Mahmood Mamdani

Plantilla:Infotaula personaMahmood Mamdani
Imatge
(2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 abril 1946 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Bombai Modifica el valor a Wikidata
ReligióXiïsme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Harvard - Philosophiæ doctor (–1975)
Universitat de Pittsburgh
Escola Fletcher de Dret i Diplomàcia Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiKarl Deutsch Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAfricanisme, ciències polítiques i antropologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióantropòleg, escriptor, professor universitari, politòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colúmbia
Universitat de Dar es Salaam
Universitat de Ciutat del Cap
Universitat de Makerere Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMira Nair (1991–) Modifica el valor a Wikidata
FillsZohran Mamdani Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0541052 TMDB (persona): 2340238 Goodreads (autor): 37458
X: mm1124 Modifica el valor a Wikidata

Mahmood Mamdani FBA (23 d'abril de 1946) és un antropòleg, acadèmic i comentarista polític ugandès. Des del novembre de 2025 és el professor Herbert Lehman de Govern i professor d'antropologia, ciències polítiques i estudis africans a la Universitat de Colúmbia. També és rector de la Universitat Internacional de Kampala a Uganda i professor honorari al Centre d'Estudis Africans de la Universitat de Ciutat del Cap.

Anteriorment, va ser director del Makerere Institute of Social Research (MISR) a Kampala, Uganda, des del 2010 fins al 2022. Mamdani s'especialitza en l'estudi de la política africana i internacional, el colonialisme i el postcolonialisme, i la política de producció de coneixement. Està casat amb la cineasta Mira Nair. Ell i Nair són els pares de l'alcalde de la ciutat de Nova York, Zohran Mamdani.

Primers anys de vida i educació

Mahmood Mamdani va néixer el 23 d'abril de 1946 a Bombai, Índia (actualment Mumbai), l'any abans del final del Raj britànic.[1][2] Es va criar a Kampala, Uganda,[3][4] com a part de la diàspora índia al sud-est d'Àfrica. Els seus dos pares, una parella musulmana gujarati, van néixer i créixer al territori britànic de Tanganyika (actual Tanzània). La parella es va traslladar a Bombai mentre el seu pare hi estudiava a la universitat.[5][6] La família va tornar a Dar es Salaam, Tanganyika, quan Mamdani tenia dos anys, i es va traslladar a Uganda quan en tenia cinc o sis.[5]

En aquella època, Uganda estava segregada racialment, incloent-hi on vivia la gent, les escoles, les mesquites i les zones de jocs infantils. Per a la seva educació primària, Mamdani va assistir primer a una madrasa i després a l'escola primària governamental índia.[5] Va créixer parlant gujarati, urdú i suahili. Va començar a estudiar anglès a sisè de primària.[5] Després de l'escola secundària, va assistir a l'Old Kampala Senior Secondary School, on va ser secretari del club de física Do-it-Yourself.[7]

Mamdani va ser un dels 23 estudiants ugandesos del grup de 1963 del Pont Aeri Kennedy, un programa de beques finançat pels Estats Units que va portar centenars d'⁣africans orientals a universitats dels Estats Units i el Canadà entre 1959 i 1963.[8][9] Mamdani es va graduar amb una llicenciatura en arts a la Universitat de Pittsburgh el 1967.[2]

Va ser un dels molts estudiants del nord dels Estats Units que van fer el viatge en autobús cap al sud, a Montgomery, Alabama, organitzat pel Comitè Coordinador d'Estudiants Noviolents, el març de 1965, per participar en el moviment pels drets civils. Això va ser durant l'època de les marxes de Selma a Montgomery, però de manera diferent. Va ser empresonat durant la marxa i se li va permetre fer una trucada telefònica. Mamdani va trucar a l'ambaixador d'Uganda a Washington D. C. per demanar ajuda. L'ambaixador li va preguntar per què estava "interferint en els afers interns d'un país estranger", a la qual cosa va respondre dient que no es tractava d'un afer intern sinó d'una lluita per la llibertat i que ells també havien aconseguit la seva llibertat l'any passat.[10] Poc després, Mamdani va saber de l'obra de Karl Marx a través d'una visita de l'FBI.[11]

