Marisa Musu

Plantilla:Infotaula personaMarisa Musu
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 abril 1925 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort3 novembre 2002 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, política, partisana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarResistència italiana Modifica el valor a Wikidata
Grau militartinent Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis

Marisa Masu (Roma, 18 abril 1925 – Roma, 3 novembre 2002) coneguda com Rosa, Va ser una partisana, científica, periodista i política italiana, condecorada amb la Medalla de plata al valor militar, per la seva actuació durant l'Invasió aliada d'Itàlia, en la Segona Guerra mundial.[1]

Biografia

Va néixer a Roma en el si d'una família sarda amb idees antifeixistes; els seus pares, Domenico i Bastianina Martini, eren originaris de Sàsser i van ser dels fundadors del Partit d'Acció (1942).[2][1]

Durant la guerra

El 1942, amb setze anys i essent encara estudiant a l'institut clàssic Mamiani, es va voler unir a l'organització clandestina del PCI a través de Lucio Lombardo Radice, juntament amb Adele Maria Jemolo, la seva companya de classe i futura esposa de Lombardo Radice. Més tard es va matricular a la facultat de física de la Universitat de Roma.[3]

El 1943, després de l'armistici, va participar en la batalla per la defensa de Roma com a missatgera del comandament militar. Més tard va ser membre dels Grups d'Acció Patriòtica (GAP) amb el nom de batalla "Rosa", en la formació liderada per Franco Calamandrei, de la qual també formaven part Carla Capponi, Maria Teresa Regard, Rosario Bentivegna, Mario Fiorentini, Lucia Ottobrini, Luigi Pintor, Pasquale Balsamo, Carlo Salinari i Franco Ferri. Amb 18 anys, era la més jove del grup.[4]

«Rosa» va participar en diverses accions contra les tropes nazis. El 3 març 1944 va presenciar l'assassinat de Teresa Gullace, la dona embarassada metrallada per un soldat nazi quan volia impedir la detenció del seu marit. Durant l'aldarull,[5] la «gappista» Carla Capponi va extreure la pistola i va apuntar l'assassí, immediatament va ser envoltada per les dones presents i arrestada pels alemanys. Durant la confusió, Marisa Masu va tenir la presència d'ànim d'agafar-li l'arma i ficar-li el carnet de membre d'una associació feixista a la butxaca, gràcies a la qual cosa Capponi va aconseguir convèncer l'agent que l'estava interrogant que no tenia res a veure amb l'acció i va ser deixada en llibertat.[6]

El 23 de març, "Rosa" va participar, armada amb bombes de morter, en l'atac contra una companyia de policies alemanys del batalló de Bozen en trànsit per la Via Rasella, amb la tasca de "cobrir" la fugida de Rosario Bentivegna i Carla Capponi.[7] L'atac va causar la mort de 33 soldats alemanys i dos civils italians.[8] La represàlia dels nazis comandats per Herbert Kappler, va ser coneguda com la massacre de les Coves Ardeatines i va causar la mort de 335 civils[9][10] Els gappisti no van patir baixes.[8]

Musu va ser capturada per la policia el 7 d'abril, juntament amb Pasquale Balsamo i Ernesto Borghesi; Malgrat tot, els comissaris Antonio Colasurdo i De Longis, que estaven en contacte amb el CLN, els van fer passar per una banda de lladres comuns i els van tancar a la Presó de Regina Coeli (Musu, a la presó de dones de Mantellate ). El tribunal de guerra nazi la va condemnar a mort com a criminal comuna. Després de la captura de Guglielmo Blasi,[11] i abans que revelés la seva pertinença al GAP, Musu, fingint estar malalta, es va fer traslladar a l'Hospital Santo Spirito in Sassia, d'on, a finals de maig, va aconseguir fugir. Va sortir del seu amagatall amb l'alliberament de Roma.[12]

Després de l'Alliberament

Després de la guerra, va continuar la seva activitat política al PCI, treballant durant anys amb Enrico Berlinguer a la Federació de Joventuts Comunistes Italianes, més tard es va unir al comitè central del partit, que també va representar durant diversos anys a l'Ajuntament de Roma. També va ser vicepresidenta de la Federació Mundial de Joventuts Democràtiques i presidenta de l'Associació Noies d'Itàlia. Es va convertir en periodista professional, treballant per a Paese Sera i L'Unità . En nom d'aquests diaris, va ser enviada a Praga el 1968, Vietnam, Moçambic, Palestina i Amèrica Llatina.

