Makaravank

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Makaravank
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(hy) Մակարավանք Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMonestir Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura armènia Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaAchajur (Armènia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LlocPaytatagh (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 40° 58′ 24″ N, 45° 07′ 37″ E / 40.9733°N,45.1269°E / 40.9733; 45.1269
Format perKhachkar (en) Tradueix
Khachkar (en) Tradueix
Khachkar (en) Tradueix
Khachkar (en) Tradueix
Surb Astvatsatsin Church (en) Tradueix
Khachkar (en) Tradueix
Khachkar (en) Tradueix
Khachkar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Monument del patrimoni cultural a Armènia
Identificador10.13/6.3
Monument del patrimoni cultural a Armènia
Khachkar
Identificador10.13/6.3.

Monument del patrimoni cultural a Armènia
Khachkar
Identificador10.13/6.3.1

Monument del patrimoni cultural a Armènia
Khachkar
Identificador10.13/6.3.2

Monument del patrimoni cultural a Armènia
Surb Astvatsatsin Church
Identificador10.13/6.3.5

Monument del patrimoni cultural a Armènia
Khachkar
Identificador10.13/6.3.6

Monument del patrimoni cultural a Armènia
Khachkar
Identificador10.13/6.3.7

Monument del patrimoni cultural a Armènia
Khachkar
Identificador10.13/6.3.8

Monument del patrimoni cultural a Armènia
Khachkar
Identificador10.13/6.3.9
Activitat
Diòcesidiòcesi de Tavush Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Apostòlica Armènia Modifica el valor a Wikidata

Makaravank (en armeni: Մակարավանք, 'Monestir de Macari') o Monestir de Sant Macari és un monestir armeni situat a prop del poble d'Achajur al Tavuix, al nord-est d'Armènia. El fundaren al segle ix en un altiplà boscós, i l'ampliaren al segle XIII. Restaurat al segle xx, fou objecte durant els anys 2000 de mesures destinades a consolidar el terreny sobre el qual és.

Constituït per una antiga església, una església principal Sourp Astvatsatsin ('Santa Mare de Déu') i el seu nàrtex comú, així com una petita església Sourp Astvatsatsin i alguns edificis en ruïnes, aquest monestir amb muralles és especialment conegut per la seua decoració esculpida.

Situació geogràfica

El monestir és en un altiplà boscós a prop d'un vessant de la muntanya Paytatap,[1] al nord-est de les terres altes armènies i a la vora exterior del Caucas Menor.[2] Des de la seua ubicació, s'obri una àmplia vista sobre la vall d'Aghstev i, més enllà de la frontera amb Azerbaidjan, cap a la vall del Kura.[3]

Makaravank és a 3 km al sud-oest de l'assentament d'Achajur, al territori de la comunitat rural del mateix nom, al Tavuix, al nord-est d'Armènia. La ciutat d'Idjevan està a 15 quilòmetres del monestir.

Històricament, Makaravank es troba al cantó de Mets Kuenk de la província d'Artsakh, que a l'edat mitjana esdevingué el cantó de Kolbopor de la província de Gougarq. Aquestes dues províncies es comptabilitzen entre les quinze províncies de l'Armènia històrica segons el geògraf del segle VII Ananies de Xirak.[4]

Toponímia

En armeni, Makaravank significa 'Monestir de Macari'.[5] Segons la tradició autòctona, Macari, o Makar, fou un dels mestres d'obra encarregats del monestir que, endevinant la mort del seu fill que els seus familiars intentaven amagar-li, es llançà des de dalt d'un dels edificis i el soterraren davall un dels murs del monestir, i li donà així nom.[6] És més probable, però, que el nom en provinga del sant a qui estava dedicat, sant Macari.[7]

Història

El lloc del monestir sembla haver estat habitat des d'època pagana, segons les restes descobertes a prop de les fonts locals; unes restes d'edificis de fusta també demostren l'ocupació al segle IV.[8]

L'actual monestir de Makaravank es fundà al segle IX,[9] però només en resta d'aquesta època l'"església antiga", probablement del segle X.[10] A finals del segle XII i començament del XIII, fou molt ampliada sota els seus abats Hovhannes I i David i en part gràcies al patrocini de la noblesa,[11] i participà així en el renaixement de l'Armènia zacàrida.[12] Les renovacions se'n feren amb l'abat Hovhannes II (1250 - 1276). L'època en què el monestir fou abandonat no està pas determinada.