Va estudiar a la Fletcher School of Law and Diplomacy de la Tufts University i es va graduar el 1968 amb un màster en ciències polítiques i un màster en dret i diplomàcia el 1969. Va obtenir el doctorat en govern a la Universitat Harvard el 1974, sota la direcció de Karl Deutsch.[12] La seva tesi es va titular Politics and Class Formation in Uganda (Política i formació de classes a Uganda).[13][14]

Carrera professional

Mamdani va tornar a Uganda a principis de 1972 i va ser contractat per la Universitat Makerere de Kampala com a assistent docent, alhora que duia a terme la seva recerca doctoral. Ell i la majoria dels asiàtics van ser expulsats més tard aquell mateix any pel dictador ugandès Idi Amin a causa de la seva ètnia; Amin tenia la intenció de recuperar negocis i propietats. Mamdani va deixar Uganda per anar a un camp de refugiats al Regne Unit a principis de novembre.[15]

Va deixar Anglaterra a mitjans de 1973 després de ser reclutat per la Universitat de Dar es Salaam a Tanzània.[10][16][17] A Dar es Salaam, va completar l'escriptura de la seva tesi doctoral. Va ser actiu amb grups anti-Amin. El 1979, va assistir a la Conferència de Moshi com a observador. Va tornar a Uganda després que Amin fos enderrocat després de la Guerra entre Uganda i Tanzània el 1979.[18][17] Durant aquest període, va treballar com a becari a la Conferència d'Esglésies de Tota l'Àfrica, una aliança cristiana ecumènica amb seu a Nairobi, Kenya, treballant a l'oficina de Kampala de l'Església d'Uganda.[19]

Des del 1980 fins al 1993 va tornar a treballar a la Universitat de Makerere.[17][19] El 1984, mentre assistia a una conferència a Dakar, Senegal, va perdre l'apàtrida després que el govern de Milton Obote li retirés la ciutadania ugandesa a causa de les seves crítiques a les polítiques.[20] Va tornar a Dar es Salaam. Després que Obote fos deposat per segona vegada, Mamdani va tornar a Uganda el juny de 1986.[9]

Va ser el director fundador del Centre for Basic Research (CBR), la primera organització de recerca no governamental d'Uganda, on va treballar de 1987 a 1996.[21][16][22]

També va ser professor visitant a la Universitat de Durban - Westville a Sud-àfrica (de gener a juny de 1993), al Museu i Biblioteca Memorial Nehru de Nova Delhi (de gener a juny de 1995) i a la Universitat de Princeton (1995–96).[23]

El 1996, va ser nomenat titular inaugural de la càtedra AC Jordan d'estudis africans a la Universitat de Ciutat del Cap,[24] i a principis de 1997 va esdevenir director del Centre d'Estudis Africans (CAS).[25] Va marxar després de tenir desacords amb el professorat (majoritàriament blanc) sobre l'esborrany del seu programa d'estudis per a un curs bàsic sobre Àfrica anomenat "Problematitzant Àfrica".[26][16] Mamdani, que va qualificar el programa d'estudis actual com a "estudis bantus" (en referència a l'educació dels negres sota el règim de l'apartheid)[16] va ser suspès i finalment va dimitir.[27] "L'afer Mamdani" continua sent esmentat en els debats sobre la descolonització de l'educació superior. Més tard va dir que no era cap amargor personal, i que tenia moltes relacions duradores des de la seva època allà. Va dir que es tractava de diferències de perspectiva, en particular l'estructura del currículum pel que fa a l'estudi de Sud-àfrica com a país africà. Més tard (2018) va ser reincorporat com a professor honorari molt apreciat.[a][25]

El 1999, Mamdani va ser nomenat director de l'Institut d'Estudis Africans de la Universitat de Colúmbia, càrrec que va ocupar fins al 2004.[25] Des de llavors (a partir del 2025) hi ha continuat ensenyant.[28]

Va ser director de l'Institut Makerere de Recerca Social (MISR) a Kampala, Uganda, des del 2010 fins al 2022.[29][30][17]

A November 2025 he is the Herbert Lehman Professor of Government and a professor of anthropology, political science, and African studies at Columbia University.[17]