A mitjans dels anys setanta va treballar com a informant, a canvi d'uns diners, per a l' Oficina d'Afers Reservats dirigida per Federico Umberto D'Amato, amb el nom en clau "Stanislao". Tot i confirmar que havia tingut contacte amb D'Amato, Masu sempre va negar haver estat a la seva nòmina, i fins i tot dins del Partit Comunista la notícia de la seva col·laboració amb els serveis secrets va ser rebuda amb escepticisme. De la lectura de la informació disponible, no sorgeixen revelacions sensacionalistes per part seva, sinó només referències esporàdiques a la vida privada dels líders comunistes.[13]

Va ser membre de la junta nacional de l'Associació Nacional de Partisans Italians (ANPI), vicepresidenta de la branca provincial de l'ANPI a Roma, membre del Consell Nacional d'Usuaris, presidenta del Comitè de TV i Menors i membre de la Comissió de Crítica Cinematogràfica. Després de la revolució de Bolonya, es va afiliar al Partit de la Refundació Comunista.[14]

Va morir el 3 de novembre de 2002 als 77 anys.

Coordinació de Pares Democràtics (CGD)

El 1976, juntament amb Gianni Rodari, va ser una de les fundadores de la Coordinació de Pares Democràtics,[15] una associació compromesa amb l'ensenyament i la pràctica dels valors d'una escola antifeixista, laica i democràtica; també en va ser la presidenta nacional durant un temps i, durant més de deu anys, va ser directora, succeint Rodari en el càrrec, del mensual Il giornale dei Genitori . El CGD va ser un dels "partits" en les eleccions triennals dels òrgans col·legiats de l'escola pública.[16]

Premis

La Biblioteca Municipal de Rosignano Solvay porta el nom de Marisa Musu,[17] i amb motiu del 60è aniversari de l'Alliberament, l'Ajuntament de Cinisello Balsamo va posar el seu nom a un carrer. L'Ajuntament de Cinisello Balsamo també va establir el premi "Marisa Musu".[18]

Un Cercle de Refundació Comunista al districte de Trieste de Roma porta el seu nom.[19]

Una secció de l'ANPI, establerta al II Municipi de Roma a la primavera del 2011, va rebre el seu nom i el de Maria Teresa Regard. El 2015, l'Ajuntament de Roma li va dedicar una secció del camí ciclista/per a vianants, des de Ponte Milvio fins al Castel Giubileo.[20]

La Secció ANPI de l'Alguer (SS) i Calvi dell'Umbria (TR) també li va ser dedicada.[21][22]

Honors

Obres

  • Marisa Musu, Enrico Berlinguer, La lluita dels joves per la democràcia, Roma, PCI Press Distribution Center, 1947
  • Marisa Musu, Elvira Pajetta, A les noies d'Itàlia, Roma, CDS, 1949
  • Marisa Musu, editat per Ennio Polito , La noia del carrer Orazio. Vida d'un comunista inquiet, Mursia, 1997
  • Marisa Musu, Ennio Polito, Rebel Rome. La resistència a la capital 1943-1944, Teti, 1999
  • Marisa Musu, Ennio Polito, Els nens de la Intifada: Vint històries de nens palestins. Una investigació sobre la infància als territoris ocupats, Editori Riuniti, Roma, 1991
  • editat per Marisa Musu i Luisa Quaranta, The Violated Child, La Nuova Italia, 1991
  • Carlo Bernardini, Giorgio Celli, Tullio De Mauro, Emanuele Luzzati, Marisa Musu, Dient, fent, jugant amb Gianni Rodari: llocs, personatges, animals, invencions de la imaginació infantil, Florència, Fatatrac, 1990

