Malur pitblau
Malurus pulcherrimus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Pes | 1,25 g (pes en néixer) 9,2 g (pes adult) |
| Cries | 3 |
| Incubació de l'ou | 14 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Maluridae |
| Gènere | Malurus |
| Espècie | Malurus pulcherrimus Gould, 1844 Malurus pulcherrimus |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
El malur pitblau[1] (Malurus pulcherrimus) és una espècie d'ocell de la família Maluridae, és endèmica del sud d'Austràlia.[2]
L'hàbitat natural d'aquest ocell són les zones de muntanya baixa mediterrània.
Descripció
El malur pitblau és un ocell petit amb la cua blau-grisenca molt llarga, que es troba des del sud-oest d'Austràlia Occidental fins a la península d'Eyre a Austràlia Meridional, on prefereix els brucs costaners i les zones boscoses més seques. El mascle reproductor té un casquet blau brillant, el pit negre blavós, una taca blava a l'esquena i espatlles castanyes. La femella és grisenca en general, amb la cua blau-grisenca llarga i el bec vermellós. El mascle no reproductor s'assembla a la femella, però té el bec negre i un cercle ocular pàl·lid estret.[3]
Taxonomia i sistemàtica
El malur pitblau va ser descrit per primera vegada l'any 1844 per l'ornitòleg anglès John Gould. El nom d'espècie és l'adjectiu llatí «pulcherrimus» que significa “molt bonic”.[4]
És una de les dotze espècies del gènere Malurus, comunament conegut com a malurs, que es troba a Austràlia i a les terres baixes de Nova Guinea.[5] Dins del gènere pertany a un grup de cinc espècies molt similars conegudes col·lectivament com a malurs d'espatlles castanyes. Les altres quatre espècies són el malur de Lambert (M. lamberti), el malur de dors violàci (M. assimilis), el malur elegant (M. elegans) i el malur amable (M. amabilis).[6] Una anàlisi de l'ADN mitocondrial i nuclear del 2011 va trobar que el malur amable és el tàxon germà del malur de dors violaci (M. assimilis).[7]
Com altres malúrids, el malur pitblau no està relacionat amb els autèntics malúrids. Inicialment, es pensava que eren membres de la família dels papamosques del Vell Món, els Muscicapidae, o de la família dels sílvids Sylviidae, abans de ser classificats com els Maluridae, família que va ser reconeguda l'any 1975.[8] Més recentment, anàlisis d'ADN han demostrat que la família està relacionada amb els menjamels (Meliphagidae) i els pardalots (Pardalotidae) en una gran superfamília Meliphagoidea.[9][10]
Història evolutiva
En la seva monografia de 1982, l'ornitòleg Richard Schodde va proposar un origen septentrional per al complex d'espècies dels malurs d'espatlles castanyes a causa de la varietat de formes al nord i l'absència al sud-est del continent.[11] Els ocells ancestrals es van estendre cap al sud i van colonitzar el sud-oest durant un període més càlid i humit fa uns 2 milions d'anys, al final del Pliocè o al principi del Plistocè. Les condicions posteriors més fredes i seques van provocar la pèrdua d'hàbitat i la fragmentació de les poblacions. Els ocells del sud-oest van donar lloc al que ara és el malur elegent (M. elegans), mentre que els del nord-oest del continent es van convertir en el caryota marí variegat. Les condicions més càlides i humides que es van mantenir van permetre que els ocells s'estenguessin cap al sud; aquest grup, que ocupava el centre del sud d'Austràlia a l'est fins a la península d'Eyre, es va convertir en el malur de Lambert (M. lamberti). El clima més fred després d'això va fer que aquest també s'aïllés i evolucionés cap a una espècie separada. Finalment, després del final de l'últim període glacial fa 12.000-13.000 anys, les formes variegades del nord s'han tornat a estendre cap al sud. Això ha provocat que les àrees de distribució de les tres espècies se superposin.[11]
Referències
- ↑ «Malur pitblau». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 27 setembre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 27 setembre 2025].
- ↑ «malur pitblau». eBird. [Consulta: 27 setembre 2025].
- ↑ «The Key to Scientific Names: pulcherrimus» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 27 setembre 2025].
- ↑ Rowley i Russell, 1997, p. 143.
- ↑ Rowley i Russell, 1997, p. 159.
- ↑ Christidis, Leslie; Schodde, Richard «Relationships within the Australo-Papuan Fairy-wrens (Aves : Malurinae) : an Evaluation of the Utility of Allozyme Data» (en anglès). Australian Journal of Zoology, 45, 2, 1997, p. 113. DOI: 10.1071/ZO96068. ISSN: 0004-959X.
- ↑ Schodde, R. «Interim list of Australian songbirds: Passerines by R. Schodde on Andrew Isles» (en anglès americà). The Royal Australasian Ornithologists Union (RAOU), 1975. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 27 setembre 2025].
- ↑ Barker, F. Keith; Barrowclough, George F.; Groth, Jeff G. «A phylogenetic hypothesis for passerine birds: taxonomic and biogeographic implications of an analysis of nuclear DNA sequence data» (en anglès). Proceedings of the Royal Society of London. Series B: Biological Sciences, 269, 1488, 07-02-2002, p. 295–308. DOI: 10.1098/rspb.2001.1883. PMC: 1690884. PMID: 11839199.
- ↑ Barker, F. Keith; Cibois, Alice; Schikler, Peter; Feinstein, Julie; Cracraft, Joel «Phylogeny and diversification of the largest avian radiation» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 101, 30, 27-07-2004, p. 11040–11045. DOI: 10.1073/pnas.0401892101. ISSN: 0027-8424. PMC: 503738. PMID: 15263073.
- 1 2 Schodde, R. R. Melbourne: Lansdowne Editions, 1982.
Bibliografia
- Rowley, Ian; Russell, Eleanor. Bird Families of the World: Fairy-wrens and Grasswrens. Oxford: Oxford University Press, 1997. ISBN 978-0-19-854690-4.