Marius Jouveau
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Marius Jean Baptiste Jouveau  6 gener 1878 Avinyó (França) | ||
| Mort | 14 octubre 1949 (71 anys) Ais de Provença (França) | ||
 Capoulié del Felibritge | |||
| 1922 – 1941 ← Joseph Fallen – Frédéric Mistral → | |||
Baile dóu Felibrige (oc)  | |||
| 1914 – 1922 ← Joseph Fallen – Louis Béchet → | |||
| Majoral del Felibritge (cigalo de Seloun (oc) ) | |||
| 1913 – 1949 ← Pèire Devoluy | |||
| Dades personals | |||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Traducció de l'occità i gramatica occitana (oc) | ||
| Ocupació | poeta, professor d'italia, escriptor, dramaturg | ||
| Membre de | |||
| Moviment | Felibritge | ||
| Nom de ploma | L'Armanacaire Gustin d'Avignoun Lou Felibre di Poutoun Maurice Helcar Lou Felibre dóu Ventour Tistet Vedeno Lou Vedenen Entremount La Cigalo de Seloun Anatòli Fifroulet Lou Devino-Vènt Lou Barralié Cigaloun Bibemus Le Vieux Coq | ||
| Participà en | |||
| Éditions du Porto Aigo (en) | |||
| Escolo mistralenco | |||
| Armana Prouvençau |
|||
| Família | |||
| Cònjuge | Claire Jouveau (1905–1949) | ||
| Fills | Magali Chapal, René Jouveau | ||
| Pares | Elzéar Jouveau i Rose Jouveau | ||
| Germans | Marguerite Carrière | ||
| Premis | |||
| |||
Marius (Jean Baptiste) Jouveau (Avinyó, Provença, 8 de gener de 1878 – Ais de Provença, 14 d'octubre de 1949) va ser un poeta francès que va exercir com a Capoulié (o president) del moviment del Felibritge de 1922 a 1941.
Biografia
El pare de Marius era Elzéar Jouveau (1847–1917), carter, músic i compositor, que va contribuir a l'Armana Provençau i Le Brusc. Elzéar va esdevenir majoral del Felibritge el 1897.
Marius Jouveau es va llicenciar en llengua i literatura italiana. El 1910, va estudiar a l'Institut Francès de Florència, on va mantenir contactes durant tota la seva vida.
Va ser mobilitzat el 2 d'agost de 1914 al 145è Regiment d'Infanteria. Va servir al front del 8 de juliol de 1915 al 30 de gener de 1919 amb el 26è Regiment d'Infanteria. Va ser condecorat amb les condecoracions del regiment i va rebre la Creu de Guerra. Més tard publicaria les seves memòries de guerra.
Va començar la seva carrera docent com a tutor, successivament al col·legi de Manosque de 1808 a 1900, al col·legi d'Arles de 1900 a 1913, al liceu de Digne el 1913 i al liceu d'Ais el 1913. El 1920, va ser nomenat professor ajudant al liceu d'Ais.[1] Es va unir al moviment del Felibritge el 1907 i va publicar Éléments de grammaire provençale et petit manuel de l'instituteur provençal pour la correction des provençalismes (Elements de gramàtica provençal i un breu manual per a professors de provençal per corregir provençalismes). Va esdevenir alcalde del Felibritge el 1913.
Va ser el fundador de la revista "Fe", el creador de la revista mensual "En terra d'Arle" (1907-1912), el director de la revista Lou Felibrige (1919-1945), el fundador de l'Escola mistralenca d'Arles i el director de l'Armana prouvençau.
