Marcià Albareda

Plantilla:Infotaula personaMarcià Albareda
Biografia
Naixementsegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Vic Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 21 agost 1673 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona, probablement Modifica el valor a Wikidata
FormacióCatedral de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, mestre de capella Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCatedral de Barcelona, mestre de capella (1626–1673)
catedral de Santa Maria d'Urgell, mestre de capella (1622–1626) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJoan Pau Pujol Modifica el valor a Wikidata
AlumnesBenet Buscarons, Jaume Riera i Josep Gaz Modifica el valor a Wikidata

Marcià Albareda (Vic, ? - Barcelona, 1673) fou un compositor del Barroc català. Exercí els magisteris de capella de les catedrals de La Seu d'Urgell i Barcelona. Es conserven obres seves de repertori eclesiàstic i en romanç.

Tot i que no hi ha certesa documental sobre el seu lloc de naixement, diversos autors el situen a Vic. Se sap que va ser infant cantor, o escolà de cor, de la Seu de Barcelona fins a 1616 on va ser deixeble de Joan Pujol. Des del 1619 fou de mestre a la prestigiosa capella de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona. Des del 8 de gener de 1622 fins a 1626 va ser mestre de capella de la catedral de la Seu d'Urgell.

El 24 de juliol de 1626 guanyà la plaça a la catedral de Barcelona, on va succeir al seu mestre Joan Pau Pujol. Es va mantenir aquest càrrec fins a la seva petició de jubilació l’any 1664 en què el succeí Miguel Selma. Va morir el 1673.[1]

El 13 de febrer de 1640 dirigí a la catedral barcelonina una obra policoral, amb vuit cors formats per les diferents capelles musicals de la ciutat. Un dels exemples de l'anomenat Barroc colossal. Una obra i interpretació molt celebrada consistent en un grandiós ofici religiós en honor de Santa Eulàlia. Una peça encarregada pel virrei Santa Coloma per celebrar la presa del castell de Salses, al Rosselló. Una composició per a vuit cors on varen participar les principals capelles de música de la ciutat. Obra que es troba desapareguda, com la major part de la seva producció.[1]

Es conserven obres seves a la Biblioteca Nacional de Catalunya i al fons musical de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar (CMar).[2]

Referències