També és rector de la Universitat Internacional de Kampala a Uganda.[31][32]

Recerca i escriptura

Mamdani s'especialitza en l'estudi de la política africana i internacional, el colonialisme i el postcolonialisme, i la política de producció de coneixement. Les seves obres exploren la intersecció entre política i cultura, un estudi comparatiu del colonialisme des del 1452, la història de la guerra civil i el genocidi a l'Àfrica, la Guerra Freda i la Guerra contra el Terror, i la història teòrica dels drets humans.[33]

La seva recerca a partir del 2016 va prendre "com a punt de partida el seu llibre de 1996, Citizen and Subject: Contemporary Africa and the Legacy of Colonialism".[34] En aquest llibre, argumentava que l'estat postcolonial no es pot entendre sense una anàlisi clara de l'estat colonial institucional. La naturalesa de l'estat colonial a l'Àfrica era una resposta al dilema de la "qüestió nativa" i argumentava que prenia la forma d'un "Estat bifurcat".[35] Aquest es caracteritzava, d'una banda, pel "govern directe", que era una forma de "poder civil urbà" i se centrava en l'exclusió dels nadius de les llibertats civils garantides als ciutadans de la societat civil,[36] i, d'altra banda, pel govern indirecte, que era de naturalesa rural i implicava la incorporació dels "nadius" a un "ordre consuetudinari imposat per l'estat" aplicat per una "autoritat tribal rural", que ell anomenava "despotisme descentralitzat".[36] Aquest estat tenia una «cara de Janus» i «contenia una dualitat: dues formes de poder sota una única autoritat hegemònica».[36] En l'àmbit postcolonial, l'esfera urbana estava fins a cert punt desracialitzada, però la rural va romandre subjecta a un control quasi colonial, ja fos a mans de governants conservadors, als quals proporcionava la seva pròpia base de poder, o de radicals amb projectes autoritaris centralitzats.[37] D'aquesta manera, ambdues experiències van reproduir «una part del llegat dual de l'estat bifurcat i van crear la seva pròpia versió distintiva del despotisme».[38] Mamdani va analitzar estudis de casos històrics a Sud-àfrica i Uganda per argumentar que el domini colonial va aprofitar possibilitats autoritàries, els llegats de les quals sovint persisteixen després de la independència.[39] Desafiant les percepcions convencionals de l'apartheid a Sud-àfrica com a excepcional, argumenta que l'apartheid era la forma genèrica d'una colònia europea a l'Àfrica, que abastava aspectes de govern indirecte i associació.[40]

En el seu llibre del 2004 Good Muslim, Bad Muslim: America, the Cold War, and the Roots of Terror, Mamdani va dir que els terroristes suïcides haurien de ser reconeguts «com una categoria de soldat» i que s'haurien d'«entendre com una característica de la violència política moderna en lloc d'estigmatitzar-los com una marca de barbàrie».[41] Un acadèmic va dir que això no era una defensa dels atemptats suïcides amb bombes, sinó una anàlisi que culpava les «decisions de política exterior dels EUA, especialment durant la Guerra Freda», de «crear les condicions en què l'islamisme militant i la violència política⁣» van prosperar.[42]

Els seus assajos han aparegut a la London Review of Books i altres publicacions.[43] Segons CAS, els textos de Mamdani "han estat lectures bàsiques per a estudis de grau i postgrau a la UCT i molt més enllà sobre els principals debats sobre l'estudi de la història i la política africanes, explorant la intersecció entre política i cultura, estudis comparatius del colonialisme, guerres civils i estat, i genocidi a l'Àfrica".[25]

Altres activitats

De 1998[17] o 1999 a 2002, Mamdani va exercir com a president del Consell per al Desenvolupament de la Recerca en Ciències Socials a l'Àfrica.[16]

El desembre de 2001, va pronunciar un discurs sobre "Donant sentit a la violència a l'Àfrica postcolonial" al Simposi del Centenari del Nobel a Oslo, Noruega.[44]

El maig de 2011, durant les protestes de la plaça Tahrir al Caire, Egipte, Mamdani va ser convidat a fer una xerrada a la Universitat Americana del Caire. Dirigint-se a estudiants de la Universitat de KwaZulu-Natal a Sud-àfrica el 2012, va comparar això amb la revolta de Soweto de 1976.[45]

