Margarita Simonian

Plantilla:Infotaula personaMargarita Simonian
Imatge
(2026) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 abril 1980 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Krasnodar (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Redactora en cap Sputnik
10 novembre 2014 –
Redactora en cap Rossia Segódnia
31 desembre 2013 –
Redactora en cap RT
2005 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicArmenis Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Apostòlica Armènia Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Estatal del Kuban - periodisme (1997–2002)
Newfound Regional High School (en) Tradueix (1995–1996) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, guionista, presentadora, locutora de ràdio, presentadora de televisió, redactora en cap, propagandista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1999 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorRossia Segódnia, redactora en cap (2013–)
RT, redactora en cap (2005–)
Rússia 1 (2002–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
PartitRússia Unida Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeTigran Keossaian (2022–2025), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
ParellaTigran Keossaian (2012–2022) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Veu: Margarita Simonian (rus) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm9074310
X: m_simonyan Telegram: margaritasimonyan VK: m_s_simonyan TikTok: simonyan.m Modifica el valor a Wikidata

Margarita Simonian (rus: Маргарита Симоновна Симоньян) (Krasnodar, 6 d'abril de 1980) nom abreujat de Margarita Simónovna Simonian (en rus, Маргари́та Симо́новна Симонья́н) és una periodista russa, editora en cap de la versió en anglès de RT (Russia Today) i de l'agència de notícies estatal Rossia Segódnia.[1][2]

Biografia

Simonian va néixer a Krasnodar (en l'actual krai de Krasnodar) en el si d'una família armènia.[3] Es descriu a si mateixa com una "armènia irreversiblement russificada".[4] De ben jove, va decidir ser periodista. Primer va treballar per a un diari local, i després a un canal de televisió local mentre estudiava periodisme a la Universitat Estatal del Kuban als 18 anys.[5]

El president rus Dmitri Medvédev i l'editora en cap, Margarita Simonian en els estudis de RT.

Simonian va passar un any a Bristol (Nou Hampshire), a causa d'un programa d'intercanvi d'estudiants.[1] Afirma que durant aquest temps va descobrir que els russos i els estatunidencs "són molt semblants en termes de cultura, en termes dels valors familiars, formes de vida, les reaccions, el sentit de l'humor".[5][6]

Simonian va cobrir la segona guerra de Txetxènia i les greus inundacions del sud de Rússia per al seu canal de televisió local, i va rebre un premi per la seva "valentia professional". El 2002, es va convertir en un corresponsal regional per al canal de televisió Rossia 1 i va cobrir la presa d'ostatges de Beslan de 2004. Va ser un dels primers periodistes a arribar a l'escena i va ser testimoni de la matança de 334 persones, 186 d'ells nens. Després es va traslladar a Moscou i va passar a formar part del conjunt de reporters de l'òrbita del Kremlin.[5][6][7]

Va ser la primera vicepresidenta de l'Associació Nacional Russa de Televisió i Ràdios i membre de la Cambra Cívica de la Federació Russa. El 2010 va publicar el seu primer llibre, Heading to Moscow!.[1][8]

Editora en cap de RT

Simonian tenia 25 anys quan va ser nomenada editora en cap el 2005.[9] Una vegada, va admetre que Vladímir Putin li havia enviat flors, després va explicar que va ser amb ocasió d'una conferència de premsa que coincidïa amb el seu aniversari.[9][10] Simonian també va argumentar que després de la caiguda de la Unió Soviètica no es buscaven gaires periodistes veterans soviètics per a les noves empreses de comunicació, que preferien joves periodistes menys experimentats, la qual cosa explica la joventut de la majoria dels membres del personal.[6][9]

RT va començar a emetre el 10 de desembre de 2005 amb una plantilla de 300 periodistes, aproximadament 70 dels quals eren de fora de Rússia.[11] A més, ella mateixa es va dedicar a reclutar periodistes, presentadors i assessors estrangers.[12] Simonian va declarar que el canal intentava tenir un format professional (com la CNN, BBC i Euronews) que pogués "reflectir l'opinió russa del món" i presentar una "imatge més equilibrada" de Rússia.[13][14]

El 31 de desembre de 2013 va ser nomenada editora en cap de la nova agència de notícies estatal Rossia Segodnia i exerceix alhora d'editora en cap d'ambdues organitzacions.[2]

Referències

  1. 1 2 3 Margarita Simonyan biography, NewsExchange.org, consultat el setembre 20, 2012.
  2. 1 2 «RT editor Simonyan to head Kremlin-backed news agency». BBC News, 31-12-2013 [Consulta: 31 desembre 2013].
  3. ↑ «МАРГАРИТА СИМОНЬЯН». Echo of Moscow, 04-03-2013 [Consulta: 8 octubre 2013].
  4. ↑ «Маргарита Симоньян - Черкесский вопрос». LiveJournal, 10-04-2011. [Consulta: 8 octubre 2013].
  5. 1 2 3 Ioffe, Julia «What is Russia Today?». Columbia Journalism Review, September / octubre 2010.
  6. 1 2 3 Rowland, Kara «Russia Today: Youth served». The Washington Times, 27-10-2008.
  7. ↑ Zagorodnov, Artem «Today's woman who needs to be heard». The Moscow Times, 25-09-2008. Arxivat 2012-07-09 a Wayback Machine.
  8. ↑ Margarita Simonyan book event photographs Arxivat 2013-02-23 a Wayback Machine., Ria Novosti media library.
  9. 1 2 3 Stephen Heyman, A Voice of Mother Russia, in English, New York Times, maig 18, 2008.
  10. ↑ Russia Today is the face of Russia today (interview with Margarita Simonyan passportmagazine.ru gener 2007
  11. ↑ Julian Evans, Spinning Russia Arxivat 2014-11-18 a Wayback Machine., Foreign Policy, desembre 1, 2005.
  12. ↑ Osborn, Andrew. «Russia's 'CNN' wants to tell it like it is» (en anglès). The Age Company, 16-08-2005. [Consulta: 27 desembre 2013].
  13. ↑ «RIA Novosti launches a TV channel, Russia Today» (en anglès). RIA Novosti, 07-06-2005. [Consulta: 27 desembre 2013].
  14. ↑ RIA Novosti launches a TV channel, Russia Today, RIA Novosti, juny 7, 2005.

Enllaços externs