Al segle xx, molt deteriorat, el conjunt se'n restaurà el 1940 i a la dècada dels 1970.[13] A més, com que el terreny on és construït el monestir està sotmés a un fenomen de solifluxió, s'hi feren intervencions per a consolidar-lo amb formigó.[14] Del 2003 al 2005 s'hi feu un programa d'estudi de l'esllavissada.[15][16]

Edificis

Els principals edificis del conjunt són l'"església vella", l'"església principal" (Sourp Astvatsatsin) i el seu gavit o nàrtex comú, així com la petita església Sourp Astvatsatsin. Les pedres utilitzades són andesita, tuf i felsita.

Plànol del monestir
Plànol del monestir
En aquest mapa, el nord és a l'esquerra.
  1. Església antiga.
  2. Església principal, Sourp Astvatsatsin (“ Santa Mare de Déu ").
  3. Font Astvatsatsin (" Santa Mare de Déu ").
  4. Capella en ruïnes.
  5. Gavit .
  6. Sagristia.
  7. Edificis civils en ruïnes.
  8. Entrada principal.
  9. Muralles.
  10. Font.

Església vella

L'edifici més antic que es conserva a Makaravank és l'"església antiga", probablement datada del segle ix o X i es desconeix a qui estava dedicada. Aquesta creu inscrita i tancada amb particions[1] de l'escola de Tachir-Lorí[17] es completa a les cantonades amb quatre capelles i sosté un tambor coronat per una cúpula. La decoració esculpida és relativament discreta en comparança amb els altres edificis i es limita als marcs de les finestres,[10] els penjolls de la volta (que representen els evangelistes Mateu, Lluc, Joan i Marc),[18] la banda entrellaçada del tambor i, sobretot, el seu bem (altar de tipus armeni) decorat amb motius geomètrics i vegetals. La part superior de l'edifici, la decoració del tambor i les escultures de la bem indiquen una restauració del segle XIII.[1]

L'església té al nord una sagristia més tardana, utilitzada com a forn per a preparar les hòsties.

Església principal Sourp Astvatsatsin

Al sud-oest de l'antiga església s'alça l'edifici més imposant de la zona, l'església Sourp Astvatsatsin ('Santa Mare de Déu') o "església principal", erigida el 1205 per Vardan, fill del príncep Bazaz. Aquesta església és una creu inscrita, oberta i dividida, amb un absis semicircular a l'est amb tretze nínxols amb arcades, completats per cantons dividits,[4] dels quals els situats a l'est tenen dos pisos. Està coronada al centre per un tambor cilíndric amb cúpula.[19] .

La decoració esculpida és rica, tant a l'exterior com a dins. A fora, es poden distingir les façanes est, sud i oest: les dues primeres estan perforades amb nínxols dièdrics rematats amb palmetes típicament georgianes i envoltats d'alts relleus que representen animals, i tenen les finestres decorades amb motius geomètrics. La façana sud té dos òculs. La façana occidental està perforada per un marc de porta[1] que emmarca una marqueteria de quadrats verds i morats per al timpà i hexàgons verds i triangles morats per als carcanyols.[20] Pel que fa a la façana nord, està recolzada pel gavit (nàrtex).[21] La decoració exterior es completa amb l'arcada de doble columna, el fris geomètric[3] i les finestres emmarcades en forma de tambor.[1] La decoració interior es distingeix pel campanar situat a l'absis i decorat amb dues fileres d'estreles de vuit puntes que contenen criatures mítiques (esfinxs, una harpia...) o ordinàries (paons, coloms, una àguila, peixos) i dos homes (un dels quals, engolit per una balena, podria ser el profeta Jonàs), "una de les obres mestres de l'art armeni".

Gavit

Adjunt a la façana nord de Sourp Astvatsatsin i a la façana oest del "església antiga" hi ha el gavit (nàrtex), construït el 1224 pel príncep Vatxé Vatxutian. Aquesta plaça de gairebé 170 m2 té quatre pilars que al principi suportaven una cúpula i una volta triangular enteixinada sostinguda per sis arcs en forma d'estrela.[22] Només la façana oest està ornamentada: sobre el portal decorat amb frisos amb motius vegetals, la finestra central amb un marc està decorada a la dreta amb una esfinx alada i coronada, i a l'esquerra amb un bou atacat per un lleó.[22]

Petita església Sourp Astvatsatsin

Al sud-est d'aquest grup, una petita església també dedicada a la Mare de Déu es va erigir el 1198[23] i es distingeix pel seu plànol: l'absis és un tricon inscrit en un octàgon la base encerclada del qual es troba sobre un quadrat. Coronada per un tambor cilíndric amb una cúpula cònica, aquesta església, probablement construïda per als pares de l'abat Hovhannes, té una rica decoració. El portal occidental està decorat amb una profusió de motius vegetals. Pel que fa a l'octàgon, està envoltat per parells de petites columnes i una banda motllurada coronada amb representacions d'animals (una cigonya matant una serp al nord, un colom i un medalló que conté una àguila atacant un altre colom al sud-oest, i dos lleons al sud).