L'11 d'agost de 1940, Jouveau va escriure una carta al mariscal Philippe Pétain en què argumentava que la Revolució Nacional i el moviment del Felibritge compartien els mateixos valors.[2] Va proposar que el mariscal consultés els membres del Felibritge sobre l'organització de les províncies. Va escriure al ministre d'Educació Nacional demanant-li que emprengués una revisió del currículum escolar per incloure la història local i les llengües provincials.
| « | "Restaurant la disciplina patriòtica dels països, de la regió, unida per les seves tradicions, per la seva fe històrica, hem de restaurar França." | » |
— Revue Fe
El fill de Marius va ser el membre del Felibritge René Jouveau (1906–1997). La biblioteca de René, reunida per diverses generacions, va ser donada al CIRDOC de Béziers el 2006.[3]
Distincions
Durant la Primera Guerra Mundial, va ser nomenat a les ordres del regiment el 25 de novembre de 1916 i va rebre la Creu de Guerra amb una estrella de bronze.
| « | "Un excel·lent sotsoficial al front des del juliol de 1915. Va demostrar constantment la màxima devoció durant els atacs a l'Argonne, la Xampanya, Flercy i Thiaumont. Va ser un exemple brillant de valentia i altruisme per a la seva secció."[4] | » |
Va ser nomenat Oficial de l'Acadèmia el 14 de juliol de 1910 i Oficial d'Instrucció Pública el 14 de juliol de 1920. Va rebre cartes d'encomanament per a activitats extraescolars.
Va ser nomenat Cavaller de la Legió d'Honor el 10 d'octubre de 1927.[5][6]
Obres
- Éléments de grammaire provençale et petit manuel de l'instituteur provençal pour la correction des provençalismes, Marsella 1907, descarregable en format pdf de Ciel d'Oc
- Sèt cansoun d'Arle. Pouèmo prouvençau. Traducioun francesco de l'autour,, Ais-de-Provença 1930
- (amb el nebot de Frédéric Mistral, Pierre Fontan, Bruno Durand, René Jouveau i Pierre Azéma) Aspects de Mistral. L'Homme. Le poète. Le philologue. Le sage. Le politique, Marsella 1930
- L'Etymologie par le provençal à l'école primaire, Ais de Provença 1939
- Discours de Mistral, Ais de Provença 1941
- A la gràci dóu tèms. Pouèmo e souveni de Marius Jouveau, publicat per René Jouveau, Aix-en-Provence 1960
- (oc + fr) Marius Jouveau, Pignard lou Mounedié : Conte arlaten, Marsella, Ed. Prouvenço d'Aro,1989, 164 pàg. (BNF 35026902) descarregable en format pdf des de Ciel d'Oc
- Marius Jouveau i René Jouveau, Discours de Capoulié, publicat per Marie-Thérèse Jouveau, Marsella 1995, descarrega-ble en format pdf de Ciel d'Oc
- Pontgibous. Conte coumtadin, Marsella 1996
Referències
- ↑ Aquest article deriva parcialment o totalment de l'article de la Viquipèdia en anglès titulat «Marius Jouveau» (vegeu la llista d'autors).
- ↑ Jean-Marie Guillon, « L'affirmation régionale en Pays d'oc des années quarante », Ethnologie française, vol. 33, no 3, 2003, p. 425 (lire en ligne [archive], consulté le 24 juillet 2021).
- ↑ CIRDOC, « Fonds Jouveau [archive] », sur Occitanica (consulté le 22 juillet 2021)
- ↑ Armée française, «Livret militaire numéro matricule 787 photo 567 [archive]», sur AD Vaucluse
- ↑ Légion d'honneur, «Légion d'honneur [archive]», sur Base Leonore (consulté le 24 juillet 2021)
- ↑ Marius Jouveau, capoulié du Félibrige», L'Avenir Provençal, no 38, 18 septembre 1927, p. 1-2 (lire en ligne [archive], consulté le 24 juillet 2021)
Bibliografia
- Stèle pour deux poètes. Marius Jouveau 1878–1949. Joseph d'Arbaud 1872–1950, Ais-de-Provença 1960
- Correspondance de Frédéric Mistral et E., F. et Marius Jouveau 1877–1913, publicada per Marie-Thérèse Jouveau, Ais-de-Provença 1993
- Jean Fourié, Dictionnaire des auteurs de langue d’oc de 1800 à nos jours, Ais-de-Provença 2009 s.v.