Mario Soldati

Plantilla:Infotaula personaMario Soldati
Imatge
(1967) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 novembre 1906 Modifica el valor a Wikidata
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juny 1999 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Tellaro (Itàlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri monumental de Torí Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaTellaro (en) Tradueix (1960–1999)
Milà (1960–1999)
Nàpols (1943–1944)
Roma (1943–1960)
Roma (1936–1943)
Corconio (1934–1936)
Roma (1931–1934)
Nova York (1929–1931)
Roma (1927–1929)
Torí (1906–1927) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Torí
Istituto sociale Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, realitzador, escriptor, polític, periodista, llibretista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colúmbia Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Italià Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLionello Venturi Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaFranco Pallavena
Franco Pallavera Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0812827 TMDB (persona): 70300 Allmovie (artista): p112073 Discogs: 2726277 Goodreads (autor): 472843
Find a Grave: 236694752Modifica el valor a Wikidata

Mario Soldati (Torí, 17 de novembre de 1906 - Tellaro, 19 de juny de 1999) va ser un novel·lista, periodista i director de cinema italià.[1]

Després d'estudiar amb els jesuïtes, Soldati es va llicenciar en Lletres a la seva ciutat natal. Ja a Torí va conèixer Cesare Pavese i Carlo Levi. Es va formar freqüentant el món d'escriptors liberals i radicals que encapçalava Piero Gobetti (1901-1926), cèlebre escriptor antifeixista. Es va traslladar a Roma, on va estudiar Història de l'Art a l'Institut Superior. Des de 1929 fins a 1931, va viure als Estats Units gràcies a una beca. Al seu retorn a Itàlia, va desenvolupar una intensa activitat cinematogràfica.

Literatura

A part d'un drama en tres actes, Pilato (1924), pot dir-se que l'activitat literària de l'autor comença amb els contes reconeguts ja de Salmace (1929), per a prosseguir amb America, primo amore (1935), Ventiquattro ore in uno studio cinematográfico (1935), La verità sul caso Motta (1941), L'amico gesuita (1943), Fuga in Italia (1947), A cena col commendatore (1950) -que conté una de les seves narracions més convincents: La giacca verde—, i Le lettere da Capri (1954). Amb el conjunt d'aquestes obres va aconseguir gran notorietat, i li va ser concedit el Premi Strega.

Van seguir La confessione (1955), que tracta un els seus temes dominants: com una obsessiva educació religiosa pot generar efectes contraris als que es proposa. A Il vero Silvestri (1957) pposa de manifest la impossibilitat de comunicació anímica. I racconti, (1927-1947), de 1958, La messa dei villeggianti (1959) i Storie di spetri (1962) són el preludi de la seva més ambiciosa incursió en el terreny de la novel·la: Le due Città (1964).

En contes i novel·les posteriors confirmaria la seva habilitat per a elaborar trames estranyes, amb tocs de "suspens" irònic. Les seves històries neixen del xoc entre el quotidià i l'absurd. Narrades amb ritme vivaç, plenes de forts contrastos i amb unes invencions morals i psicològiques més paradoxals.

Va ser molt lloat per Natalia Ginzburg, Cesare Garboli i Giorgio Bassani.[2]

Filmografia

Entre les seves nombroses pel·lícules com a director destaquen Piccolo mondo antico i Malombra, basades en les novel·les d'Antonio Fogazzaro, Le miserie de Monsù Travet, de la comèdia de V. Bersezio, Eugenia Grandet, La provinciale, La donna del fiume i Policarpo ufficiale d'escrittura.[3]

També va participar amb un curtmetratge sobre Torí, en la pel·lícula col·lectiva 12 registi per 12 città rodada en 1989, amb motiu del Mundial de Futbol de 1990, disputat a Itàlia.[4]

Premis i distincions

Festival Internacional de Cinema de Canes
AnyCategoriaPel·lículaResultat
1959[5]Millor comèdiaPolicarpo, ufficiale di scritturaGuanyadora

Obra literària (parcial)