L'octubre de 2011, Mamdani (juntament amb Rhoda Ann Kanaaneh) va ser la ponent principal a la conferència nacional inaugural d'Estudiants per la Justícia a Palestina.[46][47]

El 2017 va ser convidat a impartir la conferència commemorativa TB Davie sobre llibertat acadèmica a la Universitat de Ciutat del Cap, i la seva xerrada, titulada "Descolonitzar la universitat postcolonial", va generar molt debat.[25][27]

Des del desembre de 2017 fins al març de 2018, Mamdani va exercir com a professor titular de la càtedra Rajni Kothari al Centre for the Study of Developing Societies de Delhi, Índia. Després de finalitzar el seu mandat, el 4 d'abril de 2018 va pronunciar la conferència anual de la càtedra Rajni Kothari, titulada "Pensant en la justícia a través de l'experiència d'Àfrica al segle XX".[22]

Reconeixement

El 2008, en una enquesta oberta en línia, Mamdani va ser votat com el novè "més alt intel·lectual públic" del món a la llista dels 100 millors intel·lectuals públics de la revista Prospect (Regne Unit) i Foreign Policy (EUA).[48][49]

El juliol de 2017, Mamdani va ser elegit membre corresponent de la British Academy (FBA), l'acadèmia nacional d'humanitats i ciències socials del Regne Unit.[50]

El 28 de maig de 2018 (Dia d'Àfrica), Mamdani va ser nomenat professor honorari al Centre d'Estudis Africans de la Universitat de Ciutat del Cap. El director del CAS, Lungisile Ntsebeza, va qualificar el nomenament d'"institucionalment històric" i important en el procés de descolonització de la universitat des de les protestes estudiantils "Rhodes Must Fall" del març de 2015. Nombrosos líders estudiantils havien assenyalat la rellevància de l'estudi de Mamdani i, a la llum d'això, la UCT faria canvis fonamentals en els seus plans d'estudis.[25][16][51]

Premis i nominacions

  • 1997: Herskovits Prize for Citizen and Subject: Contemporary Africa and the Legacy of Colonialism[16]
  • 1999: University of Cape Town Book Award for Citizen and Subject: Contemporary Africa and the Legacy of Colonialism[52]
  • 2009: GDS Eminent Scholar Award from the International Studies Association[53]
  • 2011: Lenfest Distinguished Faculty Award[54]
  • 2012: Scholar of the Year at the 2nd Annual African Diaspora Awards for his immense contribution to African Scholarship[55]
  • 2012: Ugandan Diaspora Award 2012[21]
  • 2021: Neither Settler Nor Native: The Making and Unmaking of Permanent Minorities (2020), shortlisted for the British Academy Book Prize for Global Cultural Understanding, and as "World History Finalist" by Association of American Publishers Awards for Professional and Scholarly Excellence (PROSE Awards)[17]

Títols honorífics

Vida personal

Mamdani es va casar amb Mira Nair, una directora i productora de cinema índia establerta als Estats Units, el 1991. Es van conèixer per primera vegada a Nairobi, Kenya, i després de nou a Kampala, Uganda, el 1989 quan Nair estava fent investigacions per a la seva pel·lícula, Mississippi Masala.[60][9] Es van casar el 1991. A 2025 Mamdani i Nair viuen al barri de Morningside Heights a Manhattan, a prop de la Universitat de Colúmbia.[28][61]

L'únic fill de Mamdani i Nair, Zohran Mamdani, va néixer a Kampala el 1991. El 1996 la família es va traslladar a Ciutat del Cap, Sud-àfrica, perquè Mamdani assumís el càrrec de cap del programa d'estudis africans a la Universitat de Ciutat del Cap, i hi va viure durant uns tres anys.[60]

Cap al 1999 es van traslladar als Estats Units i es van establir a Nova York.[60] Zohran es va convertir en polític i és l'alcalde electe de la ciutat de Nova York des del 4 de novembre de 2025, després d'haver estat membre de l'Assemblea de l'Estat de Nova York des del 2021.[62][63][64] La seva campanya per ser elegit va comptar amb el suport dels seus pares.[28]

