Manel d'Orleans

Plantilla:Infotaula personaAltesa Modifica el valor a Wikidata
Manel d'Orleans
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 gener 1872 Modifica el valor a Wikidata
Meran (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 1931 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Canes (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCapella reial de Dreux Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Orleans Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa d'Orleans Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHenriette de Belgique (1896–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMarie-Louise d'Orléans, Sophie d'Orléans, Geneviève d'Orléans, Charles-Philippe d'Orléans Modifica el valor a Wikidata
ParesFerdinand d'Orléans Modifica el valor a Wikidata  i Sofia Carlota de Baviera Modifica el valor a Wikidata
GermansLouise d'Orléans Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 208592976Modifica el valor a Wikidata

Manel d'Orleans, duc de Vendôme (Vil·la Azwang 1872 - Canes 1931). Príncep de sang de França de la casa dels Orleans amb l'inherent tractament d'altesa reial. Portà el títol de duc de Vendôme.[1]

Biografia

Nascut a Vil·la Azwang a Obermais el dia 18 de gener de 1872 essent filla del príncep Ferran d'Orleans i de la duquessa Sofia de Baviera.[2] Net del príncep Lluís d'Orleans i de la princesa Victòria de Saxònia-Coburg Gotha per via paterna, mentre que per via materna ho era del duc Maximilià de Baviera i de la princesa Lluïsa de Baviera. La seva germana gran, Lluïsa d'Orleans, es va casar amb el príncep Alfons de Baviera.[3]

Els seus avis paterns eren el príncep Lluís, duc de Nemours (fill de la reina Maria i del rei Lluís Felip, que va ser obligat a abdicar després de l'esclat de la Revolució Francesa de 1848)[4] i la princesa Victòria de Saxònia-Coburg i Gotha (cosina germana de la reina Victòria).[5] Els seus avis materns eren el duc Maximilià Josep de Baviera i la princesa Ludovica de Baviera.[6]

Es casà el dia 12 de febrer de 1896 a Brussel·les amb la princesa Enriqueta de Bèlgica, filla del príncep Felip de Bèlgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen[7] i germana del rei Albert I de Bèlgica. Junts eren coneguts com el Duc i la Duquessa Sporting,[8] i van tenir quatre fills:[7]

  • SAR la princesa Maria Lluïsa d'Orleans, nada a Neuilly-sur-Seine el 1896 i morta a Nova York el 1973. Es casà en primeres núpcies amb el príncep Felip de Borbó-Dues Sicílies el 15 de gener de 1916[9] Abans que el seu matrimoni fos anul·lat el 1926, van tenir un fill en comú.[10]
  • SAR la princesa Genevieve d'Orleans, nada el 1901 a Neuilly-sur-Seine i morta el 1983 a Rio de Janeiro. Es casà amb l'aristòcrata marquès Antoni de Chaponay.

Philippe va morir inesperadament l'1 de febrer de 1931 d'insuficiència cardíaca després d'agafar un refredat a Cannes, França.[15] Està enterrat a la Chapelle Royale de Saint Louis, a Dreux. La seva vídua, Henriette Marie de Bèlgica, va morir als 77 anys el 28 de març de 1948 a Sierre, Valais, Suïssa.[16]

Referències

  1. ↑ «DUKE OF VENDOME IS DEAD AT CANNES; Brother-in-Law of King Albert of Belgium Succumbs to Heart Attack at 59. OF ORLEANS-BOURBON LINE French Law Prevented His Fighting in the War--Duke of Nemours, Heir, Married American.». The New York Times, 02-02-1931 [Consulta: 22 juny 2019].
  2. ↑ de Badts de Cugnac, Chantal. Coutant de Saisseval, Guy. Nouvelle Imprimerie Laballery. Paris. 2002. pp. 474–476 (French) ISBN 2-9507974-3-1
  3. ↑ Thom, Alexander. Thom's Irish Almanac and Official Directory of the United Kingdom of Great Britain and Ireland for the Year 1879 (en anglès). Dublin: Longmans & Co., and Simpkin, Marshall, & Co., 1876, p. 65.
  4. ↑ Lodge, Edmund. The Peerage of the British Empire as at Present Existing Arranged and Printed from the Personal Communications of the Nobility by Edmund Lodge Esq (en anglès). Saunders and Otley Conduit Street, 1845, p. 73.
  5. ↑ Towned (of Brighton.), William. The Descendants of the Stuarts. An unchronicled page in England's History (en anglès), 1858, p. 23.
  6. ↑ Thom, Alexander. Thom's Irish Almanac and Official Directory of the United Kingdom of Great Britain and Ireland for the Year 1879 (en anglès). Dublin: Longmans & Co., and Simpkin, Marshall, & Co., 1876, p. 65.
  7. 1 2 de Badts de Cugnac, Chantal. Coutant de Saisseval, Guy. Nouvelle Imprimerie Laballery. Paris. 2002. pp. 474–476 (French) ISBN 2-9507974-3-1
  8. ↑ «Leopold's Niece to Hunt Grizzlies;». The New York Times, 26-07-1908 [Consulta: 22 juny 2019].
  9. ↑ «BOURBON PRINCE TO WED.; Philip of Sicilian Branch to Marry Duke of Vendome's Daughter.». The New York Times, 10-08-1915 [Consulta: 22 juny 2019].
  10. ↑ «DE BOURBON-PARME IS HOST TO COUSINS; Prince Gaetano of Rome Gives Party Here for Mrs. Chanler and Princess de Braganca LISA MABON ENTERTAINS Mrs. Theron Roundell Strong Mrs. L.C. Maxwell and Loring Washburns Have Guests». The New York Times, 16-03-1940 [Consulta: 3 juny 2026].
  11. 1 2 «PRINCESS SOPHIE OF ORLEANS IS DEAD; Daughter of the Duke of Vendome and Niece of KingAlbert of Belgium.». The New York Times, 12-10-1928 [Consulta: 22 juny 2019].
  12. ↑ «Miss Watson's Wedding to Duke Delayed At Last Moment With the Church Ready». The New York Times, 13-04-1928 [Consulta: 22 juny 2019].
  13. ↑ «DUKE DE NEMOURS TO VISIT NEWPORT; He and Duchess Are Expected as Guests of Mrs. G.F. Watson This Summer.». The New York Times, 24-05-1929 [Consulta: 22 juny 2019].
  14. ↑ de Badts de Cugnac, Chantal. Coutant de Saisseval, Guy. Nouvelle Imprimerie Laballery. Paris. 2002. pp. 474–476 (French) ISBN 2-9507974-3-1
  15. ↑ «DUKE OF VENDOME IS DEAD AT CANNES; Brother-in-Law of King Albert of Belgium Succumbs to Heart Attack at 59. OF ORLEANS-BOURBON LINE French Law Prevented His Fighting in the War--Duke of Nemours, Heir, Married American.». The New York Times, 02-02-1931 [Consulta: 22 juny 2019].
  16. ↑ 19-20th Cent. Princess Henriette Marie of Belgium, Duchess of Vendôme. http://ann-lauren.blogspot.co.uk/2009/11/19-20th-cent-princess-henriette-marie.html