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | luluwang.nl | ||
 | |||
Lulu Wang (xinès: 王露露, pinyin: Wáng Lùlù; Pequín, 22 de desembre de 1960) és una escriptora d'origen xinés que resideix als Països Baixos des del 1986. És novel·lista i també columnista del Shijie Bolan.
Primers anys
Lulu Wang nasqué al desembre de 1960 a Pequín, Xina. Sa mare era professora de literatura. A la Universitat de Pequín, Wang estudià, entre d'altres, literatura i llengua anglesa.[1] Després de graduar-se, ensenyà en la universitat abans de traslladar-se als Països Baixos el 1986, es dedicà a l'ensenyament de l'idioma xinès a la Universitat Zuyd de Ciències Aplicades de Maastricht.
Carrera
Al 1997, publica la seua primera novel·la semiautobiogràfica, Het Lelietheater,[2] que conté proverbis en xinés i rimes traduïdes al neerlandés.[2] La novel·la guanyà el Gouden Ezelsoor al 1998 per l'èxit de vendes en el seu debut literari; a l'any següent, guanyà el Premi Internacional Nonino del Festival de Pasqua de Salzburg.[3][4][5] Al 1997, era l'autora més venuda en neerlandés.[6] La novel·la ha estat traduïda a diversos idiomes.
Durant un temps, el seu nom era pràcticament l'únic que un lector holandés mitjà recordava quan se li demanava el nom d'un escriptor xinés."[7]
La seva novel·la Wilde Rozen de l'any 2010, igual que l'anterior, es basa en la seua vida a la Xina; el protagonista té dotze anys, i creix durant la Revolució Cultural. Wang el considera el seu llibre més personal.[8] Al 2012, publica Nederland, wo ai ni, un llibre electrònic que conté animacions, música, i un fòrum de discussió, també publicat en versió impresa. Una segona aplicació se'n publicà en el 2013, Zomervolliefde, una edició bilingüe en neerlandés-xinés que inclou poemes, il·lustracions, una cançó i un curtmetratge.
Wang treballa com a columnista per a les revistes de llengua xinesa internacionals World Vision (xinés: 世界博览, pinyin: Shìjiè Bólǎn) i World Affairs (xinés: 世界知识, pinyin: Shìjiè Zhīshì).[9][10][11]
Premis
Selecció d'obres
- (1997) Het lelietheater
- (1998) Brief aan mijn lezers
- (1999) Het tedere kind
- (2001) Het Witte Feest
- (2001) Seringendroom
- (2002) Het Rode Feest
- (2004) Bedwelmd
- (2007) Heldere Maan
- (2010) Wilde rozen
- (2010) Lotusvingers
- (2012) Nederland, wo ai ni
- (2013) Zomervolliefde
- (2014) Adam en Eva in Xina
- (2014) Posthumous
- (2015) Levenlangverliefd
Referències
- ↑ Yue, Tao. «Fiction is philosophy: interview with Lulu Wang». IIAS Newsletter, 2007. Arxivat de l'original el 31 de gener de 2015. [Consulta: 7 abril 2016].
- ↑ Howell i Taylor, 2003, p. 161.
- 1 2 «Gouden Ezelsoor» (en neerlandés). Grafische Cultuurstichting. Arxivat de l'original el 2021-03-02. [Consulta: 7 abril 2016].
- 1 2 «I Premiati del Quarantesimo Premio Nonino» (en italiano). Nonino. Arxivat de l'original el 27 de febrer de 2015. [Consulta: 7 abril 2016].
- ↑ «Il Premio Nonino per Salisburgo alla scrittrice cinese Lulu Wang» (en italià). Corriere della Sera, 1999.
- ↑ Louwerse, 2007, p. 125.
- ↑ Idema, 2013, p. 202.
- ↑ Post, Hans Maarten «Lulu Wang keert terug naar haar jeugd» (en neerlandés). Het Nieuwsblad, 20-08-2010 [Consulta: 7 abril 2016].
- ↑ Schwartz, John Burnham «Mao's Summer Camp». The New York Times, 10-09-2000 [Consulta: 7 abril 2016].
- ↑ «Lulu Wang». Meuse Rhine Journal, 09-07-2013. Arxivat de l'original el 2 d'abril de 2015. [Consulta: 7 abril 2016].
- ↑ Gijselhart, Jeroen. «)Nieuwe reeks: Lulu Wang over haar cultuurshock in Nederland]» (en neerlandés). f then is now, 2013. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 9 gener 2020].
- ↑ Paridon, Elsbeth van. «Cultural ambassador Lulu Wang». China.org.cn, l'1 abril 2014. [Consulta: 7 abril 2016].
Bibliografia
- Howell, Robert B.; Taylor History in Dutch Studies. University Press of America, 1 de gener de 2003. ISBN 978-0-7618-2567-8.
- Idema, Wilt L. Chinese Studies in the Netherlands: Past, Present and Future. BRILL, 11 de desembre de 2013. ISBN 978-90-04-26312-3.
- Louwerse, Henriette. Homeless Entertainment: On Hafid Bouazza's Literary Writing. Peter Lang, 2007. ISBN 978-3-03911-333-0.
- T'Sjoen, Yves. De zwaartekracht overwonnen : dossier over 'allochtone' literatuur. Academia Press, 2004. ISBN 978-90-382-0692-9.
- Weststeijn, Willem G. Dutch Contributions 1998, Literature. Rodopi, 1 de gener de 1999. ISBN 90-420-0715-X.