Bibliografia

Llibres

  • The Myth of Population Control: Family, Class and Caste in an Indian Village (1972)
  • From Citizen to Refugee: Ugandan Asians Come to Britain (1973)[65]
  • Politics and Class Formation in Uganda (1976)[66]
  • Imperialism and Fascism in Uganda (1984)[67]
  • Academic Freedom in Africa (1994)
  • Citizen and Subject: Contemporary Africa and the Legacy of Late Colonialism (1996)[68]
  • When Victims Become Killers: Colonialism, Nativism and Genocide in Rwanda (2001)[69]
  • Understanding the Crisis in Kivu[70]
  • Good Muslim, Bad Muslim: America, the Cold War and the Roots of Terror (2004)[71]
  • Scholars in the Marketplace. The Dilemmas of Neo-Liberal Reform at Makerere University, 1989–2005 (2007)[72]
  • Saviors and Survivors: Darfur, Politics, and the War on Terror (2009)[73]
  • Define and Rule: Native as Political Identity (The W.E.B. DuBois Lectures) (2012)[74]
  • Neither Settler nor Native: The Making and Unmaking of Permanent Minorities (2020)
  • Slow Poison: Idi Amin, Yoweri Museveni, and the Making of the Ugandan State (2025)

Assajos recollits

  • Beyond Rights Talk and Culture Talk: Comparative Essays on the Politics of Rights and Culture (2000)[75]

Volums editats

  • Uganda Studies in Labour (Codesria Book Series) (1968)[76]

Altres obres

  • Studies in Labor Markets (National Bureau of Economic Research Universities-National Bureau Conference Ser)
  • African Studies in Social Movements and Democracy (Actes-Sud Papiers)

Vegeu també

  • Indis a l'àrea metropolitana de la ciutat de Nova York

Notes

  1. ↑ Mamdani digué després "Vaig ser un ferm crític de la tendència dominant de l'època a la UCT, que considerava l'experiència sud-africana com a excepcional. No vaig argumentar que Sud-àfrica fos igual que qualsevol altre país africà, però sí que vaig insistir en una comprensió comparativa de l'experiència africana com a necessària si els estudiants volien estudiar la història de Sud-àfrica com una variant dins del context més ampli del colonialisme i el postcolonialisme a l'Àfrica". Segons el director del CAS Ntsebeza el 2018, "el curs bàsic d'Estudis Africans que va defensar... es va implementar amb èxit com a curs bàsic a nivell de postgrau en Estudis Africans, i molts dels temes de la seva beca s'han introduït a la reeixida especialització en Estudis Africans fonamentals que es va implementar per primera vegada el 2017.".[25]