  • Pilato, Torino, Sei, 1924. (tragedia in tre atti)
  • Salmace, Novara, «La Libra»,[6] 1929 (sei novelle) 1928; Milano, Adelphi, 1993 (con una nota di Cesare Garboli).
  • America primo amore, Firenze, Bemporad, 1935.
  • 24 ore in uno studio cinematografico, firmato come Franco Pallavera, Milano, Corticelli, 1935.
  • La verità sul caso Motta, su «Omnibus», 6 nn., aprile-giugno 1937; Milano, Rizzoli, 1941.[7]
  • L'amico gesuita, Milano-Roma, Rizzoli, 1943. (racconti)
  • Fuga in Italia, Milano, Longanesi, 1947.
  • A cena col commendatore, Milano, Longanesi, 1950.
  • L'accalappiacani, Roma, Atlante, 1953.
  • Le lettere da Capri, Milano, Garzanti, 1954; (Premio Strega).[8]
  • La confessione, Milano, Garzanti 1955.
  • I racconti, Milano, Garzanti, 1957; I racconti 1927-1947, Milano, A. Mondadori, 1961.
  • Il vero Silvestri, Milano, Garzanti, 1957.
  • La messa dei villeggianti, Milano, A. Mondadori, 1959.
  • Canzonette e viaggio televisivo, Milano, A. Mondadori, 1962. (poesie)
  • Storie di spettri, Milano, A. Mondadori, 1962.
  • Le due città, Milano, Garzanti, 1964.
  • La busta arancione, Milano, A. Mondadori, 1966.
  • I racconti del maresciallo, Milano, A. Mondadori, 1967.
  • Fuori, Milano, A. Mondadori, 1968.
  • L'attore, Milano, A. Mondadori 1970. Premio Campiello
  • 55 novelle per l'inverno, Milano, A. Mondadori, 1971.
  • Da spettatore, Milano, A. Mondadori, 1973.
  • Un prato di papaveri. Diario 1947-1964, Milano, A. Mondadori, 1973.
  • Lo smeraldo, Milano, A. Mondadori, 1974.
  • Il polipo e i pirati, Milano, Emme, 1974. (fiaba illustrata)
  • Lo specchio inclinato. Diario 1965-1971, Milano, A. Mondadori, 1975. Premio Bagutta[9]
  • La sposa americana, Milano, A. Mondadori, 1977. Premi Napoli[10]
  • Lettere di Mario Soldati. Dal 3-11-78 al 12-8-79, Milano, A. Mondadori, 1979.
  • Addio diletta Amelia, Milano, A. Mondadori, 1979.
  • 44 novelle per l'estate, Milano, A. Mondadori, 1979.
  • L'incendio, Milano, A. Mondadori, 1981.
  • La casa del perché, Milano, A. Mondadori, 1982.
  • Nuovi racconti del maresciallo, Milano, Rizzoli, 1984. ISBN 88-17-66699-8.
  • Sua maestà il Po, Milano, A. Mondadori, 1984.
  • L'architetto, Milano, Rizzoli, 1985. ISBN 88-17-66701-3.
  • El Paseo de Gracia, Milano, Rizzoli, 1987. ISBN 88-17-66703-X.
  • Rami secchi, Milano, Rizzoli, 1989. ISBN 88-17-66700-5. (ritratti e ricordi)
  • La finestra, Milano, Rizzoli, 1991. ISBN 88-17-66702-1.
  • Opere
I, Racconti autobiografici, a cura di Cesare Garboli, Milano, Rizzoli, 1991. ISBN 88-17-66704-8.
II, Romanzi brevi, a cura di Cesare Garboli, Milano, Rizzoli, 1992. ISBN 88-17-66706-4.
  • La giacca verde, Milano, Rizzoli, 1993. ISBN 88-17-66707-2.
  • Le sere, Milano, Rizzoli, 1994. ISBN 88-17-66708-0.
  • Tentazioni, Novara, Interlinea, 1996. ISBN 88-8212-102-X.
  • Racconto di Natale, Vicenza, La locusta, 1998.
  • Il padre degli orfani, Palermo, Sellerio, 2006. ISBN 88-389-2095-8.
  • Cinematografo. Racconti, ritratti, poesie, polemiche, Palermo, Sellerio, 2006. ISBN 88-389-2112-1.
  • Un sorso di Gattinara e altri racconti, Novara, Interlinea, 2006. ISBN 88-8212-564-5.
  • Natale e satana e altri racconti, Novara, Interlinea, 2006. ISBN 88-8212-584-X.
  • Romanzi, Milano, A. Mondadori, 2006. ISBN 88-04-51583-X.
  • Romanzi brevi e racconti, Milano, Mondadori, 2009. ISBN 978-88-04-54465-4.
  • Boccaccino, Milano, Aragno, 2009. ISBN 978-88-8419-411-4.
  • La madre di Giuda, Pilato, Torino, Aragno, 2010. ISBN 978-88-8419-455-8.
  • Il profumo del sigaro Toscano, Bologna, Ogni uomo e tutti gli uomini, 2010. ISBN 978-88-96691-17-5.
  • America e altri amori. Diari e scritti di viaggio, Milano, A. Mondadori, 2011. ISBN 978-88-04-60479-2.
  • Il berretto di cuoio e altri racconti, Milano, Il Sole 24 Ore, 2012.
  • La mamma dei gatti, Milano, Beyle, 2013. ISBN 978-88-97608-47-9.

