Maria Teresa Regard
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 gener 1924 Roma |
| Mort | 20 febrer 2000 Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, militant de la resistència, periodista, partisana, política |
| Carrera militar | |
| Grau militar | tinent |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Família | |
| Fills | Silvia Calamandrei |
| Premis | |
Maria Teresa Regard (Roma, 16 de gener de 1924 – Roma, 21 de febrer de 2000) va ser una partisana, escriptora i periodista italiana.[1][2]
Biografia
Va néixer a Roma en el bressol d'una família originària de Ginebra: el seu pare, Pietro Regard, era oficial mèdic, la seva mare, Emilia Leonini, assalariada, i tenia un germà dos anys més petit, Paolo. El 1927 la família es va traslladar a Nàpols, on el seu pare va estar al càrrec de la farmàcia de l'hospital militar. Van tornar a Roma el 1937 i va estudiar a l'institut públic Terenzio Mamiami on, amb només setze anys, va adoptar el compromís polític.[3] Va conèixer Marisa Musu, Adele Maria Jemolo i altres joves antifeixistes. El 10 de juny de 1940, Itàlia es va arrenglerar al costat d'Adolf Hitler en la Segona Guerra Mundial i a finals d'any va morir Pietro Regard, per la qual cosa,Teresa es va haver de col·locar d'empleada on treballava la seva mare. El 1941, per mitjà del jove intel·lectual Antonello Trombadori, es va afiliar al clandestí Partit Comunista Italià.[2]
A partir del 8 de setembre de 1943, després de la firma de l'armistici entre Itàlia i les forces aliades, es va establir una secció del Partit Comunista a la Via della Scala de Trastevere. El 10 de setembre, Regard va participar en els enfrontaments de Porta San Paolo, fent de missatgera i repartint menjar i aigua als combatents i, juntament amb Carla Capponi, es va unir als Grups d'Acció Patriòtica (GAP), on va conèixer el seu futur marit, Franco Calamandrei.[4]
Regard va participar en l'acció del 19 de desembre de 1943 contra el comandament alemany a l'Hotel Flora de Via Veneto, juntament amb Calamandrei, Arminio Savioli i Ernesto Borghese (tot i que la bomba que va llançar no va arribar a explotar).[5] El 24 de gener de 1944, juntament amb Guglielmo Blasi, tots dos vestits d'alemanys, van deixar una bossa amb una bomba a la parada de refrescos dels soldats alemanys, a l'estació Termini; l'explosió va causar la mort de tres oficials alemanys i en va ferir aproximadament uns altres dinou. Després d'aquelles accions Regard va ser ascendida al rang de tinent.[6]
Sis dies després, va ser arrestada a casa de Gioacchino Gesmundo, on havia anat a obtenir claus de tres puntes per sabotejar vehicles alemanys. Portada a Via Tasso, va ser interrogada i després alliberada, perquè el membre del GAP Giorgio Labò, arrestat anteriorment, tot i haver estat torturat, va afirmar no conèixer-la.[7]
El 23 de març de 1944, Calamandrei va participar i dirigir, juntament amb Carlo Salinari, l'atac contra el regiment de policia «Bozen» a Via Rasella: Maria Teresa Regard no hi va participar, per no estar d'acord amb la ubicació de l'atac. Després de l'alliberament de Roma, el 13 de juny de 1944, es va casar amb Franco Calamandrei.[8]
Més tard va esdevenir corresponsal del Nuovo Corriere a Londres. El 1954, juntament amb el seu marit —corresponsal de L'Unità— va cobrir la guerra d'Indoxina com a corresponsal de Vie Nuove i Noi Donne, i van entrar a Dien Bien Phu i a Hanoi amb les tropes comunistes, després de la victòria. Posteriorment, tots dos es van estar al Tibet (1954-55) i a la Xina (1953-1956), on va néixer la seva filla Gemma.[9]
El 1999, Regard va ser cridada a declarar com a testimoni pel cas del nazi Erick Priebke, principal col·laborador de Herbert Kappler en la massacre de les fosses Ardeatines.[10][11]
Obres
- Tibetan Puzzle, Florència, Parenti, 1959 (amb Franco Calamandrei)
- Lu Hsun, Cultura i societat a la Xina, Roma, Editori Riuniti, 1962 (ed.)
- Autobiografia 1924-2000, Roma, Angeli, 2010
Premis
- L'Ajuntament de Roma li ha dedicat un tram del camí ciclista/per a vianants que va del Ponte Milvio al Castel Giubileo .
Honors
Referències
- ↑ Webdimension (web@webdimension.it). «Ricordando Maria Teresa Regard nell’80mo della Liberazione - di Silvia Calamandrei» (en italià). [Consulta: 17 octubre 2025].
- 1 2 «REGARD, Maria Teresa - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 17 octubre 2025].
- ↑ «5.6.15». Arxivat de l'original el 2006-05-11. [Consulta: 17 octubre 2025].
- ↑ Anonimo. «Franco Calamandrei | ANPI» (en italià). [Consulta: 17 octubre 2025].
- ↑ «19 dicembre 1943: ardita azione partigiana all'Hotel Flora, allora sede del tribunale e del comando militari tedeschi» (en italià). [Consulta: 18 octubre 2025].
- ↑ «24 gennaio 1944: attacco di Maria Teresa Regard contro il posto di ristoro tedesco alla Stazione Termini» (en italià). [Consulta: 17 octubre 2025].
- ↑ Anonimo. «Giorgio Labò | ANPI» (en italià). [Consulta: 17 octubre 2025].
- ↑ «Franco Calamandrei e Maria Teresa Regard: Passione di libertà e speranza di giustizia» (en italià). Archivio storico del Senato della repubblica. [Consulta: 16 octubre 2025].
- ↑ Segio, Sergio. «Corrispondenze dalla Cina a cavallo tra due epoche» (en italià), 26-07-2012. [Consulta: 17 octubre 2025].
- ↑ Llorente, Elena. «Quién fue Erich Priebke | El "testamento" de un criminal de guerra nazi que nunca se arrepintió» (en castellà), 23-11-2020. [Consulta: 17 octubre 2025].
- ↑ «Nel Processo a Erick Priebke (Annabella Gioia)» (en italià). L'Annale Irsifar, Franco Angeli - Milano, 2010. [Consulta: 16 octubre 2025].
Bibliografia
- Adris Tagliabracci, The 4 Girls of the GAP: Carla Capponi, Marisa Musu, Lucia Ottobrini, Maria Teresa Regard, a: Il Contemporaneo, octubre de 1964
- Regard, Maria Teresa. Autobiografia. 1924-2000. Franco Angeli, 2010.