Referències

  1. ↑ «Mahmood Mamdani education and career path: How Zohran Mamdani’s father built a legacy of revolution through ideas and exile». The Times of India, 25-06-2025.
  2. 1 2 «Pr. Mahmood Mamdani (1998-2002)» (en anglès americà). Council for the Development of Social Science Research in Africa. [Consulta: 13 juliol 2025].
  3. ↑ Mamdani, Mahmood. «Mahmood Mamdani on Uganda». Africa is a Country, 23-02-2021. [Consulta: 7 novembre 2025].
  4. ↑ «Permanent Minorities and the Politics of Survivors: A conversation with Mahmood Mamdani» (en anglès). [Consulta: 7 novembre 2025].
  5. 1 2 3 4 Chen, Kuan-Hsing; Gao, Shiming; Tang, Xiaolin «The formation of an African intellectual: an interview with Mahmood Mamdani». Inter-Asia Cultural Studies, 17, 3, 02-07-2016, p. 456–480. DOI: 10.1080/14649373.2016.1218676. ISSN: 1464-9373.
  6. ↑ Muhoozi, Mourice. «Meet Uganda’s most Iconic academician, Prof. Mahmood Mamdani» (en anglès britànic), 06-03-2022. [Consulta: 7 novembre 2025].
  7. ↑ «Uganda: Buganda And Uganda At Crossroads». AllAfrica. Arxivat de l'original el 26 August 2009. [Consulta: 13 juliol 2025].
  8. ↑ Shachtman, Tom. Airlift to America: how Barack Obama, Sr., John F. Kennedy, Tom Mboya, and 800 East African students changed their world and ours. Nova York: St. Martin's Press, 2009. ISBN 978-0-312-57075-0.
  9. 1 2 3 Sen, Manjula. «She interviewed me, we fell in love almost instantly», 25-01-2009. Arxivat de l'original el 2 February 2009. [Consulta: 21 març 2013].
  10. 1 2 Mamdani, Mahmood. «The Asian question again: A reflection». New Vision (Uganda), 28-04-2007. [Consulta: 21 març 2013].
  11. ↑ «In Conversation with Mahmood Mamdani» (en anglès), 15-07-2013. [Consulta: 7 novembre 2025].
  12. ↑ Mamdani, Mahmood. Politics and class formation in Uganda. Nova York: Monthly Review Press, 1976. ISBN 978-0-85345-378-9.
  13. ↑ Mamdani, Mahmood. Politics and class formation in Uganda. Nova York: Monthly Review Press, 1976. ISBN 978-0-85345-378-9.
  14. ↑ Allen, Judith Van; Mamdani, Mahmood; Shivji, Issa G. Contemporary Sociology, 6, 6, 11-1977, p. 702. DOI: 10.2307/2066367. ISSN: 0094-3061. JSTOR: 2066367.
  15. ↑ Mamdani, Mahmood «The Asian Question» (en anglès). London Review of Books, 44, 19, 06-10-2022. ISSN: 0260-9592.
  16. 1 2 3 4 5 6 7 «Professor Mamdani rejoins UCT». Centre for African Studies, UCT, 28-05-2018. Arxivat de l'original el 7 November 2025. [Consulta: 7 novembre 2025].
  17. 1 2 3 4 5 6 7 «Mahmood Mamdani». Department of Anthropology. [Consulta: 7 novembre 2025].
  18. ↑ McCormack, Pete. «Interview with Mahmood Mamdani». petemccormack.com, 17-10-2005. [Consulta: 21 març 2013].
  19. 1 2 Mamdani, Mahmood «The Asian Question» (en anglès). London Review of Books, 44, 19, 06-10-2022. ISSN: 0260-9592.
  20. ↑ Kagolo, Francis. «Prof. Mamdani to be honoured among Africa's best». New Vision, 08-02-2012. [Consulta: 21 març 2013].
  21. 1 2 «Professor Mahmood Mamdani, Uganda's Leading Political Scholar & recipient Ugandan Diaspora Award 2012». ugandandiaspora.com, 29-11-2012. Arxivat de l'original el 1 May 2021. [Consulta: 21 març 2013].
  22. 1 2 «Mahmood Mamdani». CSDS, 04-04-2018. Arxivat de l'original el 4 October 2025. [Consulta: 7 novembre 2025].
  23. ↑ Vance, Dara. «UK Committee on Social Theory Hosts Mahmood Mamdani». UKNow, 20-11-2015. [Consulta: 8 setembre 2025].
  24. ↑ «UCT in war over 'bantu education'», 11-03-2011. [Consulta: 22 març 2013].
  25. 1 2 3 4 5 6 7 «Mamdani returns to UCT centre as honorary professor». University World News, 01-06-2018. Arxivat de l'original el 2 octubre 2023. [Consulta: 7 novembre 2025].