Filmografia com a director i guionista

  • La principessa Tarakanova (1938)
  • La signora di Montecarlo (1938)
  • Due milioni per un sorriso (1939)
  • Tutto per la donna (1939)
  • Dora Nelson (1939)
  • Piccolo mondo antico (1941)
  • Tragica notte (1942)
  • Malombra (1942)
  • Chi è Dio (1945)
  • Quartieri alti (1945)
  • Le miserie del signor Travet (1946)
  • Eugenia Grandet (1947)
  • Daniele Cortis (1947)
  • Fuga in Francia (1948)
  • Quel bandito sono io (1950)
  • Botta e risposta (1950)
  • Donne e briganti (1950)
  • È l'amor che mi rovina (1951)
  • O.K. Nerone (1951)
  • Il sogno di Zorro (1952)
  • Le avventure di Mandrin (1952)
  • I tre corsari (1952)
  • Jolanda, la figlia del Corsaro Nero (1952)
  • La provinciana (1953)
  • Il ventaglino (1954)
  • La mano dello straniero (1954)
  • La dona del riu (1954)
  • Era di venerdì 17 (1957)
  • Italia piccola (1957)
  • Policarpo, ufficiale di scrittura (1959)

Referències

  1. ↑ Mario Soldati, escritor y cineasta, El País, 22 de juny de 1999
  2. ↑ Solapa de La chaqueta verde, Barcelona, La fuga, 2014
  3. ↑ El escritor italiano Mario Soldati presenta en Madrid su obra cinematográfica, El País, 28 de setembre de 1983
  4. ↑ 13 cineastas italianos describen en documentales las ciudades anfitrionas del Mundial de fútbol, El País, 8 de desembre de 1989
  5. ↑ «Awards 1959: All Awards». festival-cannes.fr. [Consulta: 26 agost 2014].
  6. ↑ Rivista fondata da Soldati, Enrico Emanuelli e Mario Bonfantini nel 1928 e chiusa d'autorità nel 1930.
  7. ↑ L'opera fu pubblicata nella collana Il sofà delle Muse, diretta da Leo Longanesi, già direttore di «Omnibus».
  8. ↑ «1954,Mario Soldati». premiostrega.it. Arxivat de l'original el 2020-08-05. [Consulta: 7 gener 2021].
  9. ↑ «Premio Bagutta a Mario Soldati». archiviolastampa.it.
  10. ↑ «Premio Napoli di Narrativa 1954-2002». premionapoli.it. Arxivat de l'original el 2020-02-19. [Consulta: 7 gener 2021].

Bibliografia

  • Francesco Savio: Cinecittà anni Trenta. Parlano 116 protagonisti. Bulzoni Editore, Roma, 1979.
  • Orio Caldiron (a cura di): Mario Soldati: un letterato al cinema. Edizioni della Cineteca nazionale, Roma, 1979.
  • Gianpiero Brunetta: Storia del cinema italiano (3 voll.) Editori Riuniti, Roma, 2003 (2ª ed.) ISBN 88-359-3730-2
  • Luca Malavasi: Mario Soldati, Edit Il Castoro cinema, Milano, 2006. ISBN 88-8033-372-0
  • AA. VV. (a cura di Emiliano Morreale): Mario Soldati e il cinema, Donzelli Edit, Roma, 2009. ISBN 978-88-6036-386-2
  • AA.VV. Storia del cinema italiano, in particolare volume VI (1940-1944) ISBN 978-88-317-0716-9 e volume VII (1945 - 1949). ISBN 978-88-317-8229-6. Editori: Marsilio, Venezia e Scuola Nazionale del Cinema, Roma. 2003.
  • AA.VV. (a cura di Giorgio Barberi Squarotti, Paolo Bertetto, Marziano Guglielminetti): Mario Soldati: la scrittura e lo sguardo. Editori: Museo Nazionale del cinema e Lindau, Torino, 1991. ISBN 88-7180-030-3.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.