Referències

  1. 1 2 «Democrazia Oggi - Marisa Musu “Rosa”». [Consulta: 11 octubre 2025].
  2. ↑ Seu, ~ Silvia. «Le imprese dei Partigiani sardi» (en italià), 24-04-2016. [Consulta: 11 octubre 2025].
  3. ↑ Anonimo. «Marisa Musu | ANPI» (en italià). [Consulta: 11 octubre 2025].
  4. ↑ «Quando Marisa Masu "Rosa" andava all'atacco con la pistola in pugno» (en italià). Patria Independente, 01-09-2014. [Consulta: 11 octubre 2025].
  5. ↑ Foti, Anna. «80 anni fa a Roma la tragica morte di Teresa Gullace, originaria di Cittanova e simbolo di resistenza civile» (en italià), 03-03-2024. [Consulta: 11 octubre 2025].
  6. ↑ «Capponi Carla» (en italià). Elette ed eletti. Arxivat de l'original el 2025-07-20.
  7. ↑ «enciclopedia delle donne: Capponi Carla (detta Elena)» (en italià). [Consulta: 11 octubre 2025].
  8. 1 2 redazione. «Via Rasella: storia di un'azione di guerra partigiana | ANPI» (en italià), 23-03-2024. [Consulta: 11 octubre 2025].
  9. ↑ Anonimo. «Sacrario delle Fosse Ardeatine | ANPI» (en italià). [Consulta: 11 octubre 2025].
  10. ↑ «L'eccidio delle fosse Ardeatine» (en italià). Enciclopedia dell'Olocausto, 16 maig 2025. [Consulta: 11 octubre 2025].
  11. ↑ Taraborrelli, Dario. «Cattura e tradimento di Guglielmo Blasi» (en italià), 23-04-1944. [Consulta: 11 octubre 2025].
  12. ↑ «Marisa Musu» (en italià), 13-09-2012. [Consulta: 11 octubre 2025].
  13. ↑ «"La guerra fredda delle spie" del 28/04/2005 − archivio900.it». [Consulta: 11 octubre 2025].
  14. ↑ «Questo 25 aprile anche per Marisa Musu» (en italià), 17-04-2023. [Consulta: 11 octubre 2025].
  15. ↑ «Un pò di Storia».
  16. ↑ «I genitori votano per la scuola «Nessun potere, siamo delusi»». La Stampa.
  17. ↑ «Biblioteca Comunale “Marisa Musu” di Rosignano Marittimo». [Consulta: 11 octubre 2025].
  18. ↑ «Le pietre raccontano». [Consulta: 11 octubre 2025].
  19. ↑ Ilari, Umberto Bibi. «100 anni fa nasceva Marisa Musu, partigiana e comunista» (en italià). [Consulta: 11 octubre 2025].
  20. ↑ Pedercini, Duccio. «Una pedalata resistente sulla via delle Partigiane - Patria Indipendente • ANPI» (en italià), 20-11-2015. [Consulta: 11 octubre 2025].
  21. ↑ «Associazione Partigiani: nasce la sezione Alghero». [Consulta: 11 octubre 2025].
  22. ↑ Costanzi, Sara. «A Calvi dell'Umbria la neonata sezione dell'Anpi dedica una mostra e una rassegna alle madri costituenti» (en anglès), 23-01-2025. [Consulta: 11 octubre 2025].

Bibliografia

  • Editat per Adris Tagliabracci, The 4 GAP Girls: Carla Capponi, Marisa Musu, Lucia Ottobrini, Maria Teresa Regard, Il Contemporaneo, octubre de 1964
  • Alberto Benzoni; Elisa Benzoni, Atac i represàlia. El PCI i Via Rasella, 1999, Marsilio
  • Rosario Bentivegna; Cesare De Simone , Operació Via Rasella. Veritat i mentides, 1996, Editori Riuniti

Vegeu també

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.