  26. ↑ Mamdani, Mahmood Social Dynamics, 24, 2, 01-06-1998, p. 63–75. DOI: 10.1080/02533959808458649. ISSN: 0253-3952.
  27. 1 2 Davis, Rebecca. «Mahmood Mamdani: Sixteen years on, UCT’s old nemesis returns to talk decolonisation». Daily Maverick, 23-08-2017. [Consulta: 7 novembre 2025].
  28. 1 2 3 Haag, Matthew. «The Parents Who Helped Shape Zohran Mamdani's Politics». The New York Times, 27-06-2025. Arxivat de l'original el 7 October 2025. [Consulta: 7 novembre 2025].
  29. ↑ «Profile: Mahmood Mamdani». Makerere University. [Consulta: 18 març 2013].
  30. ↑ Agaba, John. «Mamdani talks about his research legacy and work at Makerere». University World News. [Consulta: 22 maig 2022].
  31. ↑ «Profile: Mahmood Mamdani». Kampala International University. [Consulta: 24 agost 2020].
  32. ↑ "Kampala International University (KIU) Appoints Prof. Mahmood Mamdani as Chancellor". Nota de premsa.
  33. ↑ Sneh, Itai Nartzizenfield. The Future Almost Arrived: How Jimmy Carter Failed to Change U.S. Foreign Policy. Peter Lang, 2008, p. 169. ISBN 9780820481852.
  34. ↑ «Mahmood Mamdani | Department of Political Science». polisci.columbia.edu. [Consulta: 21 gener 2016].
  35. ↑ Mamdani, Mahmood. Citizen and Subject: Contemporary Africa and the Legacy of Late Colonialism, 1 January 1996, p. 15–16. ISBN 9780852553992.
  36. 1 2 3 Mamdani, Mahmood. Citizen and Subject: Contemporary Africa and the Legacy of Late Colonialism, 1 January 1996, p. 18. ISBN 9780852553992.
  37. ↑ Clapham, Chris Royal Institute of International Affairs, 73, 1997, p. 606.
  38. ↑ Mamdani, Mahmood. Citizen and Subject: Contemporary Africa and the Legacy of Late Colonialism, 1 January 1996. ISBN 9780852553992.
  39. ↑ Mamdani, Mahmood. Citizen and Subject: Contemporary Africa and the Legacy of Late Colonialism, 1 January 1996, p. 37. ISBN 9780852553992.
  40. ↑ Mamdani, Mahmood. Citizen and Subject: Contemporary Africa and the Legacy of Late Colonialism, 1 January 1996, p. 16–18. ISBN 9780852553992.
  41. ↑ «Zohran Mamdani's father's remark about suicide bombers comes under scrutiny» (en anglès). Newsweek, 11-07-2025. [Consulta: 12 juliol 2025].
  42. ↑ Murray, Conor. «Mahmood Mamdani's Work Does Not Advocate Violence, Expert Says» (en anglès). Forbes, 11-07-2025. [Consulta: 12 juliol 2025].
  43. ↑ Mamdani, Mahmood. «Mahmood Mamdani» (en anglès britànic). London Review of Books. [Consulta: 8 setembre 2025].
  44. ↑ «Speech by Dr. Mahmood Mamdani: "Making Sense of Violence in Postcolonial Africa"». Nobel Prize, 06-12-2001. [Consulta: 24 març 2013].
  45. 1 2 «Address on Receiving an Honorary Doctorate at the University of Kwazulu Natal». Columbia University, 24-04-2012. [Consulta: 21 març 2013].
  46. ↑ Silver, Carly. «Reporting live from the first-ever SJP National Conference» (en anglès americà). New Voices, 16-10-2011. [Consulta: 8 setembre 2025].
  47. ↑ Nathan-Kazis, Josh. «Pro-Palestinian Student Activists Plan First National Conference» (en anglès). The Forward, 11-10-2011. [Consulta: 8 setembre 2025].
  48. ↑ «The 2008 List». Prospect Magazine (UK) / Foreign Policy (US), 2008. Arxivat de l'original el 30 September 2009.
  49. ↑ Foreign Policy, 167, 2008, p. 54–57. ISSN: 0015-7228. JSTOR: 25462318.
  50. ↑ «Elections to the British Academy celebrate the diversity of UK research». British Academy, 02-07-2017. [Consulta: 29 juliol 2017].
  51. ↑ «Prof Mahmood Mamdani». Faculty of Humanities. Arxivat de l'original el 4 Oct 2025. [Consulta: 7 novembre 2025].
  52. ↑ «UCT Book Award». University of Cape Town. Arxivat de l'original el 4 April 2013. [Consulta: 21 març 2013].
