Major de Castella

Major de Castella

Biografia
Naixement	segle X
Mort	1035
Comtessa de Castella
Altres
Títol	Infanta de Castella Comtessa de Ribagorça
Cònjuge	Ramon IV de Pallars Jussà
Pares	Garcia I de Castella   i Ava de Ribagorça
Germans	Sanç I Garcia de Castella Gonçal Garcia de Castella Elvira Garcia Urraca de Covarrubias

Major de Castella (s. X - 1035) fou infanta de Castella i comtessa consort de Ribagorça (fins al 1020 de iure i fins al 1025 de facto).^{[1] [2]}

Era filla d'Ava de Ribagorça i de Garcia I de Castella. És especialment transcendent que té un germà, Sanç I Garcia de Castella, que passà drets dinàstics a la seva filla Múnia I de Castella, muller de Sanç III de Navarra. Així, quan aquest envaeix la part central del comtat, Múnia I de Castella ja havia estat designada com a comtessa pels nobles locals. Sanç III de Navarra havia arribat a fer valdre la descendència de Munia I de Dadilda de Pallars per aconseguir-ho i que no hi havia cap branca familiar amb més prioritat sobre la de Munia I. Sempre tenint en compte que es donava més prioritat als infants que a les infantes d'uns mateixos pares.

Es casà amb Ramon IV de Pallars Jussà, i fou repudiada l'any 1020. No tingueren descendència.

Arran del repudi es refugià a la regió septentrional del comtat de Ribagorça, on exercí com a comtessa, i d'on el comte de Pallars Jussà va intentar expulsar-la per prendre-li el comtat.

L'any 1017 Múnia I de Castella fou designada comtessa de Ribagorça. Així doncs, l'any 1018 les tropes navarreses de Sanç III de Pamplona, marit de Múnia I de Castella, entraren al comtat i n'envaïren la part central. Finalment, després d'una revolta esdevinguda el 1025, Major fou desposseïda del comtat, i finalment passà a mans de Sanç III de Pamplona; aleshores, Major es retirà a Castella, on acabaria esdevenint abadessa del Monestir de Sant Miquel de Pedrós.