L'emperador romà d'Orient derrota el Primer Imperi Búlgar[4] i al sud d'Itàlia venç als revoltats normands.[5] Pau entre el Sacre Imperi i Polònia i Hongria. Aquests dos països acorden la seva frontera als cims dels Càrpats.[6] El Regne de Borgonya es sotmet al Sacre Imperi Romanogermànic.[7] Teodoric III de Frisia Occiental obté el dret a dominar i a cobrar impostos de Frísia Occidental després de guanyar la Batalla de Vlaardingen.[8]
L'islam s'expandeix cap a l'Índia quan Mahmud de Ghazna conquereix fins la riba oriental del Ganges i finalitza l'imperi dels Pratihara, que es fragmenta en molts regnes.[9]
L'emir de Dénia, Mujàhid reconeix com a califa a Abd-ar-Rahman IV, germà d'Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, però el seu regnat va durar només 20 dies abans que l'assessinessin quan anava a prendre el poder a Còrdova.[12][3]
Guillem II de Provença mor en el siti del castell de Fòs l'any 1018Març: A Provença esclata una revolta encapçalada per Ponç de Fos contra Guillem II de Provença-Arle, que és mort en el setge del castell de Fòs. Inici d'una guerra civil entre diferents faccions de nobles que s'enfronten al poder comtal.[13]
Una flota normanda saqueja Poitou i Guillem V d'Aquitània, que emprèn una campanya contra ells, és fet presoner i ha de pagar-els un rescat.[15]
Península ibèrica
22 de març - Al Califat de Còrdova el califa hammudi Alí Hammud al-Nasir és assassinat al seu palau pels seus esclaus i és succeït per l'omeia Abd-ar-Rahman IV, germà d'Hixam al-Muàyyad bi-L·lah. Aquest estava a València quan fou proclamat califa amb el suport dels emirs de Saragossa, Dènia, València i Tortosa. Quan Abd-ar-Rahman IV acudeix a Còrdova per prendre el poder efectiu és traït i assassinat a Guadix. Llavors, Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun, germà de l'antic califa Alí ibn Hammud an-Nàssir pren el poder i castiga els nobles que havien participat en la mort del seu germà.[16][3]
Febrer: Batalla de Dyrrachium (1018). L'últim tsar búlgar Ivan Vladislau de Bulgària és vençut i a Durrës. Incorporació de Bulgària a l'Imperi Romà d'Orient sota Basili II (que s'acabarà l'any 1186).[18] Basili II respecta els usos de l'imperi búlgar i el patriarcat d'Ohrid es converteix en un arquebisbat autocèfal. Basili incitarà als búlgars a que s'assimilin atribuint càrrecs aristocràtics a molts dignataris i mitjançant matrimonis entre les dues aristocràcia. Però aquesta assimilació no fou perfecta.[5]
Victoria de Teodoric III d'Holanda a la Batalla de Vlaardinguen.29 de juliol: L'exèrcit lotaringi de Godofreu I de Baixa Lotaríngia i del bisbe Adalbert II d'Utrecht és destuït pel comte Teodoric III de Frísia Occidental a la Batalla de Vlaardinguen i l'emperador reconeix a Teodoric III el seu domini de Frísia Occidental.[8]
1 d'octubre: Els normands dirigits pels germans Drengot són derrotats pels romans d'Orient a Cannes (Pulla).[20] El general romà d'Orient Basili Bojannès redueix la revolta de Melus de Bari al sud d'Itàlia i sotmet els principats lombards de la Pullai construeix una línia de fortaleses contra els atacs de l'emperador germànic. Tot i això, el sud d'Itàlia guanyarà autonomia per les dificultats dels romans d'Orient als Balcans i a Àsia.[5]
Canut II de Dinamarca s'embarca a Dinamarca per assegurar el seu regnat després de la mort del seu pare.[21]
20 de desembre - saqueig de Kanauj, a Índia. Es deporten 53.000 ciutadans cap el Khorassan, on resten durant diversos decennis en captivitat abans de ser enviats a l'Imperi Romà d'Orient i els Balcans.[26]
Moneda amb l'efígie de Bagrat IV de Geòrgia, nascut l'any 1018Batalla de Kuju (actual Kusong). Una tercera temptativa d'invasió de Goryeo (Corea) pels khitan (mongols) és frenada a la frontera.[27]
El papa Víctor II néix l'any 1018Constantinoble: Miquel Psel·los, poeta, metge, historiador, polític, astrònom, escritor i filòsof neoplatònic de l'Imperi Romà d'Orient, deixeble de Joan d'Eucaita. Fou l'escriptor més prolífic del seu temps.[30]
Aeddan ap Blegywryd usurpador del Regne de Gwynedd des del 1005, mort en combat amb els seus quatre fills en una batalla contra Llywelyn ap Seisyll, que s'empara amb el poder després d'ell.[43]
Aldhun bisbe anglosaxó, últim bisbe de Lijdisfarne i primer bisbe de Durham.[44]
El 1018 mor el rei de Dinamarca Harald II mentre el seu germà Canut conquereix Anglaterra.Harald II de Dinamarca. Regeix a Dinamarca mentre el seu germà conquereix Anglaterra.[45]
↑Nodar Assatiani et Alexandre Bendianachvili, Histoire de la Géorgie , Paris, l'Harmattan, 1997, 335 p. [détail des éditions] (ISBN 2-7384-6186-7) p. 113.
↑Bowen, H.; Bosworth, C.E.. "Niẓām al-Mulk". Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2016. 7 de juny de 2016 <{{format ref}} http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/nizam-al-mulk-SIM_5942>
↑Sastri, K. A. Nilakanta. The History Of South India. Geoffrey Cumberlege Oxford University Press, London,1955,p.173-177.
↑W. Braune, Abd al-Kadir al-Djilani, The Encyclopaedia of Islam, Vol. I, ed. H.A.R Gibb, J.H.Kramers, E. Levi-Provencal, J. Schacht, (Brill, 1986), 69.
↑Lewald, Ursula, 'Die Ezzonen. Das Schicksal eines rheinischen Fürstengeschlechts', Rheinische Vierteljahrsblätter 43 (1979) S.120-168
↑(en) Mike Ashley The Mammoth Book of British Kings & Queens Robinson (London 1998) (ISBN 978-1-84119-096-9) dans l'article «Llewelyn ap Seisyll» p. 350-351.