  53. ↑ «GDS Eminent Scholar Award Past Recipients». www.isanet.org. [Consulta: 16 gener 2019].
  54. ↑ «Professor Mahmood Mamdani Recognized with Lenfest Award». School of International and Public Affairs, Columbia University, 15-04-2011. Arxivat de l'original el 21 December 2012. [Consulta: 21 març 2013].
  55. ↑ «Prof. Mamdani Is To Be Honored As "Scholar of the Year" At The Annual African Diaspora Awards NYC». MISR, 19-11-2012. [Consulta: 21 març 2013].
  56. ↑ «Mahmood Mamdani conferred with an honorary doctorate». University of Johannesburg, 01-05-2010. Arxivat de l'original el 21 April 2013. [Consulta: 21 març 2013].
  57. ↑ «Speech delivered by Professor Prof Mahmood Mamdani at the University of Johannesburg, South Africa». CODESRIA, 25-05-2010. Arxivat de l'original el 1 May 2021. [Consulta: 21 març 2013].
  58. ↑ «Remarks on receipt of Honorary Doctorate at Addis Ababa University». CODESRIA, 24-07-2010. Arxivat de l'original el 1 May 2021. [Consulta: 21 març 2013].
  59. ↑ «Media Statement: UKZN To honour leading South Africans and women graduates excel» (MS Word). University of KwaZulu-Natal, 12-04-2012. Arxivat de l'original el 5 March 2016. [Consulta: 21 març 2013].
  60. 1 2 3 Lahr, John «Whirlwind» (en anglès). The New Yorker, 02-12-2002. ISSN: 0028-792X.
  61. ↑ «The High-Profile Parents Who Shaped an Upstart». , 29-06-2025.
  62. ↑ Kitunzi, Yahudu. «Mamdani's mayoral goal puts Uganda on the map». Monitor, 07-06-2025. Arxivat de l'original el June 9, 2025. [Consulta: 7 juny 2025].
  63. ↑ Marcelo, Philip. «Who is Zohran Mamdani? State lawmaker seeks to become New York City's first Muslim and Indian American mayor». AP News, 25-06-2025. [Consulta: 27 juny 2025].
  64. ↑ Muhumuza, Rodney. «In Uganda, where Zohran Mamdani was born, NYC mayoral hopeful is recalled with pride» (en anglès). AP News, 03-11-2025. [Consulta: 5 novembre 2025].
  65. ↑ Mamdani, Mahmood. From Citizen to Refugee: Uganda Asians Come to Britain. Second. Pambazuka Press, 2011. ISBN 9781906387570.
  66. ↑ Mamdani, Mahmood. Politics and Class Formation in Uganda. Monthly Review Press, 1976. ISBN 9780853453789.
  67. ↑ Mamdan, Mohamad. Imperialism and Fascism in Uganda. Africa World Press, 1984. ISBN 9780865430297.
  68. ↑ Mamdani, Mahmood. Citizen and Subject: Contemporary Africa and the Legacy of Late Colonialism. Princeton University Press, 1996. ISBN 9780691027937.
  69. ↑ Mamdani, Mahmood. When Victims Become Killers (en anglès). Princeton University Press, 28 January 2020. DOI 10.1515/9780691193830. ISBN 978-0-691-19383-0.
  70. ↑ «African Books Collective: Understanding the Crisis in Kivu». www.africanbookscollective.com. [Consulta: 22 maig 2022].
  71. ↑ Mamdani, Mahmood American Anthropologist, 104, 3, 2002, p. 766–775. DOI: 10.1525/aa.2002.104.3.766. ISSN: 0002-7294. JSTOR: 3567254.
  72. ↑ Mamdani, Mahmood. Scholars in the Marketplace. The Dilemmas of Neo-Liberal Reform at Makerere University, 1989-2005. Codesria, 2007. ISBN 9782869782013.
  73. ↑ «Saviors and Survivors by Mahmood Mamdani: 9780385525961 | PenguinRandomHouse.com: Books» (en anglès americà). PenguinRandomhouse.com. [Consulta: 22 maig 2022].
  74. ↑ «Define and Rule — Mahmood Mamdani» (en anglès). Harvard University Press. [Consulta: 22 maig 2022].
  75. ↑ Mamdani, Mahmood. Beyond Rights Talk and Culture Talk: Comparative Essays on the Politics of Rights and Culture (en anglès). St. Martin's Press, 2000. ISBN 978-0-312-23498-0.
  76. ↑ «African Books Collective: Uganda Studies in Labour». www.africanbookscollective.com. [Consulta: 22 maig 2022].

Bibliografia addicional

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.