Majen Djebel Chitane

Majen Djebel Chitane
Tipus	reserva natural; àrea protegida
Lloc
Entitat territorial administrativa	governació de Bizerta (Tunísia)
	37° 09′ N, 9° 06′ E / 37.15°N,9.1°E
Característiques
Superfície	7 ha
Espai Ramsar
Data	7 novembre 2007
Identificador	1705
Base de Dades Mundial sobre Àrees Protegides
Identificador	555624283

Majen Djebel Chitane (àrab: ماجن الشيطان, Mājin ax-Xīṭān) és una zona reduïda de 48 hectàrees a la muntanya Chitane (Djebel Chitane) a la governació de Bizerta, delegació de Sejnane, amb un llac d'aigua dolça de 10 hectàrees on es troben força ànecs i algunes aus migratòries. La zona protegida és una reserva natural declarada el 18 de desembre de 1993, i com a lloc Ramsar. 7 novembre 2007, sota el nom de «Llac i torbera de Mejen Ech Chitan»,^[1] inclou una part de la muntanya amb roures de suro.

Aquest lloc, situat a la serralada de baixa altitud dels Mogods, paral·lel al mar entre Sidi Mechreg i Sidi El Barrak, conté la torbera de Majen Ben Hmida, situada a una altitud de 330 metres i que s'estén per 875 m².^[2]

Referències

↑ «Lac et tourbière de Mejen Ech Chitan» (en anglès). ramsar.org. [Consulta: 22 février 2017]..
↑ Sondes Stambouli-Essassi; Émile Roche; Sadok Bouzid «Évolution de la végétation et du climat dans le Nord-ouest de la Tunisie au cours des 40 derniers millénaires» (en francès). Geo-Eco-Trop, 31, 2007, p. 171-214. ISSN: 1370-6071..

Tunísia	Reserves
Reserves naturals i de la natura: Ain Chrichira, Ain Zana, Chott El Fedjaj, Djebel Bargou, Djebel Bouramli, Djebel Khroufa, Djebel Marchana, Djebel Mrhilla, Djebel Ousselat, Djebel Ressas, Djebel Selloum, Djebel Serj, Djebel Touati, Djebel Zaghouan, Estuari del Medjerda, Etella, El Haouaria, Golf de Bou Grara, Illes Kerkennah, Illes Kneiss, Iles Kouriates, Llac de Bizerta, Llac de Radès i salines, Llac de Tunis, Mhibes, Kchem el Kelb, Ille Chikly, Majen Chitan (Majen Djebel Chitane), Oasi de Nefta, Península de Cap Bon, Sabkhat Kelbia, Sabkhat Sidi Mansour, Torbera de Dar Fatma; Reserves naturals marines: Galiton, Golf de Gabes; Reserva especial: Hamada-Sidi Toui; Llocs naturals sensibles: Vall d'Atatfas, Djebel Abderrahmane, Bosc de Kesra, Bouabdella, Djebel Serj, Àrea de Bouzaïène, El Gallel i Maknassy, Djebel Sidi Aïch, Djebel El Talh-El Guettar, Àrea de Rejim Maatoug i de Ghouiba Essouda, Toujane, Erg oriental i regió de Jbil, Sabkhas de Sidi Ali Mekki, El Ouafi, i Nord, Llacuna de Ghar El Melh, Zirats; Reserves d'animals: Ain Baccouch, Dar Chichou, M'hibeus, Orbata; Reserves d'ocells: Jenein-oued Ouni; Àrees protegides: Dghoumes, Illes de Djerba, Jardí botànic de Tunis, Om Chieh, Sabkhat El Khalij; Àrees d'importància natural: Bahira El Bibane, Chott El Djerid, Salines de Thyna, Sabkhat Halk el Menzel, Sabkhat d'Ariana, Sabkhat El Djem, Sabkhat Kourzia, Sabkhat Sedjoumi, Sabkhat Sidi El Hani; Reserves de la biosfera: Parc Nacional de Bou Hedma, Parc Nacional de Chaambi, Parc Nacional d'Ichkeul, Parc Nacional de les illes Zembra i Zembretta; Llocs classificats per la convenció de Barcelona: Galiton, Ichkeul, Ille Chikly, Illes de Kneiss, Illes Zembra i Zembretta.

[:1-1] «Lac et tourbière de Mejen Ech Chitan» (en anglès). ramsar.org. [Consulta: 22 février 2017]..

[2] Sondes Stambouli-Essassi; Émile Roche; Sadok Bouzid «Évolution de la végétation et du climat dans le Nord-ouest de la Tunisie au cours des 40 derniers millénaires» (en francès). Geo-Eco-Trop, 31, 2007, p. 171-214. ISSN: 1370-6071..

[1]

[2]