Marius Sestier

Plantilla:Infotaula personaMarius Sestier
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 setembre 1861 Modifica el valor a Wikidata
Sauset (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 1928 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Sauset (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de fotografia Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2159173 TMDB (persona): 1417541 Modifica el valor a Wikidata

Marius Ely Joseph Sestier (8 de setembre de 1861 - 8 de novembre de 1928)[1] va ser un cinematògraf francès. Sestier era conegut sobretot pel seu treball a Austràlia, on va rodar algunes de les primeres pel·lícules del país.

Biografia

Nascut a Sauset (Droma), Sestier era farmacèutic de professió.[1] Va ser contractat pels primers cineastes dels germans Lumière (Auguste i Louis Lumière) per demostrar el seu cinematògraf a l'estranger.[2] En aquesta qualitat va viatjar a l'Índia el juny de 1896,[3] on va fer una mostra de sis curtmetratges realitzats pels germans Lumière a Watson's Hotel, Bombai el 7 de juliol de 1896;[4] aquesta va ser la primera vegada que es mostraven imatges en moviment a l'Índia.[5] Sestier també va rodar les seves pròpies pel·lícules a Bombai, però els germans Lumière les van rebutjar pel seu catàleg perquè no estaven satisfets amb la qualitat que els costums francesos havien obert el paquet de pel·lícules sense desenvolupar.[6]

Després que Sestier va completar el seu treball a l'Índia, va viatjar a Sydney, on es va reunir amb el fotògraf australià Henry Walter Barnett, que tenia instal·lacions de cambra fosca per desenvolupar pel·lícules localment.[7]

El setembre de 1896 Sestier, Barnett i Charles Westmacott van obrir el primer cinema d'Austràlia, el Salon Lumière a Pitt Street, Sydney.[8][9][10] Sestier i Barnett van començar a fer les seves pròpies pel·lícules, començant amb un curtmetratge de passatgers que desembarcaven del vaixell PS Brighton a Manly, que va ser la primera pel·lícula rodada i projectada a Austràlia.[11] Sestier i Barnett van fer aproximadament 19 pel·lícules junts a Sydney i Melbourne,[11] sobretot una pel·lícula de la cursa de cavalls de la Copa de Melbourne de 1896. La funció, que constava de 10 pel·lícules d'un minut mostrades en ordre cronològic (es requerien pel·lícules separades a causa de les limitacions de les càmeres de l'època),[2] es va estrenar al Princess Theatre, Melbourne el 19 de novembre de 1896,[12] amb Sestier donant una conferència acompanyant. Va ser cobert a la premsa australiana, com The Age i The Bulletin, i ha estat citada com la primera producció cinematogràfica d'Austràlia.[2]

Després que la seva associació comercial amb Barnett va acabar, Sestier va continuar de gira per Austràlia, mostrant el cinematògraf i mostrant pel·lícules fins al maig de 1897. Després de tornar a França, va passar a ser director de la Lumière Patents Company.[3]

Filmografia

Austràlia

TítolRepartimenttGènereNotes
1896 Sydney
Passengers Alighting from Ferry Brighton at Manlycurt documental24 de novembre IMDb
New South Wales Horse Artillery in Actioncurt documental24 de novembre IMDb
Patineur GrotesqueCurt de comèdiaIMDb
1896 Melbourne
Victoria DerbyLady Brassey[13]Documental esportiufilmat el 31 d'octubre[3]
The Melbourne CupHenry Walter Barnett, Lord BrasseyDocumental esportiu24 de novembre IMDb

Referències

  1. 1 2 Raynal, Cécile «Un pharmacien des Lumière: Marius Sestier (1861–1928)». Revue d'Histoire de la Pharmacie. Société d'Histoire de la Pharmacie, 58, 365, 4-2010, p. 7–30. Extract at Sauzet en Drôme Provençale. Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine.
  2. 1 2 3 FitzSimons, Trish; Laughren, Pat; Williamson, Dugald. Australian Documentary: History, Practices and Genres. Melbourne: Cambridge University Press, 2011, p. 33–34. ISBN 9780521167994.
  3. 1 2 3 ; McKernan, Luke«Marius Sestier». Who's Who of Victorian Cinema, 01-02-2010.
  4. ↑ Kumar, Anuj «Indian cinema one of the most generous in the world today». The Hindu, 15 febrer 2013.
  5. ↑ Ganti, Tejaswini. Bollywood: A Guidebook to Popular Hindi Cinema. Nova York: Routledge, 2011, p. 6. ISBN 9780415583848.
  6. ↑ Barnouw, Erik. Documentary: A History of the Non-fiction Film. 2nd revised. Nova York: Oxford University Press, 1993, p. 15. ISBN 0195078985.
  7. ↑ «The meeting of Marius Sestier and H. Walter Barnett», 2020.
  8. ↑ «Barnett, Henry Walter (1862–1934)». National Centre of Biography, Australian National University, 1979.
  9. ↑ «Westmacott, Charles Babington (1864–1934)». National Centre of Biography, Australian National University, 1990.
  10. ↑ «Marius Sestier Collection». Australia: National Film and Sound Archive.
  11. 1 2 Jackson, Sally. «Patineur Grotesque: Marius Sestier and the Lumière Cinématographe in Australia, September–November 1896». Screening the Past. La Trobe University, 1 setembre 2010.
  12. ↑ Jackson, Sally. «Melbourne Cup fashion, 1896». Australia: National Film and Sound Archive, 1 novembre 2013.
  13. ↑ «DERBY DAY.». The Argus (Melbourne) [Victoria, Australia], 02-11-1896, p. 5.

Enllaços externs