Macroom

Plantilla:Infotaula geografia políticaMacroom
Maigh Chromtha (ga) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusassentament humà Modifica el valor a Wikidata
Lloc
 51° 54′ 16″ N, 8° 57′ 25″ O / 51.904354°N,8.956947°O / 51.904354; -8.956947
EstatIrlanda
ProvínciaMunster
Comtatcomtat de Cork Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície21,55 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1 m Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webmacroom.ie Modifica el valor a Wikidata

Macroom (en irlandès Maigh Chromtha o "planada torta") és una ciutat d'Irlanda, al comtat de Cork, a la província de Munster. Es troba als marges del riu Sullane i un kilòmetre i mig al sud es troba la reserva natural de Gearagh, força important per la seva diversitat biològica.

Història

El territori és ple de dolmens, cercles de pedra i fiadh fulacht i durant l'època precristiana hi tenien lloc convencions bàrdiques dels druides de Munster.[1]

Les primeres referències de la ciutat daten del segle VI quan la vila era coneguda com a Achad Dorbchon i formava part del regne de Muscraighe Mitine.[2] Aleshores el clan dominant a Munster era la dinastia Eóganachta, mentre que la tribu dels Uí Floinn era el clan local predominant, que construí una fortificació a Achad Dorbchon per substituir Raithleann com a capital de Muskerry.

El reialme fou envaït per Murcheatach Uí Briain i Richard de Cogan en 1201 i 1207 respectivament, però finalment fou la família MacCarthy, qui ocupà el castell fins a final del segle xvii. Al segle XIV Achad Dorbchon fou acceptada com a capital de la baronia de Muskerry i esdevingué un important centre comercial i religiós.[3]

La ciutat començà a créixer durant el segle XVI arran de l'augment dels molins. Això va fer que el 1620 els MacCarthy organitzessin fires i mercats al voltant del castell i encoratjaren la colonització per tal de fomentar l'agricultura i les tècniques industrials a l'àrea, de tal manera que a mitjan segle xvii un terç de la població de Macroom eren colons anglesos.[4] Les famílies protestants introduïren la indústria de la mantega, el conreu intensiu i noves tècniques agràries.

Cap al 1650 va tenir lloc la batalla de Macroom com a part de la conquesta d'Irlanda per Oliver Cromwell. El bisbe Boetius McEgan defensà el castell contra les forces angleses, però fou fet presoner i penjat a Carrigadrohid.[5]

Cap al 1750 la ciutat tenia 134 edificis i 300 famílies, en una proporció entre catòlics i protestants de sis a un. El castell passaria a ser propietat de l'almirall sir William Penn, pare de William Penn (fundador de Pennsilvània) , que hi va passar la seva infantesa. En honor seu, l'estat de Pennsilvània en va rebre el nom.

Durant la guerra angloirlandesa (1919-1921) Macroom fou la base a Cork de la Divisió Auxiliar Britànica. El 1920 hi ocorregué l'emboscada de Kilmichael en què 17 auxiliars van morir a la carretera entre Macroom i Dunmanway en un enfrontament amb l'IRA local dirigit per Tom Barry. El maig de 1922, entre la signatura del Tractat Angloirlandès i la Guerra Civil Irlandesa, quatre soldats foren segrestats i executats.[6] El castell de Macroom fou cremat fins a cinc vegades, l'última el 18 d'agost de 1922 després de l'evacuació de les tropes auxiliars britàniques de la vila. Les forces antitractat, dirigides per Erskine Childers i Frank O'Connor s'havien retirat de Cork a Macroom i cremaren el castell abans de deixar la vila. Mícheál Ó Coileáin fou assassinat el 1922 ien una emboscada vora Béal na Bláth.

El 1924 el castell i les possessions foren lliurades a la vila per Lady Ardilaun, una descendent dels caps McCarthy i vídua de Lord Ardilaun.

Galeria d'imatges

Bibliografia

  • Hart, Peter M. The I.R.A. and Its Enemies: Violence and Community in Cork, 1916-1923. Oxford: Clarendon Press, 1999
  • Ring, Denis Paul. A Historical Geography of Macroom C.500-1995. Castle House Publications, 1995.

Referències

  1. ↑ "History of Macroom". apieceofireland.com. Consultat el 19 de març de 2007.
  2. ↑ Ring, 31
  3. ↑ Ring, 80
  4. ↑ Ring, 105
  5. ↑ "Macroom Castle". Failte Ireland, 2004. Consultat el 19 de març de 2007.
  6. ↑ «Debate on soldiers' disappearance, July 1922». Arxivat de l'original el 2012-12-24. [Consulta: 14 abril 2013].

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.