Al nord hi havia adossada una capella d'una sola nau, hui en ruïnes.

Altres edificis

El conjunt es completa amb l'entrada al monestir (una ferradura esculpida a la roca) a 30 m a l'oest, una font a 100 mètres al nord-oest, edificis civils (en ruïnes, inclosa una hostaleria del segle XIII) i muralles (mig en ruïnes).

Notes i referències

  1. 1 2 3 4 5 Patrick Donabédian et Jean-Michel Thierry, Les arts arméniens, Éditions Mazenod, París, 1987, ISBN 2-85088-017-5, pàg. 552.
  2. ↑ ArmStat, Marzes of the Republic of Armenia in figures, 2008, ««RA Tavush Marz»», 2008. [Consulta: 9 agost 2009].
  3. 1 2 Sèda Mavian, Arménie, coll. «Guides Évasion», Hachette, París, 2006, ISBN 978-2-01-240509-7, pàg. 148.
  4. 1 2 Dédéyan 2007.
  5. ↑ «Makaravank». Parole & patrimoine. Arxivat de l'original el 17 de juny 2009. [Consulta: 9 agost 2009].
  6. ↑ Sèda Mavian, op. cit., pàg. 149.
  7. ↑ (alemany) Jasmine Dum-Tragut, Armenien: 3000 Jahre Kultur zwischen West und Ost, Trescher Verlag, 2008, ISBN 978-3-89794-126-7, pàg. 308.
  8. ↑ Rick Ney, Tavush marz, ArmeniaNow.com, 2006, pàg. 55.
  9. ↑ Yvan Travert et Raymond H. Kévorkian, Lumière de l'Arménie chrétienne, Monum, Éditions du patrimoine, París, 2006, ISBN 978-2-85822-928-4, pàg. 67.
  10. 1 2 Nicholas Holding, Armenia and Nagorno-Karabagh, Bradt Travel Guides, 2006, ISBN 978-1841621630, pàg. 175.
  11. ↑ Dominique Auzias et Jean-Paul Labourdette, Arménie, Le Petit Futé, coll. «Country guide», París, 2007, ISBN 978-2746919600, pàg. 242.
  12. ↑ Jannic Durand, Ioanna Rapti et Dorota Giovannoni (dir.), Armenia sacra — Mémoire chrétienne des Arméniens, Somogy / Musée du Louvre, París, 2007, ISBN 978-2-7572-0066-7, pàg. 300.
  13. ↑ Josef Guter, I monasteri christiani. Guida storica ai più importanti edifici monastici del mondo, Arkeios, 2008, ISBN 978-8886495936 (en toscà, pàg. 185.
  14. ↑ Information Analysis Center of the Ministry of Nature Protection of the Republic of Armenia, National Report on the State of the Environment in Armenia in 2002". «Environmental Impacts on Historical and Cultural Monuments. Measures to Protect Cultural Heritage». Commission économique pour l'Europe|UNECE, 2003. [Consulta: 9 agost 2009].
  15. ↑ Ministry of Nature Protection of the Republic of Armenia, Third National Report on Implementation of UN Convention to Combat Desertification in Armenia. «Established Technical Programmes and Functional Integrated Projects to Combat Desertification». Convention des Nations unies sur la lutte contre la désertification|UNCCD, 2006. Arxivat de l'original el 4 d'agost 2009. [Consulta: 9 agost 2009].
  16. ↑ Nicholas Holding, op. cit., pàg. 149.
  17. ↑ Patrick Donabédian et Jean-Michel Thierry, op. cit., pàg. 170.
  18. ↑ Patrick Donabédian et Jean-Michel Thierry, op. cit., pàg. 124.
  19. ↑ (alemany) Jasmine Dum-Tragut, op. cit., pàg. 310.
  20. ↑ Patrick Donabédian et Jean-Michel Thierry, op. cit., pàg. 209.
  21. ↑ (alemany) Jasmine Dum-Tragut, op. cit., pàg. 309.
  22. 1 2 Patrick Donabédian i Jean-Michel Thierry, op. cit., pàg. 553.
  23. ↑ Patrick Donabédian et Jean-Michel Thierry, op. cit., pàg. 196.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.